Joan Ribó: “El més important és que es mantinga un govern progressista, més que ser alcalde o no ser-ho”

Joan Ribó (Manresa, 1947) és batlle de València d’ençà del 2015, després de vint-i-quatre anys de poder absolut de Rita Barberà. Revalidar el govern d’esquerres a l’ajuntament és el primer objectiu de Ribó en aquestes eleccions. El segon és tornar a ser batlle, diu. La desaparició pràcticament segura de Ciutadans, que fins ara tenia sis regidors, pot fer que el PP siga el partit més votat a les eleccions del 28 de maig. Amb tot, Ribó adverteix a la formació de Maria José Català que la majoria absoluta són disset i que no és escrit enlloc  que el PP els aconseguesca. El preu de l’habitatge, la turistificació de la ciutat i la pacificació dels espais, dedicant-ne més i més als vianants, són alguns dels desafiaments que Joan Ribó haurà de gestionar si revalida la batllia.

Fem l’entrevista a Joan Ribó a l’ombra de l’olivera del pati interior del museu dels Jardins de Vivers, on hi ha la Fira del Llibre de València, que enguany és cita obligada per a tots els polítics en campanya.

—Heu dit en una entrevista recent que no us faria res no ser el batlle de València si l’esquerra continua governant la ciutat. Aquesta és una afirmació poc habitual en un candidat. Doneu per fet que la socialista Sandra Gómez us superarà en vots?
—Jo crec que no, i a més, les enquestes no diuen això. El que he dit és que, per a mi, el més important és que es mantinga un govern progressista. Més que ser alcalde o no ser-ho. L’objectiu número u és tenir un govern progressista. I, evidentment, a continuació, dic, com aconseguim això? Que Compromís tinga els millors resultats i, per descomptat, que el Partit Socialista i Podem, si pot eixir, tinguen els millors resultats, també. Això implica una concepció de l’alcaldia determinada. Jo no concep l’alcaldia com un element personalista. No concep l’alcaldia amb la vara de comandament, per això en vaig renegar en el seu moment. Ho concep com una coordinació i no tothom ho entén així.

—Per què voleu ser batlle de València quatre anys més, que ja en farien dotze?
—En aquest període, hi ha hagut dos anys de covid, que ens han retardat moltíssimes coses. A més, tenim moltes coses a fer. Coses perfectament visibles. Per exemple, l’any 2024 tenim la Capitalitat Verda Europea, que hem de desenvolupar, i tenim també el desenvolupament del marc estratègic, i hi ha moltíssimes coses a fer que es van retardar per culpa de la covid i que hem de fer avançar.

—A banda d’això que dieu sovint sobre que la reputació de la ciutat ha canviat i que no es parla de corrupció, de què us sentiu més orgullós de la vostra gestió?
—Del fet que València és, per a moltíssima gent de tot el món, una ciutat de les millors ciutats del món per a viure-hi. Això és el que em fa sentir més orgullós perquè, evidentment, implica que la satisfacció de viure a València, i ho diuen totes les enquestes, és molt elevada. Aquest és el primer element important. O siga, això s’ha aconseguit eliminant la corrupció, fent una gestió econòmica eficaç, posant uns serveis socials potents, s’ha aconseguit fer una ciutat cada vegada més verda, cada vegada més per als vianants… L’element fonamental que ho englobaria seria dir que és una ciutat on dóna gust viure.

—Sandra Gómez, del PSOE, ha estat una sòcia lleial?
—Som dos partits diferents. Tenim plantejaments diferents en algunes coses, com ara el port. Podria posar algun altre exemple, però he de dir que en l’àmbit de la coalició, que és el que hem de demanar, hem arribat sempre a acords sobre els temes que ens hem proposat. Hem estat la primera gran ciutat que ha aprovat els pressupostos. Hem estat una ciutat que sempre hem votat d’acord en els grans temes. En alguns hem hagut de debatre, però hem arribat a l’acord.

