Joan Tres: ‘No està bé que el premi més important de poesia catalana el publiqui una editorial que se n’ha anat de Catalunya’

Gabriel Ferrater (1922-1972) és un dels poetes més influents de la literatura catalana. Curiosament només va publicar tres poemaris, aplegats en el llibre Les dones i els dies, en els quals trobem alguns poemes cabdals de la nostra literatura. Malgrat això i les seves famoses classes de literatura i de lingüística, Ferrater és encara avui un desconegut del gran públic. Per pal·liar aquesta mancança ha nascut l’Associació Gabriel Ferrater. Hem parlat amb el president de l’entitat, Joan Tres.

—Per què neix l’associació precisament en aquest moment?
—A Sant Cugat ja fa uns quants anys que es fa el Festival Nacional de poesia, però no hi ha cap mena d’activitat durant la resta de l’any. També hi ha una Comissió Ferrater, que es preocupava per la convocatòria del premi que duu el nom del poeta i que tenia per objectiu convocar també el premi de secundària, però no fa res més durant l’any. I hem pensat que era necessari fer-ho.

—Ferrater va tenir, doncs, una relació intensa amb Sant Cugat…
—I tant, hi va deixar empremta. S’hi va instal·lar el 1965, quan es va casar amb Jill Jarrell. Aquí feia les classes a la Casa de Cultura i al monestir, i se sap que les trobades al Mesón eren mítiques: hi participaven alumnes i intel·lectuals, fins a les tantes. Al voltant de Ferrater es va establir un focus cultural important, i nosaltres pensàvem que en aquest moment Sant Cugat no retornava allò que ell havia aportat: ens vam ajuntar i vam decidir de fer una associació legal perquè així pogués tenir accés a entitats i institucions i pogués desenvolupar activitats. El 27 d’abril ens vam constituir en associació, però no hem estat legalitzats fins a final d’any.

—Quina relació personal teníeu, amb Ferrater?
—Cap ni una. Jo sóc doctor en filologia catalana, en la modalitat de literatura, i  per a mi és el gran poeta català del segle XX. La tasca a l’associació neix de l’admiració que sento per ell, que crec que és el millor poeta, sens dubte.

—Quins objectius immediats té l’entitat?
—Ja hem demanat que sigui declarat fill predilecte de la ciutat de Sant Cugat. Pensem que estaria bé fer-ho ara que s’acosta l’aniversari de la seva mort, a Sant Cugat. Així mateix, quan el 10 d’octubre l’editorial Planeta va dir que se n’anava de Catalunya, vam pensar que calia demanar que el Premi Ferrater, que l’edita Edicions 62, el publiqués alguna altra editorial. No està bé que el premi més important de poesia catalana l’editi una editorial deslocalitzada. Cal que el publiqui una editorial que tingui més sintonia amb això que passa al país; també ho hem demanat. Volem que el premi de poesia de secundària s’ampliï fins al Vallès i a tot Barcelona. Volem fer un congrés cada dos anys sobre Gabriel Ferrater per al món universitari i actes conjunts amb la Universitat Autònoma, perquè ell n’era professor quan aquesta universitat es va fundar.

—N’heu tingut cap mena de resposta, de la petició del canvi d’editorial?
—Ho hem demanat a l’ajuntament, que té el contracte amb l’editorial. No tenim res contra Edicions 62, que és una editorial meravellosa, però ens sorprèn que sigui dins una empresa amb seu fora de Catalunya. Hem de potenciar les empreses de casa.

—Sobre la seva mort, se sol creure que va ser per suïcidi. La hipòtesi de l’accident sexual s’ha descartat?
—No en sóc un gran especialista, però no he llegit enlloc que fos un accident. Un dels nostres projectes és que l’any 2022 sigui declarat Any Gabriel Ferrater, perquè farà cinquanta anys de la seva mort i 100 del naixement. I en aquest context cal reclamar que es faci una bona biografia del poeta en català. Sobre la seva mort, a la castellana diu que va prendre barbitúrics i es va passar una bossa de plàstic pel cap. Això és el que he sentit sempre.

—Heu dit que el consideràveu el millor poeta català del segle XX i només té tres llibres publicats. O hi ha sorpreses?
—No, l’obra canònica són els llibres que va aplegar sota el títol Les dones i els dies, però jo crec que hi ha inèdits i poemes solts inèdits, que els deu tenir en Cornudella, que és el seu marmessor, i que no es coneixen. Per això també demanem que el 2022, d’una vegada per totes, puguem tenir l’obra completa. Això clama al cel.

—I que també inclogui els estudis de lingüística?
—Sí, perquè són molt importants i molt difícils de trobar. També s’ha de parar esment als poemes, que ara són editats en edicions de butxaca. Cal fer-ne una edició crítica. Cornudella diu que arribarà a publicar-se però mai no acaben de sortir, entre altres raons per qüestions econòmiques. Hi havia una editorial que hi semblava interessada, però ara per ara no hi ha la previsió que es publiquin les obres completes el 2022.

—Entre el llegat de Ferrater, hi ha enregistraments d’alguna classe o d’ell recitant?
—No ens queda res de les seves classes. Sí que es pot veure la seva intervenció al Festival de Poesia del 1970 al Price. Pronunciava unes erres molt estranyes, no era un gran recitador. Però jo el sento i tot i això m’emociona. El concepte de recitació ha canviat molt des dels anys setanta, però té encara molta potència i aquesta dicció, que jo crec que prové d’una formació francesa una mica estranya.

—Com valoreu la figura del Ferrater lingüista?
—El conec molt poc, però si no recordo malament feia classes de literatura comparada, i en aquest sentit destaquen els seus articles sobre Carner, perquè Ferrater és un dels primers crítics que reivindica Carner com un gran poeta, que per qüestions de cànon n’era fora. Ell va ser el primer a reivindicar-lo i la veritat és que en el camp de la crítica va fer força treballs interessants.

—Suposo que un altre dels objectius de l’entitat és intentar aconseguir que el poeta obtingui també un reconeixement popular…
—Que Ferrater es conegui és complicat. Durant molts anys ha tingut la pàtina de poeta maleït. Arrossega el seu suïcidi. A sobre bevia molt i en els darrers temps ja tenia una cirrosi bastant forta. Tot això el converteix en un poeta maleït a qui no s’han fet els honors  i que ni tan sols és conegut com ho hauria de ser. Un personatge així és molt difícil de donar-lo a conèixer popularment. Per exemple, fins i tot Vinyoli és  més conegut que Ferrater i no és pas més bon poeta; potser tenen la mateixa qualitat. Per això és convenient que la vida i l’obra de Ferrater siguin més conegudes, a tot el país.