31.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 01.09.2016 - 07:58
Joan Sala, propietari de l’editorial Comanegra, ha assumit enguany la direcció de la Setmana del Llibre en Català i la vice-presidència de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que és l’entitat que l’organitza. La Setmana es fa del 2 a l’11 de setembre a la plaça de la Catedral de Barcelona. Ja fa trenta-quatre anys que s’organitza. Aquests tres darrers, que ha estat encapçalada per l’editora d’Eumo, Montse Ayats, ha començat a transformar-se d’una manera radical.
La fira ha esdevingut més estable i visible després d’haver trobat l’espai de centralitat davant la Catedral i haver-lo consolidat per als tres anys vinents gràcies a un acord amb l’ajuntament. Però si la Setmana ha fet un salt qualitatiu ha estat perquè el sector del llibre se l’ha creguda, com una mesura de promoció i de visibilitat del llibre en català. Han trobat que els primers dies de setembre eren una bona data per a marcar la represa literària i encarar l’última part de l’any amb impuls. Això ha fet canviar algunes dinàmiques als editors, que escurcen les vacances i avancen la feina de la tardor per tenir les novetats a primers de setembre i poder-les presentar durant la Setmana. I la premsa literària i generalista també ha posat l’esdeveniment al calendari de fets noticiables.
Enguany, tot i el canvi de direcció, la Setmana manté una línia continuista, sobretot en el programa d’activitats, que és força similar al de l’any passat, però alhora ofereix novetats remarcables: el continent de la Setmana mostra una cara diferent, amb casetes metàl·liques que substitueixen les de fusta d’anys anteriors i amb un aire colorista que recorda les garlandes d’envelat i que volen conjuntar amb l’estètica del veí mercat de Santa Caterina. També serà nova la disposició dels estands, que conformarà una estructura més tancada i amb un generós passadís central, per evitar dispersió i espais cecs. La implicació del sector és gairebé total i serà difícil de créixer per aquí. Enguany hi haurà 63 mòduls (un 17,5% més que no l’any passat), amb 150 expositors, entre segells editorials, llibreries i institucions (un 28% més que no pas l’any passat). Els estands de la Setmana acolliran 133 segells editorials, 15 llibreries i 2 institucions, el 90% del sector. Per resumir, i jugant al cop d’efecte, els organitzadors diuen que la Setmana ocuparà quatre quilòmetres de prestatgeries dedicades a la lectura en català.
Joan Sala imprimeix una nova singularitat a la direcció de la Setmana. Si Montse Ayats ha estat una dona de consens per a fer un gran salt sense personalismes, Sala mostra un aire més inconformista i mancat de certs miraments. Durant la conferència de premsa de presentació de la Setmana, que es féu ahir al Caixa Fòrum, s’adreçà al director del centre cultural, Valentí Farràs, i li etzibà: ‘Hi estem bé, a la plaça de la Catedral, però és un espai limitat i per això els patrocinadors ens haureu d’ajudar també amb els espais.’ Aquesta frase contenia la voluntat de futur de la Setmana i també la va acabar explicant: ‘La Setmana ha evolucionat molt, però és difícil que creixi més en estands i expositors. La Setmana ha de créixer com a saló literari. I si volem anar cap aquí hi ha coses que no es poden fer a l’aire lliure i haurem de trobar espais a la ciutat que puguin acollir trobades amb editors internacionals, activitats per a tenir un futur país convidat, per a fer trobades entre el mateix sector per a debatre temes que els preocupen…’
Hem entrevistat Joan Sala, que ens parla de la Setmana i d’alguns aspectes particulars d’enguany.
—Com concebeu la Setmana del Llibre en Català?
—Com a concepte general, la Setmana és un esdeveniment que vol donar una visió del món editorial en català. Posar a disposició del públic la major part de la producció en català que s’edita, tant en novetats com en llibre de fons. De fet, l’any passat es van vendre 20.500 llibres entre els quals hi havia 11.500 títols. Perquè a la Setmana es ven molt de llibre de fons encara.
—És clar, ja té 34 anys. Durant molts anys la Setmana del Llibre en Català era una fira dedicada al llibre de fons de les editorials. Això encara deu quedar en molts dels lectors que visiten la Setmana.