—A les eleccions passades, els bolcs d’esquerra i de dreta van quedar molt igualats. Hi ha els 17.000 vots d’Esquerra Unida i Podem que no van anar enlloc. Teniu por que ara passe igual, però que la balança es decante cap a una altra banda?
—Tinc l’esperança que no passarà. Mai no en tens la seguretat. En aquests moments, les enquestes ja no donen els nivells de votació que va haver-hi en 2019 per a Podem, però a continuació sempre dic que tothom ha de votar allò que considere segons els seus plantejaments. Jo rebutge parlar de vot útil i aquestes coses. Jo crec que el vot més útil és el vot pensat amb el cap a partir de les idees de cadascú.

—Parlant dels sondatges, no n’hi ha cap que negue que el PP arreplegarà els vots de Ciutadans i que, per tant, serà el partit més votat a l’Ajuntament de València i que amb Vox sumarà més que el bloc de l’esquerra. De tant de repetir això, teniu por que siga una profecia autocomplerta?
—El PP sí que vol que siga una profecia autocomplerta, però jo sempre els dic una cosa: hem vist com vuit més sis han sumat catorze sistemàticament en 2015 i en 2019 [el PP té actualment vuit regidors i Ciutadans, sis]. Catorze són vuit més sis. O catorze més zero, o tretze més u, etc. Per a tenir majoria, s’han de tenir disset regidors. I jo vull advertir al Partit Popular que, en 2015, el CIS, que sembla que és una enquesta seriosa, a Compromís ens donava tres regidors… Només en vam traure nou. En 2019 ens en donava set o vuit i en vam traure deu. O, siga, que vigilen, això de ser el primer partit serà veritat si ho diuen els valencians.

—Vàreu anar a l’acte de Madrid de Yolanda Díaz i alguna vegada heu dit que voleu que us acompanye en la campanya. Finalment, sembla que sí que vindrà a València, però amb Héctor Illueca, el candidat d’Unides Podem a la presidència de la Generalitat. Us sentiu decebut o descol·locat?
—La meua posició respecte de Yolanda Díaz té a veure amb les eleccions generals. Sé la situació en què es troba en el País Valencià com a conseqüència que Podem va per una banda, amb Esquerra Unida, i Compromís va per una altra banda. Jo sé que és una situació, diguem, compromesa per a ella. I ho entenc. Jo li he dit que si podia venir estaria encantat. Entenc que vinga a fer campanya per Héctor Illueca quan la situació a les eleccions a les Corts és més complicada que la municipal. Crec que consolidar el vot i un grup progressista en l’àmbit autonòmic no és una mala solució. Jo no desespere encara que vinga la companya Yolanda Díaz, però si no ve, tampoc no passa res. Jo centre la campanya a València. No em dedique a veure ni dos de maig ni històries d’aquestes. No m’interessen. La forma de treballar de Yolanda Díaz a mi m’agrada, m’hi identifique, i si pot venir, fantàstic, i si no pot venir, jo entenc que haurem de parlar després del 28 de maig.

—Parlem del vostre projecte de ciutat per als anys vinents. S’ha d’ampliar el port?
—Ai! [Riu.] Ampliar el port representa una sèrie d’impactes ambientals sobre la ciutat. S’ha d’estudiar, analitzar i, si és el cas, veure com es pal·lien aquests possibles efectes. Això és la declaració d’impacte ambiental. No es pot ampliar el port si no es fa. Per això, fa tres anys ja vaig votar en contra de l’ampliació del port. Vull dir, que si fa tres anys s’haguera demanat la declaració d’impacte ambiental, ara ja la tindríem. Sembla que algú no la vol fer perquè li fa por.

—N’heu parlat amb el nou president de l’Autoritat Portuària de València?
—No n’hem parlat. Vaig ser en la seua presentació. Jo sé que Joan Calabuig és una persona dialogant, però no conec la seua actitud respecte d’aquest tema. Vull dir que és imprescindible fer una declaració d’impacte ambiental sobre el port en tres temes. El tema de les platges del sud, que tenen una degradació evident d’abans i tot. El tema de la mobilitat, perquè si posem quatre milions més o cinc de contenidors en el port, molts es mouran per l’àrea metropolitana. Això com es farà? Per a mi, eixe és el gran problema nou. I encara, les platges de la Malva-rosa, del Cabanyal, l’impacte paisatgístic que implica la nova ampliació, crec que s’ha d’estudiar d’un punt de vista turístic, urbanístic. Això és el que hem de veure. Jo sempre diré no a qualsevol ampliació del port que no tinga una declaració d’impacte ambiental. I he de dir a continuació que els tribunals sembla que van per eixe camí.

