Joan Ribó: ‘La tornada de la corrupció a València seria terrible’

Joan Ribó (Manresa, 1957) es presenta a la reelecció com a batlle de València per Compromís després de quatre anys de gestió del govern de la Nau. La suma dels vots de Compromís (9 regidors), el PSPV (5 regidors) i València en Comú (3 regidors) va aconseguir de fer fora del consistori la totpoderosa Rita Barberà i emprendre un trajecte d’un govern d’esquerres plural, però no pas exempt de tensions internes. Tot i ser fundador de Compromís, Ribó prové d’Esquerra Unida del País Valencià, de la qual va ser secretari general entre 1997 i el 2003. Professionalment, va arribar a la ciutat per estudiar enginyeria agrònoma a la Universitat de València, després d’haver fet el batxillerat a Barcelona. Durant els set anys següents, va ser professor de la UPV a les Escoles Superiors d’Enginyers Agrònoms i Industrials. El 1978, va aprovar les oposicions de professor agregat de Física i Química d’Ensenyament Mitjà, i cinc anys més tard, obtingué per oposició la plaça de catedràtic. Des d’aleshores, desenvolupà la tasca docent als instituts de batxillerat de Manises, Sorolla i Districte Marítim a València, i Meliana, on actualment té plaça en excedència per ser batlle de València.

—Compromís va guanyar a València el 28-A i el CIS pronostica que repetirà. Confieu en la victòria?
—Estic il·lusionat per revalidar l’alcaldia de València per a Compromís el pròxim mandat, però la decisió, encara que siga una obvietat dir-ho, és de la gent i de qui es mobilitze més a l’hora de votar. Per tant, l’única certesa és la que isca de les urnes diumenge.

—La dreta pot sumar una altra vegada?
—Aquests quatre anys, hem fet una bona feina i, sincerament, la sensació al carrer és d’una ciutat que vol continuar avançant cap al futur. Que no vol que la tornen al passat. Per això confie que els valencians i les valencianes optaran per reeditar un govern progressista, valencianista i ecologista. La tornada de la corrupció als governs municipals com el de València seria terrible.

—Parlant de corrupció. La imputació de Francisco Camps pel circuit de F1 desgasta el PP?
—El PP duu desgastat aquests darrers quatre anys. Tot el seu grup municipal a l’ajuntament (els deu regidors de deu) estan imputats per corrupció; exactament, per emblanquiment de capital. Als noticiaris cada dia tenen un rosari d’ex-consellers i, fins i tot, ex-presidents encausats o directament processats: Francisco Camps, Eduardo Zaplana, Juan Cotino, Rafael Blasco… La gent té memòria, i sap el mal que han fet.

—Confieu a revalidar l‘acord amb el PSPV i Unides Podem malgrat les tensions viscudes aquesta legislatura?
—Tampoc hi ha hagut tantes tensions, la veritat. Necessitem un govern estable i alhora valent. Fixeu-vos-hi, en tot el mandat hem estat la primera ciutat de tot l’estat d’aprovar, any rere any, el pressupost municipal. És més, avui som l’única ciutat de més de 500.000 habitants amb els comptes del 2019 aprovats. Això diu molt d’un govern de coalició. És clar que vull revalidar eixe govern compartit. Encara que siguen d’altres partits, són companys de govern, i vull comptar amb ells.

—La figura del futur batlle està en discussió si Compromís no queda primera força?
—A hores d’ara pràcticament totes les enquestes donen com a primera força Compromís. L’enquesta del CIS, que tant encertà les passades eleccions espanyoles, també diu que serem primera força. I encara més: en les eleccions a les Corts del passat 28 d’abril, Compromís va ser novament la força més votada, i això ja no és una enquesta: és una realitat objectiva.

—Què ha canviat a València en aquests quatre anys de govern de la Nau?
—No hem de perdre de vista que fa quatre anys València era en l’epicentre de la corrupció i que avui, en canvi, és reconeguda pels seus valors. Per la solidaritat amb l’Aquarius, per la cultura amb les Falles com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO, per la sostenibilitat amb la capitalitat mundial de l’Alimentació. Hem reduït el deute a la meitat, hem fet noves zones verdes en tots els districtes de la ciutat, tenim pressupostos participatius… La llista és llarga, i encara cal continuar avançant.

—D’acord, però segur que teniu objectius pendents.
—Els meus principals reptes són en matèria d’habitatge i ocupació. L’augment del preu del lloguer fa necessari posar un límit i crear oferta d’habitatges amb un lloguer assequible. Això ho farem amb l’empresa pública Aumsa i amb una entitat mixta amb aquesta missió. Quant a l’ocupació, en aquest mandat s’han generat més de 15.000 nous llocs de treball a la ciutat, però vull impulsar un Pla Estratègic d’Ocupació destinat, sobretot, a joves, a majors de 55 anys i a desocupats de llarga durada. És a dir, a aquells sectors de població que ho tenen més difícil.

