13.10.2015 - 02:00
|
Actualització: 15.12.2016 - 05:24
El 10 de juny va ser nomenat comissari de l’Any Llull Joan Santanach (Barcelona, 1973), doctorat en filologia amb una tesi sobre la ‘Doctrina pueril’ de Ramon Llull, professor de literatura a la Universitat de Barcelona i coordinador de l’Editorial Barcino. En l’entrevista que segueix, Santanach reivindica la necessitat de dotació econòmica de l’Any Llull per a acomplir un programa amb cara i ulls i defensa que aquest esdeveniment serveixi per a fer arribar a tothom la figura i una part de l’obra de Ramon Llull, que creu que és l’únic català veritablement universal que hem tingut.
La doctora Lola Badia, referent de la història de la literatura medieval catalana, ja va avançar aquest nomenament en una entrevista a VilaWeb, en què es queixava de la poca diligència del Departament de Cultura en relació amb l’Any Llull. I fa pocs dies, Àlex Susanna, director de l’Institut Ramon Llull, avançava els actes coordinats a Palma i a Barcelona, amb què arrencarà la commemoració a final de novembre. Però de pressupost no en va dir res. Perquè, ara com ara, es treballa només amb el pressupost ordinari de l’Institut Ramon Llull i de la Institució de les Lletres Catalanes, que, juntament amb el comissari –com aquell qui diu acabat d’estrenar–, han començat a bastir el programa de tot l’any vinent.
Podeu consultar (en pdf) totes les Obres de Llull que es publicaran el 2015-2016 (texts originals, adaptacions al català contemporani, traduccions, texts i estudis sobre Llull).
Comencem preguntant a Joan Santanach precisament pel pressupost de l’Any Llull. Diu:
—Es preveu que aquesta setmana s’aprovarà un pressupost. Confiem que sigui així i que ens permeti de dur a terme el programa que hem presentat. He tingut dues reunions amb el conseller Mascarell, una abans del nomenament i una altra abans de les eleccions, per presentar-li el programa i fer la petició de pressupost. Però encara no ens han concretat el pressupost i tot el que fem surt del pressupost ordinari de la Institució de les Lletres Catalanes, de l’Institut Ramon Llull i d’algunes altres institucions, com ara la Biblioteca de Catalunya. La sort que tenim és que molta gent s’ha interessat per Ramon Llull i la commemoració del setè centenari de la seva mort. Per això podem assegurar que el programa comptarà amb exposicions públiques i privades, tenim publicacions en marxa, projectes teatrals, programes de ràdio i televisió… Sobretot hi ha molt de moviment en l’àmbit no institucional.
—I quin paper té la comissió de l’Any Llull?
—Han estat el conjunt d’experts que han impulsat l’Any Llull i el programa i han marcat les línies generals del Llull que volem explicar, el de les recerques que s’han fet aquests últims anys. La comissió també ha estat receptora de propostes. Després, amb Àlex Susanna i Laura Borràs hem definit el programa.
—Quin és el Llull que ha aparegut en les recerques d’aquests darrers anys?
—Un Llull laic, més diplomàtic, coneixedor del que fa. No és el Llull il·luminat que només actua per instint, una imatge que sobretot es va articular i divulgar amb el romanticisme i a la primeria del segle XX.
—I què ens en podeu avançar, del programa?
—D’entrada, cal diferenciar dos àmbits: el Llull acadèmic, que és un Llull que no requereix una gran presentació com a figura bàsica del segle XIII i XIV. Les mancances les tenim en el públic català no especialitzat, que no coneix gairebé res d’aquest personatge, que és el més important que tenim i l’únic català veritablement universal, m’atreviria a dir, perquè va tenir un ressò amplíssim en l’Europa del seu temps i també després; un pensador que s’ha llegit en una pila de llocs, no com a curiositat arqueològica, sinó pel que deia i per a estudiar i utilitzar les seves idees. És el personatge de la nostra cultura amb més ressò en espai i temps que tenim. No n’hi ha cap de tan important. Per això és fonamental que arribi a tothom. Llull és un dels autors literaris de qui s’han conservat més manuscrits d’obres seves. Un miler. I ho va assolir sense disposar de cap institució ni de cap orde religiós que li donés suport.