—És irreversible el procés de conversió en zona de vianants de moltes àrees la ciutat? Quin és el vostre projecte?
—Jo crec que s’ha d’avançar en això. Cada vegada que fas una enquesta de mobilitat a la ciutat de València veus com es mou la gent. En primer lloc, caminant. Per tant, nosaltres volem ampliar voreres per a potenciar-ho. I és el que hem fet, i el que fem en algunes places com l’eix de la plaça de l’Ajuntament, de la plaça de la Reina, de tota aquesta zona. També en molts barris, no és el centre i prou. És un tema irreversible, perquè és la forma en què funcionen la immensa majoria de ciutats europees. Davant el canvi climàtic no ens podem plantejar més cotxes. Ens hem de plantejar mesures alternatives com ara el transport públic, caminar, perquè ho diuen els metges, i després, carrils per a bicicletes, per a patinet, i també vull insistir, per a les persones dependents, que cada vegada les utilitzen més. Per tant, això és un procés que continuarem, clarament.

—Fins a on ha de créixer la ciutat mossegant l’horta? Esteu satisfet de com s’ha resolt la qüestió del PAI de Benimaclet?
—No estem satisfets. Aquesta sí que és una de les diferències que ha quedat clara que tenim amb el Partit Socialista. A nosaltres ens sembla que cal canviar tota l’organització del PAI. Les associacions de veïns de Benimaclet, han anunciat reiteradament una posició molt diferenciada respecte de la gran empresa Metrovacesa que hi treballa. I nosaltres pensem que cal fer cas als veïns. En eixe tema mantenim una actitud clara de respecte, ara mateix hi ha un procés participatiu. Crec que ens haurem de plantejar, potser, de canviar el pla general tenint en compte que aquesta ciutat té una horta al costat que ha de respectar rigorosament, i que l’anterior pla general potser no respectava adequadament.

—Aquest serà un dels temes que posareu damunt la taula a l’hora de renegociar el pacte si es pot revalidar una tercera majoria de progrés?
—Evidentment! Aquest serà un dels temes que nosaltres haurem de veure com abordem. Però hi insistesc. Les coses diferencials les discutim i al final arribem a un acord que no és ni la meua posició ni la del Partit Socialista. És una posició intermèdia i pensant sempre en la gent del barri.

—L’any 2024, que és quan entrarà en vigor, aplicareu la taxa turística?
—Sí. Rotundament, sí! Aquest és un element que nosaltres hem mantingut sempre. València és una ciutat que cada vegada té més turistes i això comporta més problemes de seguretat, més problemes de neteja, més problemes de tota mena. Això ho han de compensar els turistes, no ho hem de pagar els valencians. Crec que és una qüestió que a Catalunya és clara, que a les Illes és clara, que a tot Europa és clara. També ha de ser clara a València.

—Parleu de la vinguda massiva de turistes a València. Fa l’efecte que s’accelera el ritme en què la ciutat es converteix en un parc temàtic i n’expulsa els veïns. Dèieu que els veïns estan contents de viure-hi, però molts han de conviure amb aquesta situació o anar-se’n.
—Sí. Tens tota la raó, i a més, és un problema. Avui al matí he anat a una reunió a peu, i per la plaça de l’Ajuntament no he sentit parlar ni en valencià ni en castellà. Italià, francès, anglès… Això és una realitat que em preocupa. La turistificació que va entrant a la ciutat. Quan he dit abans que era una ciutat agradable per a viure-hi, això ho diuen diaris americans, és una cosa coneguda a tot arreu i té un efecte crida importantíssim per al turisme. Ho haurem de controlar. Crec que s’ha de començar a controlar en dos paràmetres: posant una limitació als creuers i, en segon lloc, fent un control dels apartaments turístics, perquè, entre més coses, fan que pugen els preus del lloguer d’una manera insuportable.

