21.06.2018 - 22:00
Joan Ramon Casals (Molins de Rei, 1974) és l’únic batlle del PDECat de l’antic cinturó roig. Encapçala un sector crític amb la direcció actual del partit. Està disposat a presentar-se al congrés del juliol si la direcció no canvia per arrenglerar-se amb el lideratge de Carles Puigdemont i amb el sentit majoritari de les bases del PDECat. Segons Casals, els associats del partit volen que es treballi per a fer efectiva la independència i la república com més aviat millor.
Parlem amb Casals sobre la direcció del PDECat, el lideratge de Puigdemont, la tensió amb Junts per Catalunya, la situació de la política catalana i el futur immediat del procés d’independència. Té una obsessió, que l’independentisme ocupi totes les institucions i els ressorts de poder i que, alhora, continuï la mobilització al carrer.
—Teniu la intenció de presentar-vos al congrés del juliol per a dirigir el PDECat?
—Tinc molt clar que els lideratges del partit han d’estar en mans del president Puigdemont, Rull i Turull. La resta de la direcció del partit s’ha de creure aquests líders i ha d’obeir les ponències i les bases. Ha d’haver-hi un alineament entre la direcció del PDECat i les bases. Jo he treballat fins ara amb un grup de gent del territori, molt de base, perquè el congrés fos obert tal com deien els estatuts del partit. A la direcció va costar-li d’acceptar-ho, volien que fos un congrés ideològic i prou. Hem aconseguit que el reglament estableixi que tot quedi en mans dels associats, que decidiran com ha de ser el partit i què ha de defensar. El PDECat ha de defensar la independència i treballar per fer efectiva la República. No ens agrada quan la direcció del PDECat qüestiona el lideratge de Puigdemont. Això que diu ERC d’aturar-nos i eixamplar la base, i la direcció del PDECat s’hi ha sumat, no ens agrada. Les bases del PDECat volen que el partit defensi la República, i això és el que diuen les ponències fundacionals. Tenim un mandat popular del primer d’octubre i el 27 es va proclamar la República. A la direcció ha d’haver-hi gent que cregui i defensi això. No creiem que sigui bona una direcció que no s’ho cregui i que públicament el partit digui coses que no es corresponen amb allò que s’ha aprovat ni amb allò que diuen les bases. La direcció del PDECat s’ha de creure el full de ruta que aprovin les bases i jo treballaré perquè la República sigui efectiva com més aviat millor.
—Us presentareu?
—No sé si he de ser jo o no. No és una qüestió de noms, sinó de què hem de fer. Els associats triaran les millors persones per a anar al capdavant. Si ho hagués de fer jo, ho faria, però el meu objectiu no és aquest. Potser finalment aconseguim els objectius i no cal que em presenti enlloc. S’ha de ser generós. Crec que la clau està en el fet que els que ens creiem el projecte de la República el treballem. Si no surt bé, continuaré al partit per aconseguir que el PDECat acabi defensant-ho. Allò que triïn els associats serà correcte.
—La direcció actual està capacitada per a rectificar?
—Ho ha de fer. I si no ho fa, ha de ser generosa. Si la direcció del PDECat no s’arrenglera amb les bases ni amb els líders, ha de fer un pensament.
—Representeu una alternativa a la direcció actual del PDECat?
—L’alternativa són els associats. Jo no faig això pel lloc, sincerament. De segur que hi ha molta gent que pot fer-ho.
—Quan s’ha parlat de sector crític del PDECat, us han assenyalat com a líder.
—És veritat que hi ha gent que va cercar-me per fer això que fem, aconseguir que el congrés del juliol fos obert. Era el nostre objectiu principal i l’hem aconseguit. Em sento arrenglerat amb el president Puigdemont, Turull i Rull, i amb la majoria dels associats. Em van venir a cercar perquè ajudés a canalitzar-ho i a obrir camí. Alguns mitjans m’han definit com el líder del sector crític, però crec que és cosa vostra, de la premsa, perquè necessiteu etiquetar-nos. Considero que les meves propostes són majoritàries entre les bases del PDECat. Per tant, no em considero sector crític. Defenso allò que crec i això que faig ho faig per coherència. Perquè m’ho crec. El PDECat serà molt més fort si aconseguim que la direcció s’arrengleri amb les bases.
—A més d’aquesta falta d’arrenglerament de la direcció amb els líders i les bases, teniu cap discrepància més?