—Que no era protegit per l’església, voleu dir?
—En aquella època aquests personatges eren protegits per papes i reis, sí. Llull se sotmetia a l’autoritat i correcció de l’església, però alguns seguidors seus, després de la seva mort, van fer alguns plantejaments poc ortodoxos, i van cridar l’atenció de l’inquisidor general de la Corona d’Aragó, el qual, llavors, va començar a cercar errors doctrinals als seus textos. I va manipular-los fins a localitzar-hi ni més ni menys que dues-centes errades doctrinals! Estudis recents han desmuntat aquestes acusacions. La prova és que la seva canonització va endavant.
—La canonització pot perjudicar els estudis acadèmics?
—No ho crec. Uns i altres col·laborem i ens respectem. De la canonització, se n’encarrega el bisbat de Mallorca.
—Lola Badia explicava que havia estat una sort que els membres de la comissió de l’Any Llull de Catalunya i de l’Any Llull de les Balears gairebé coincidissin. D’aquesta manera, per exemple, el congrés internacional que organitzeu uns i altres té una mateixa coherència i no us trepitgeu ni repetiu ponències.
—I tant. A més, la situació a Mallorca ha evolucionat: després de les eleccions va dimitir el comissari i fa dues setmanes es va nomenar una comissària nova, Maribel Ripoll, que és col·lega i amiga i tindrem una col·laboració molt fluida, perquè tots veiem clar que s’han de sumar esforços. Compartirem totes les propostes que puguem compartir. I també amb el País Valencià. Hem connectat amb la gent de les universitats, tot i que no encara amb el nou govern valencià. I tenim contactes amb gent de Gandia, per exemple, per portar una exposició itinerant, etc. Però anem endarrerits i no hem definit completament les coses. Però si no hi hagués la voluntat d’entendre l’Any Llull com un projecte de Països Catalans, no hauria acceptat de ser-ne el comissari.
—Per portar Ramon Llull més enllà de la universitat, ja han començat a publicar-se’n alguns volums, com el ‘Llibre de les bèsties’ adaptat per Roc Casagran i publicat per Sembra Llibres. Què us semblen aquestes iniciatives?
—Sí, l’adaptació de Roc Casagran i algunes altres: Tast de Clàssics (Ed. Barcino) preveu la publicació durant el 2016 del ‘Llibre d’Amic i Amat’, a cura de Sebastià Alzamora; els ‘Accidents d’amor’, a cura de Pere Joan Pons, i ‘Arbre exemplifical’, a cura de Jaume C. Pons Alorda. El ‘Llibre de les bèsties’, a cura de Laura Borràs; ‘Blaquerna’, antologia triada per Josep Enric Rubio, a Bromera; Perico Pastor publica una edició il·lustrada de ‘El llibre de les bèsties’ a Proa… I sobre l’adaptació de Roc Casagran, tot i que li faria algunes consideracions, és molt important que hi hagi aquestes edicions per arribar a tots els públics.
—Veig que els escriptors actuals tenen Llull en el punt de mira i trien bé.
—’Arbre exemplifical’ que adapta Pons Alorda és una meravella literària i mostra fins a quin punt Llull era capaç d’innovar sense gens de por. Aquest volum sortirà a l’estiu o principi de tardor del 2016. Els lectors han de tenir accés a Llull a partir d’adaptacions o llibres anotats. També Lola Badia prepara una edició anotada del ‘Llibre de meravelles’, a partir de la que va fer Anthony Bonner, revisada a fons i amb notes noves.
—Tornant al pressupost de l’Any Llull, per què no hi ha dotació econòmica, encara?
—Hi hauria d’haver una partida preparada des de la comissió de commemoracions o presidència o el Departament de Cultura. Però es retarda. Tanmateix, necessitem una partida mínima per a dur a terme el programa, portar-lo pel país i a l’estranger. Imagineu-vos que el govern alemany hagués de commemorar Goethe, per exemple. Ara, em tranquil·litza, com deia, que una vegada més la societat civil d’aquest país mantingui la inquietud cultural i es mobilitzi. És fonamental. A veure si en el país que volem construir la cultura té un paper més important que en l’actual. Si a Llull, gran figura del pensament i la cultura catalana, no li donem suport, moltes coses quedaran en qüestió. Perquè si una cosa és el nostre país és cultura.