—Sou partidari de limitar l’arribada de creuers. Heu fet els comptes per saber on és el límit?
—Rotundament! Hem de fer l’estudi corresponent per a analitzar el topall setmanal i per a analitzar cada dia què toca. És una cosa que ja he comentat amb el port, i el port estava obert a veure-ho. No podem fer que siga una cosa contínua, i va agarrant uns nivells preocupants.

—Tornant al preu dels lloguers, en la pre-campanya electoral es va entrant en una mena de subhasta de veure qui dóna més coses. Què fareu realment perquè la gent puga viure de manera més digna?
—L’altre dia escrivia un article en un diari de València i deia que els problemes de l’habitatge no es resolen en un dia ni en una campanya electoral. El model que nosaltres tenim és el model de Viena, que té més d’un 30% d’habitatge públic i que això pot contenir els preus d’una manera determinant. En aquests moments, València té un nivell d’habitatge públic molt baix i hem de començar a treballar-ho. Com? En primer lloc, construint, però sabem que no podem fer-ho tot perquè no tenim recursos. Fent una col·laboració publicoprivada pensant en les cooperatives, però no cooperatives per a fer propietat, sinó pensant en el lloguer assequible. Pensant en empreses, i n’hi ha, i ja hi hem parlat. També per a fer el mateix amb un compromís de publicoprivada i, després, ajudant, com ja fem, a pagar lloguer.

—S’ha d’acabar el nou estadi del Mestalla?
—És clar que s’ha d’acabar! Però s’ha d’acabar en condicions. S’ha d’acabar amb unes normes que tenim fixades. Volem que s’acabe, però adequadament. No només l’estadi, sinó també el poliesportiu de Benicalap, que és una altra obligació que té l’empresa societat anònima Mestalla.

—En això aneu a l’una amb el PSOE?
—Sí, fonamentalment, sí. A veure, en el PSOE hi ha gent que insisteix més en determinats aspectes perquè, en aquests moments, el fet que el València Club de Futbol es trobe en la situació que es troba, a punt de caure, o les posicions del senyor Lim, en molts aspectes, exciten molt, per dir-ho així, els apassionaments per temes futbolístics. Però, fonamentalment, nosaltres estem d’acord en la defensa d’unes condicions. Urbanisme, que depèn de Sandra Gómez, acaba de presentar unes fitxes urbanístiques que hem aprovat, i en què diem que no podràs utilitzar els terrenys, que és l’element d’on pots traure recursos, si no acabes l’estadi i el poliesportiu en condicions adequades. Per tant, sí que estem d’acord en el tema fonamental. Quant als apassionaments, hi ha gent que ho és més i gent que ho és menys. Jo m’ho prenc amb més tranquil·litat perquè no sóc un afeccionat exaltat del futbol.

—Natzaret és un dels barris amb més problemes de la ciutat. Què fareu per a solucionar-los?
—Natzaret és un lloc que tenim molt clar que ha estat profundament degradat per causa de l’ampliació del port. Jo recorde haver anat a les platges de Natzaret i als restaurants que hi havia, quan era professor al costat, i que un bon dia es va acabar. Això va representar un impacte molt negatiu per a Natzaret. Hem arribat a acords amb el port perquè ens cedesca uns terrenys, que és el parc de desembocadura futur, i ens aportarà recursos que ja estan consignats en pressuposts per a fer el pla de desembocadura. Hi ha un problema del riu, però jo vull insistir que aquest tema l’hem treballat. Hi ha hagut una millora sensible en les anàlisis. No hi ha pudors, no hi ha peixos que es moren, però a Natzaret hi ha moltes coses per fer. Hi treballem, però queda molt per fer.