—Sí, però no podem quedar reduïts al llibre de fons. I en aquest sentit, el món editorial s’ha cregut la Setmana i per això l’aprofiten per treure novetats i presentar-les. Els editors treballem les dues darreres setmanes d’agost d’ençà que apostem per la Setmana. D’aquesta manera podem fer una bona rentrée literària, plena d’activitats que acompanyen les novetats. Jo penso que hem fet un pas endavant en la modernització de la fira, perquè tenim un sector editorial modern i som una fira que ha de reflectir aquesta modernitat d’un sector que és capdavanter.
—Més enllà de les presentacions, la Setmana també fa aflorar debats.
—Ara que està en voga el debat sobre l’augment de lectors, n’hem proposat tres taules rodones, des de punts de vista diferents. Si augmentem el nombre de lectors, en general, augmentarem el nombre de lectors en català. Les dades són contradictòries: mentre aquests últims tres anys ha crescut d’un 5,8% el nombre de lectors en català, alhora ha baixat d’un 3% el de lectors habituals en qualsevol llengua. Per tant, la Setmana també ha de ser una plataforma de promoció de la lectura i per això enguany hem engegat una campanya de foment de la lectura al metro i a l’autobús de Barcelona.
—El foment de la lectura… Hi ha cap idea nova?
—Cal incidir en la creació de la biblioteca personal. És un dret que tenim i una obligació també, perquè llegir ens fa més bones persones. Amb la socialització dels llibres hi ha moltes llars que no tenen cap llibre, ni tan sols llibres infantils! Hem de crear l’hàbit lector des de ben petits.
—Això els editors no ho podeu fer sols. Cal que s’hi impliqui el Departament d’Ensenyament. Fa mesos que vau tenir una reunió amb la consellera, però tinc entès que no s’ha mogut res. I això que la Setmana dedica un dia a l’educació.
—Dedica un dia a l’educació i també per primera vegada les biblioteques escolars podran comprar llibres subvencionats. Hem trobat un patrocinador. Però Ensenyament és un departament molt gran i suposo que els canvis costen. Personalment, al marge del càrrec, penso que s’han de crear unes noves condicions: s’ha de crear una comissió que reestructuri les lectures obligatòries, hi ha d’haver estímuls per als professors que vulguin fomentar la lectura… Segur que a títol personal n’hi ha molts que ho fan, hi ha gent compromesa, però això és un aspecte sistèmic. Hem d’enfocar la lectura des del foment de la imaginació. Per crear hàbits s’ha de llegir molt i per llegir molt s’ha de gaudir de la lectura.
—La Setmana del Llibre en Català continua adreçant-se a tot el territori de parla catalana?
—I tant! Hem de concebre el llibre en català des de tot el territori: Principat, País Valencià, les Illes Balears, Andorra i fins i tot l’Alguer. Tal com vam fer l’any passat, la Setmana dedica un dia a l’edició del País Valencià i tenim un estand d’Andorra com a país (l’any passat va ser representat per les Terres del Pirineu, s’alternen un any cada un). En canvi, no hi serà representada l’Associació d’Editors de les Illes Balears, perquè, tot i que tornen a funcionar de fa poc, quan van sol·licitar l’estand ja s’havia tancat el repartiment de l’espai. Però esperem poder-los tenir l’any vinent i així tenir el territori complet. Malgrat tot, a la Setmana comptem amb dues editorials que provenen de les Illes Balears: El Gall editor i AdiA edicions.
—Una altra característica de la Setmana és que és una fira que ultrapassa el sector. Enguany dediqueu un dia als refugiats i hem impulsat un manifest.
—La cultura històricament ha estat compromesa socialment. Per una altra banda, vivim un moment greu de crisi dels refugiats. Als qui tenim més de cinquanta anys la figura del refugiat ens és molt propera perquè molts dels nostres avis ho van ser. Per tant, aquest fet ens hauria de tocar més que no ens toca. I els editors hem cregut que hi havíem de fer alguna cosa.
—Per acabar, un apunt sobre el premi Trajectòria, que enguany recau en la traductora Anna Casassas.
—Sí, n’estem molt contents, perquè aquest premi, a més de donar-lo a Anna Casassas, que és una gran traductora, també és un reconeixement al col·lectiu dels traductors, que fa una feina inestimable per a la cultura i el sector editorial en català i sovint són massa poc reconeguts.
