15.10.2017 - 16:45
|
Actualització: 15.10.2017 - 22:28
El diputat d’ERC al congrés espanyol Joan Tardà demana de confiar en Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que aquesta setmana vinent començaran a fer passos i respondran al requeriment del govern espanyol abans no prengui mesures contra l’autonomia de Catalunya. Segons Tardà, la resposta que hi donin ha d’anar acompanyada de la mobilització multitudinària i pacífica i ha d’insistir en la via del diàleg i la negociació.
—Què dieu als qui, com algun membre del PP, recorden què li va passar a Companys per amenaçar Puigdemont?
—Que dinamiten la democràcia i fan un mal servei a la democràcia espanyola i a les noves generacions d’espanyols. Perquè només podran encarar els reptes del segle XXI, que es presenta tan difícil com el segle XX o més, aquelles societats democràtiques que siguin excel·lents i tinguin democràcies de molta qualitat. Això que fan el PP i els partits que utilitzen el llegat del franquisme per enfortir-se dinamita la democràcia espanyola mateixa. Hipotequen el futur dels seus propis fills.
—Penseu que poden arribar a detenir el president Puigdemont o intentar-ho?
—La resposta autoritària és un procés que comença amb la judicialització de la ciutadania i els seus representants democràtics, i això comporta inhabilitacions, embargaments de patrimoni, multes i penes de presó, sí. Jo mateix vaig recordar al president Rajoy que, en el fons, això faria que tornés a existir a Catalunya la figura del pres polític.
—I si ens hi trobem, no només en el cas de Puigdemont, sinó també en els casos de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart o el major Trapero, quina ha de ser la resposta de la societat catalana i els polítics?
—Estic convençut que continuarem de manera perseverant les dues reivindicacions: la primera, davant del món, que el primer d’octubre va existir, que va ser heroic i que va tenir resultats electorals; i la segona, que tot s’ha de resoldre per mitjà del diàleg i la mediació. I com que el primer d’octubre va existir i va tenir unes conseqüències, no podem fer cap pas enrere respecte d’aquesta realitat. No hem de sortir d’aquí. Res que sigui violent o vulnerador de drets civils mai no pot justificar que nosaltres sortim d’aquesta posició cívica i de resistència pacífica. L’escenari de negociació només serà possible si ho continuem fent tot a la catalana, cívicament, pacíficament, multitudinàriament i conjuminant la intel·ligència i el coratge. Estic convençut que aquesta és la manera de guanyar.
—Si la voluntat de negociació continua tenint una resposta repressiva caldran mesures de mobilització com ara una nova aturada general?
—Insisteixo que nosaltres només tenim aquests dos posicionaments: que l’1-O va existir perquè la ciutadania va resistir i que més de dos milions de persones van esdevenir no només electors sinó conqueridors de les urnes. Per tant, és evident que la mobilització ho és tot. Crec que hem donat senyals al món que el poble català ha triat ser pacífic perquè és l’única manera de guanyar. I per això cal conquerir els espais de negociació.
—Quina penseu que ha de ser la resposta que doni el president al requeriment previ de l’article 155?
—Desconec la manera com ho vehicularà. Però estic convençut que no negarà ni l’existència ni les conseqüències del primer d’octubre i que cercarà escenaris de negociació.
—La CUP demana que la república catalana es proclami solemnement en un ple al parlament aquesta setmana. Hi esteu d’acord?
—Estem d’acord amb allò que decideixi el govern. Estic convençut que el president Puigdemont i el vice-president Junqueras, juntament amb la CUP, trobaran la manera de fer-ho.
—Enteneu que una part de l’independentisme estigui desconcertada per com va anar el ple de dimarts?
—És possible. Però això que fem no ho havíem fet mai, ni tan sols era previst que ho visquéssim. I no tenim un patró penjat a la paret per saber com s’ha de fer. Tot això que fem ho protagonitzem unes generacions que ni tan sols havíem previst de viure aquest moment. Cal anar fent, construint escenaris a mesura que els anem consolidant, de vegades fent un pas enrere i un pas endavant. Però no crec que allò que va fer el president Puigdemont dimarts fos un pas enrere. En absolut. Crec que hem de guanyar la batalla ideològica perquè el món sàpiga que som un poble pacífic que conquereix les urnes i que vol decidir i ha decidit el seu futur, i el que cal és cercar escenaris de negociació. I som aquí.
—Com arribem a aquests escenaris de negociació amb l’estat espanyol en condicions d’igualtat, de poder parlar de tu a tu, en inferioritat de condicions?
—Les condicions d’igualtat s’han d’anar conquerint, com tot. Tot és dialèctic i tot s’ha d’anar conquerint. És evident que l’escenari actual l’hem conquerit amb el primer d’octubre, i abans havíem guanyat les eleccions del 27-S. Tot és diàlectic, i el món no s’acaba ni el procés no arribarà al final demà a migdia. Hem de crear les condicions perquè la mediació sigui possible.
—I com es creen?
—La mobilització ho és tot. I cal fer-ho tot cívicament i pacífica, donant suport al president Puigdemont i al vice-president Junqueras. Cal que les forces sobiranistes, totes, sàpiguen anar resolent les contradiccions i ampliant la base a més forces polítiques que es comprometin amb l’exercici del dret de decidir i la resolució democràtica d’aquest problema, malgrat que no es declarin independentistes.
—Veieu Podem i els comuns tancant files amb vosaltres per avançar cap a la república catalana?
—Hi ha una frontera que separa els qui creuen en una resposta autoritària i els qui creuen en una resposta democràtica. I és evident que ara el PSOE i Ciutadans falquen la resposta autoritària del PP. I també hi ha partits com Podem i En Comú Podem que no s’arrengleren amb aquesta resposta autoritària.
—Quin significat té, en un moment polític com l’actual, el fet de recordar i homenatjar Companys?
—Recordar una persona com Companys en un moment tan transcendental per al nostre país i en un context en què l’estat espanyol respon autoritàriament actuant contra un poble pacífic i indefens es fa evident i pren més rellevància. De vegades la història agafa velocitat, i ara som en una conjuntura en què tot ha adquirit una certa velocitat. I de vegades ens han acusat, en tot allò que té a veure amb el conreu de la memòria, de ser historicistes. Sempre havíem refusat aquesta acusació, perquè la lluita per la memòria, per la reparació de les víctimes, i la voluntat d’homologar-nos a les societats democràtiques que van patir un atac feixista com la nostra tenien molt a veure amb la qualitat democràtica de la societat. Són aquestes societats que tard o d’hora han metabolitzat el passat en clau progressista i de respecte pels drets humans i condemna dels crims contra la humanitat. En canvi, en el cas espanyol, una democràcia de poca qualitat que té una resposta autoritària avui encara nega l’anul·lació de la sentència del president Companys i no ha negat el franquisme de manera categòrica.