—Una de les vostres primeres decisions va ser derogar el Pla del Cabanyal, però els veïns es queixen que el barri continua tenint problemes.
—És clar: la destrucció sistemàtica del Cabanyal durant 24 anys no es redreça en només quatre. Hem fet moltes coses que el veïnat agraeix: s’han atorgat centenars d’ajuts a la rehabilitació d’habitatge, hem reurbanitzat les zones més castigades i també el seu entorn, hem treballat amb un pla de convivència al barri… I cal continuar per aquesta senda. I dic una cosa més: el veïnat fa molt bé de posar les reivindicacions del barri a l’agenda política. És el que cal.

—Us acusen d‘haver fet política només per a la gent que va en bicicleta?
—L’oposició diu això. Les dretes que encarnen PP, Ciutadans i els ultres només han tingut una proposta per a aquesta campanya: destruir els carrils bici. La veritat és que considere més adient que bicis i patinets vagen pel seu carril i no per les voreres. I sobretot s’ha de dir que hem fomentat les noves zones de vianants, l’ampliació de voreres i el transport públic. Donaré només una dada: en aquests quatre anys, hem adquirit 176 nous autobusos híbrids i elèctrics. En tot el mandat anterior, el PP només en comprà dos. Per al pròxim període, cal abordar la mobilitat metropolitana: que la gent que ve a València a treballar, estudiar o divertir-se no haja d’agafar el cotxe necessàriament, sinó que puga vindre en transport públic.

—A València s‘ha disparat el preu del lloguer. No s‘ha fet prou des de l‘ajuntament?
—Precisament per això us comentava abans les propostes per al pròxim mandat, perquè volem fer més. Posar un límit al preu del lloguer i crear oferta d’habitatges amb un lloguer assequible mitjançant l’empresa pública Aumsa. Amb això intentarem fer front a aquest problema.

—Que es reediti l‘acord del Botànic és bo per a València?
—L’Acord del Botànic anirà per una banda, i el cap i casal per la seua. Amb això vull dir que jo, com a alcalde, no permetria mai que València fóra moneda de canvi de res ni de ningú. Evidentment, vull un govern d’esquerres també a la Generalitat.

—Veig que us cureu en salut. I un govern del PSOE a Madrid?
—Jo preferiria un govern que necessitara els suports de l’esquerra per a legislar al parlament, i per a executar des de la Moncloa.

—València i Barcelona competeixen o col·laboren?
—Han de col·laborar, perquè així ens anirà millor a totes dues ciutats. O, si m’ho permeteu, amb una competència sana. El nostre objectiu en matèria econòmica passa per la connexió amb Europa i això només ho aconseguirem amb el corredor mediterrani, per a la consecució del qual hem de col·laborar, no només València i Barcelona, sinó també Tarragona, Castelló, Múrcia i Andalusia. Un corredor potent, que arreplegue des del Nord de l’Àfrica fins a l’extrem europeu i connecte amb l’Àsia. No podem quedar-nos enrere.

—L‘estat boicota el corredor mediterrani?
—És obvi que hi ha hagut governs espanyols que han preferit promocionar l’anomenat corredor central per davant del corredor mediterrani. Ho vam veure clarament durant els governs de Rajoy. Però compte, que amb Pedro Sánchez caldrà estar igualment a l’aguait. I això que a Europa ho tenen ben clar: l’única opció econòmicament viable i amb projecció territorial com a euroregió és establir un corredor mediterrani.

—Heu tingut bona relació amb Ada Colau?
—Sí. De fet, vaig protagonitzar una visita històrica a l’Ajuntament de Barcelona, aquest mandat. No tenia cap sentit no mantenir una relació de cordialitat i col·laboració amb Barcelona. A més, tenim una visió compartida d’un aspecte fonamental per a tots dos: el corredor mediterrani no pot ser només un trànsit comercial, també ha de ser una via de comunicació per a les persones. I encara més, les nostres ciutats no es poden veure afectades per l’impacte ferroviari com si no passara res: hi ha d’haver una política real d’adequació urbana per als nostres barris. Això a València ho hem reivindicat durant dècades, amb un parc central que per fi hem aconseguit, però parcialment: exigim el soterrament immediat de la platja de vies per tal de cosir el barris que el ferrocarril ha dividit històricament.

—I amb el batlle de Palma?
—Amb Antoni Noguera també compartisc inquietuds i per a mi és un model en qüestions com, per exemple, la política respecte dels apartaments turístics i la promoció de la ciutat. De fet, ha estat un dels alcaldes més ferms a l’hora de defensar els barris de l’especulació i dels fons voltor que hi ha darrere de determinats projectes de turistificació.

—Esteu a favor d‘una taxa turística?
—Per descomptat. És totalment lògica. A València volem un turisme ordenat, diversificat, desestacionalitzat i que cree ocupació de qualitat. I cal tenir cura de la ciutat perquè el turisme funcione. Això vol dir tenir recursos per a fer-ho realitat. Dit d’una altra manera: si els turistes provoquen despeses en matèries com neteja, platges, zones verdes, seguretat, etcètera, és totalment lògic que també contribuïsquen al manteniment de la ciutat. Una taxa per als turistes, com tenen la immensa majoria de grans ciutats europees, farà possible que València estiga cada dia millor i atraga un turisme de més qualitat.