16.11.2018 - 21:50
Aquests darrers dies, arran de la nota que va fer el Ministeri de Sanitat espanyol demanant que es restringís l’ús del Metamizol (el component del Nolotil) entre persones grans i turistes del nord d’Europa, hi ha hagut molta confusió sobre l’ús d’aquest analgèsic, un dels més utilitzats. En parlem amb Joan Ramon Laporte, professor emèrit de Farmacologia de la UAB i vocal de la Fundació Institut Català de Farmacologia, que aclareix el cas amb precisió. A part de contextualitzar el risc del Nolotil, aprofundim en altres aspectes, com l’abús dels derivats de l’opi o de la medicalització en general. Recorda que a l’estat espanyol, ‘de cada cent euros que es gasten en sanitat, entre vint-i-nou i trenta són destinats a pagar medicaments’, mentre que altres països no paguen més d’un 12%.
—Aquesta setmana s’ha parlat molt dels riscs que hi ha darrere el consum de Nolotil. Fins a quin punt és perjudicial per a la salut?
—És un medicament retirat a altres països perquè s’hi ha registrat un risc aparentment molt alt d’una malaltia que es diu agranulocitosi, que és la pèrdua dels glòbuls blancs i, per tant, de la defensa davant les infeccions que tenim a la sang. Ara bé, aquesta malaltia és molt estranya per si mateixa. N’hi ha pocs casos, quatre per cada milió d’habitants (uns 28 o 30 a Catalunya). D’aquests casos, només un 20% són causats pel Metamizol, el genèric del Nolotil. A més, no sempre causa la mort. Abans morien un 7% d’aquests pacients i ara el 4%-5%. Analitzar-ho de manera absoluta té poc sentit perquè això s’hauria de comparar amb els efectes que causen els altres analgèsics.
—Quins?
—L’aspirina ja pràcticament no s’utilitza com a analgèsic. Ara es fa servir el paracetamol, que pot causar malalties hepàtiques que també poden ser greus i, en alguns casos, encara que rarament, poden ser mortals. També tenim els derivats de l’opi, com el Tramadol, que són unes metzines. Són opi i s’haurien de fer servir només en situacions excepcionals, però s’utilitzen amb molta amplitud. Si hagués de fer una recomanació, diria que tots els medicaments tenen riscos. El del Nolotil és molt poc freqüent, però si apareix, pot ser una malaltia greu. Convé saber que la gent que ha pres Nolotil (o medicaments que continguin Metamizol, que sovint es combina amb altres productes) i ha tingut una urticària o algun efecte similar després de prendre’n, no n’hauria de tornar a prendre perquè té un risc alt de tenir agranulocitosi. Si no ha tingut cap problema, no cal que deixi de prendre’n.
—Parlàveu de derivats de l’opi com el Tramadol. Creieu que hi ha una campanya per a promoure els opiacis, malgrat els seus efectes?
—Sí, és clar. Els ha promoguts la indústria farmacèutica. Qui promou el consum de medicaments és sempre qui els ven. La gent no en sap prou, els metges no en saben prou i hi ha molta frivolitat al voltant de la prescripció de Tramadol i de Fentanil, que és un altre derivat de l’opi molt més potent, unes vint vegades més potent que l’heroïna.
—Què s’hauria de fer per a frenar aquestes campanyes?
—S’hauria de donar suport a les persones que fan informació independent sobre els medicaments perquè el ministeri, l’Agència del Medicament, moltes vegades no informa bé del tot. No informa de riscs que són importants. N’hi ha molts, de riscs, no tan sols els del Nolotil. Els del Nolotil no són realment els més importants, en aquest moment.
—Heu denunciat també que les farmacèutiques desenvolupen fàrmacs orientats a obtenir autorització de comercialització i no pas orientats a ajudar. És una pràctica habitual?
—Hi ha laboratoris que desenvolupen medicaments que saben des del començament que poden ser tòxics i amaguen aquesta toxicitat des de la fase de desenvolupament. Després, quan els autoritzen el medicament, ho continuen amagant i no en parlen. Això em sembla un crim, perquè es guarden la informació dient que és un secret comercial. Les qüestions de salut no haurien de ser secret comercial, sinó de domini públic. Això va passar amb la Talidomida durant els seixanta, però continua passant amb tots els medicaments, que jo sàpiga. És una cosa que passa en general.
—Per què cap organisme ho evita?
—Perquè la indústria farmacèutica té un poder polític enorme i els estats treballen al seu servei i a favor seu, més que no pas a favor dels ciutadans i de la seva salut.
—El fet que el Ministeri de Sanitat espanyol s’hagi centrat darrerament en els efectes del Nolotil i no en els dels opiacis, que són més perjudicials, és un exemple d’això que denuncieu?
—La qüestió dels opiacis em sembla força més important que el consum de Nolotil, que és baix. En canvi, el consum d’opiacis és molt freqüent. Ara bé, l’actuació del ministeri no necessàriament és un indicatiu d’això, perquè l’Agència del Medicament ha respost a un problema que hi ha hagut amb turistes britànics. Alguna cosa havia de dir. Sí que val la pena que parli del Nolotil, però no aborda altres problemes més freqüents.
—També denuncieu el malbaratament en medicaments a l’estat espanyol. Per què?
—A l’estat espanyol, de cada cent euros que es gasten en sanitat, entre vint-i-nou i trenta són destinats a pagar medicaments, el 29,6% el 2017. Altres països no paguen més d’un 12%, i als països nòrdics no arriben al 8%. Això ja ens indica quines són les prioritats polítiques. Un sistema de salut que gasta un 30% del pressupost en medicaments és un sistema de salut que no gasta en persones. Moltes vegades, els malalts necessiten més les persones que no pas els medicaments. Més personal sanitari i més ben pagat.
—Fins a quin punt arriba aquest problema de sobremedicalització que comenteu?
—Jo calculo que, com a mínim, la meitat dels medicaments que utilitzem no els hauríem d’utilitzar. Són innecessaris. És molt possible que sigui molt més que això. Si tens mal de cap i necessites treure-te’l del damunt, pots prendre un analgèsic, però no cal un ibuprofèn. Això seria matar mosques a canonades. Amb un paracetamol n’hi ha prou. És un exemple d’hàbit innecessari i perillós.
—Cal més sensibilització entre els consumidors?
—I entre els metges que prescriuen aquests medicaments. I cal més control de les farmàcies. S’ha de tenir en compte una cosa important: el Nolotil només es pot vendre a les farmàcies amb recepta mèdica. En canvi, si vas a tres o quatre farmàcies i demanes Nolotil, no et demanen la recepta. Això no ho controla ningú i és perfectament il·legal. Un atemptat contra la salut pública. Dispensar medicaments sense recepta mèdica és atemptar contra la salut pública i hi ha molts estudis que diuen que, a Catalunya, més del 80% de les farmàcies dispensen medicaments, com per exemple antibiòtics, sense recepta mèdica.