—Hem acabat aquest mes amb quatre setmanes de quatre dies laborals. De manera preliminar, quin és el balanç que en feu?
—La primera cosa que vull recordar és que mon pare em parlava amb admiració –i mon pare no era d’esquerres, precisament– d’un senyor que li deien el Noi del Sucre, i que en 1909, després d’una vaga de la Canadenca, crec que de quaranta dies, van aconseguir per primera vegada a Europa la jornada de vuit hores, les quaranta hores setmanals. Crec que és una imatge. Són més de cent anys. Són avanços molt importants per als treballadors i jo els vull reivindicar. Em sembla que en un moment com l’actual, de tecnificació, d’automatització, de robotització, hem de pensar que potser haurem de reduir les hores de treball, entre més coses, per a repartir-lo. Dit això, això no és un assumpte nostre. És un assumpte de treballadors i d’empresaris, que ho han de negociar, i després és de l’estat. Però nosaltres sí que hem volgut fer una prova perquè hem tingut una oportunitat d’or, amb tots els dilluns festius, i hem pogut traslladar el sant Vicent de la ciutat. No s’han fet gaires proves com aquesta al món per a veure com afectava la vida ciutadana el fet de tenir quatre dies laborals. Jo crec que la gent, en general, ha mostrat elements de satisfacció. Hem vist com disminuïa la mobilitat. Hem vist més gent que anava al teatre, a la cultura… Ho hem de quantificar. També hem vist alguna queixa dels autònoms que els desorganitzàvem la setmana.

—VilaWeb va fer un reportatge sobre com els polítics feien servir la xarxa TikTok, i éreu qui n’eixíeu més ben parat, amb més seguidors que Ada Colau i tot. Qui us ajuda a fer servir aquesta xarxa?
—Això ho fem amb molta naturalitat. Intente de no fer una cosa impostada perquè, tot i que no sóc gaire afeccionat a veure vídeos, n’he vist alguns que dius, home, per a fer això, fes una altra cosa. Crec que el TikTok és una cosa molt espontània i tinc una sèrie de companys que són del partit que treballen aquest tema i que ho fan bé. Intente de ser molt espontani. És l’única cosa que puc dir.

El qüestionari Proust

—Darrera vegada que heu fumat marihuana.
—El segle passat.

—Quants metres quadrats té casa vostra?
—Uns vuitanta.

—En quin barri vàreu nàixer i en quin viviu?
—Jo vaig nàixer a Manresa, vaig viure la meua infantesa en un poblet que es diu Adrall i ara visc en el barri de Patraix.

—Quin cotxe teniu?
—Un Toyota Auris híbrid.

—Flor predilecta?
—La que li agradava a ma mare… a veure que ho recorde, és una planta de muntanya, el lligabosc!

—Animal favorit?
—El gat.

—Quin color preferiu?
—Blanc i negre, com el meu gat.

—Quin és el vostre lema?
—El de mon pare: “Endavant i fora”.

—En quines ciutats o pobles heu viscut més de sis mesos?
—A Adrall, Barcelona i València.

—Quines llengües parleu?
—El valencià/català, evidentment, el castellà i el francès, tímidament.

—Quin és l’estat d’ànim més comú?
—Crec que bastant optimista.

—Els noms de persona que preferiu de noi i de noia.
—D’home, David, i de dona, Marta, que són els meus fills.

—Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—M’has enxampat, perquè no veig gaire ficció.

—Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—No considere que m’haja marcat mai cap episodi. Crec que ha estat un desenvolupament fluid com el d’un riu. No he tingut cap cascada gran.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—L’espontaneïtat.

—Quina seria la vostra pitjor desgràcia?
—Tenir un problema greu amb la meua família.

—Quin personatge històric valoreu més?
—Salvador Allende.

—Com us agradaria morir?
—Tranquil·let, sense assabentar-me’n gaire.

—Com celebrareu Nadal?
—Familiarment.

—El racó preferit de la vostra ciutat.
—M’agrada molt el Botànic, i l’antic riu.

—El racó que menys us agrada?
—Un de molt de soroll. No tinc una cosa definida d’això, no t’ho puc dir.

—Quin dels rivals és el pitjor candidat?
—El de Vox.

—Amb quin dels rivals aniríeu a sopar?
—A sopar, hi aniria amb tots, però a mi m’agrada sopar amb la meua família.

—Quina definició teniu de Països Catalans?
—La meua definició exacta és: Països de parla catalana.

—La persona que us ha format políticament.
—Enrico Berlinguer.