—Com s’ha de popularitzar Llull?
—Hi ha un seguit de textos boníssims de Llull a l’abast de tothom. Per exemple, el ‘Llibre de les bèsties’, que s’ha mostrat sovint com un text per a infants i joves, realment és un text duríssim, crític amb la condició humana, on mostra una política sense escrúpols. Parla de tot allò que no es pot dir, de tot allò que correspon a les clavegueres de la política. És un llibre amb una gran violència intrínseca. Tot i ser una faula, és un text molt fosc, que explica allò que no és honorable en política. I els governants ho han de saber i l’haurien de llegir (corrupció, assassinats polítics…). Ara, és clar, és un text del segle XIII amb uns recursos determinats.
—N’hi ha més?
—Jo diria que podem partir de quatre eixos per arribar a Llull: la biografia de Ramon Llull és del tot atractiva: la vida de Llull és la història d’un aventurer que va canviar de vida, que va viatjar a Tunis i a Algèria, que el van voler emmetzinar, que el van apedregar, que va relacionar-se amb reis i papes i que va escriure unes 260 obres! I els altres eixos corresponen a tres obres que hem de tenir en compte, tant per la qualitat intrínseca com per l’actualitat que desprenen: ‘Llibre de les bèsties’, que ja n’hem parlat; el ‘Llibre del gentil’, que plantegem com un precedent de l’actual diàleg interreligiós, que Llull va impulsar a partir d’un mètode propi per acostar posicions entre les disputes religioses de la seva època (tot i que no hem de perdre de vista que Llull volia convèncer de les virtuts del cristianisme), la força de Llull és que advocava per poder discutir amb respecte per les creences de l’altre. I el tercer llibre, el ‘Blaquerna’ (encara que el nom popularment es pronunciï Blanquerna, originalment era Blaquerna, i inclou el ‘Llibre d’Amic e Amat’), que com ha ben vist Albert Soler, té un gran paral·lelisme amb l’època actual del papa Francesc.
—Sembla mentida que sorgís al segle XIII i XIV un personatge com Llull… Sens dubte, un superdotat.
—Va ser un superdotat i molt treballador. Però t’he de dir que el context històric l’afavoria. A l’edat mitjana la religió no anava vinculada només a l’església. Hi havia moviments laics que defensaven una relació amb la divinitat sense intermediaris. Hi havia aquest context: laics amb inquietuds espirituals. Fou el cas d’Arnau de Vilanova, un metge reconegut, que també es va posar al capdavant d’un d’aquests moviments. Aquests moviments són l’origen de l’emancipació intel·lectual dels laics. Per això la comissió de l’Any Llull vol que s’incideixi a explicar bé aquest vessant de Llull com a laic. Llull es va formar al marge dels estudis reglats eclesiàstics i això va evitar que es convertís en un intel·lectual adotzenat, com tants en van sortir de les facultats de teologia, i va poder construir un pensament propi i original.
—I com es pot fer popular aquest personatge tan inabastable sense trivialitzar-lo?
—Hem de reduir la complexitat sense buidar-lo de contingut. Els seus texts més representatius són la porta d’entrada a Llull.
—I de quina manera es pot introduir Llull a les escoles i instituts?
—A través d’un seguit de xerrades i espectacles teatrals que parlin de Llull, per exemple. Hi ha programes educatius que proposen l’acostament a Llull des dels centres educatius, com ara el de la Fundació Carulla o el de la Fundació la Pedrera per a estudiants d’ESO. Es diu ‘Enllulla’t’.
—L’Any Llull començarà a Mallorca.
—Del 24 al 28 de novembre, a Palma, es farà un congrés internacional sobre Ramon Llull, coincidint amb el dia del beat Ramon (27 de novembre). I el dia 30 de novembre es farà la presentació de l’Any Llull a Barcelona. Però, deixant de banda aquest començament, s’ha d’articular tota la resta de l’any, encara.