—La direcció ha de ser plural. La direcció actual, per raons diverses, no representa la pluralitat del partit. No hi ha d’haver pensament únic, sinó reflexió. A la direcció hi ha gent moderada i més conservadora en l’àmbit independentista, i aquests també hi han de ser. És la manera d’enriquir-se. I una altra qüestió. Hem de fer millorar la relació amb Junts per Catalunya. Junts per Catalunya és i ha de ser allò que diu el president Puigdemont, un moviment polític dins el qual ha d’haver-hi el PDECat. Però no ha de ser una marca blanca o electoral del PDECat. JxCat ha de ser un concepte que defensi la República i que permeti que ens presentem a les eleccions amb llistes transversals, amb gent independent i d’uns altres partits. L’objectiu comú ha de ser un estat independent en forma de república. Això no s’ha treballat prou bé. Però he de dir també que tinc molt bona relació amb Marta Pascal i David Bonvehí i la situació que s’han trobat aquests dos anys era molt complicada. Jo segurament ho hauria fet pitjor que ells. Hem de reforçar tot el partit i ells també han de ser-hi, només faltaria. Però el lideratge ha de ser de Puigdemont, Rull i Turull. La resta del partit hem d’ajudar-los.
—La decisió del PDECat de presentar-se amb la marca JxCat a les municipals ha causat tensió amb alguns diputats. La direcció del PDECat fa una OPA a JxCat?
—Va ser la proposta de la direcció. Jo vaig opinar que si ens presentem amb la marca, Junts ha de ser dins el concepte clar de la defensa de la República efectiva i la independència de manera immediata, i amb llistes transversals. JxCat neix per defensar la República i hem de tenir clares dues coses: que JxCat va més enllà del PDECat, però que sense el PDECat JxCat deixa de ser transversal. Personalment opino que JxCat no ha de ser un partit polític, sinó mantenir-se en un moviment obert. És la gràcia que té. És un projecte per a fer possible un objectiu concret, la independència, sota el lideratge del president Puigdemont. Ens hem d’entendre i fer-ho bé. Hem de treballar conjuntament, però respectant cadascú allò que és. No ens hem de desfer ni desdibuixar-nos entre nosaltres.
—El PDECat vol amagar les seves sigles sota el paraigua de JxCat?
—És un greu error. Una cosa és el partit i una altra el moviment. S’han de respectar mútuament. L’objectiu i el lideratge és el mateix. Aprofitem aquesta força. JxCat pot convertir-se en el moviment polític de referència de l’independentisme per a fer possible la República, amb llistes d’unitat. JxCat neix perquè ERC prioritza els seus interessos de partit abans del 21-D i no vol repetir Junts pel Sí. Això és perjudicial. Va acabar guanyant Ciutadans. Si el PDECat vol que JxCat simplement sigui la seva marca electoral, cometrà el mateix error que ERC. El PDECat va fer-ho molt bé, la direcció actual, de posar l’interès del país per sobre de l’interès del partit, i va construir el moviment de Junts per Catalunya. Ara no hem d’espatllar-ho. Puigdemont crec que ho veu molt clar i ho ha explicat públicament. JxCat ha de ser un moviment transversal on càpiga tothom, també gent d’Esquerra.
—Esquerra Republicana té una conferència nacional la setmana vinent. L’estratègia, però, consisteix a fer llistes separades perquè argumenten que això ajuda a sumar més gent al projecte. Cal eixamplar la base?
—Espero que les bases d’Esquerra redrecin el rumb. Una de les claus de la independència són les bases dels partits. Hem de fer que els partits vagin en la direcció correcta i que no abandonin ni facin cap frenada, com sembla que fan. JxCat ha de ser el gran moviment que aglutini tot l’independentisme perquè tots units és quan guanyarem les municipals. Si anem junts, guanyarem Barcelona. Això és clau. I farem molt bons resultats a Cornellà, a l’Hospitalet, podem guanyar ciutats com Castelldefels, Badalona, Mataró, Sabadell… i tindrem més força.
—El fre que critiqueu de les direccions del PDECat i d’ERC és per la repressió?
—Ho han d’explicar ells. No s’ha de frenar. Estic encausat per desobediència pel primer d’octubre. No ho puc explicar ara mateix, però un dia vaig sortir de casa pensant que no tornaria. I la gent va anar a votar sabent que hi havia el risc que vingués la policia espanyola o la Guàrdia Civil a pegar-los. La gent hi era, i hi és. No hem de recular, el missatge que rebo de la gent és que hem de continuar endavant i no rendir-nos. Sabem que no serà tan fàcil com pensàvem, però es pot perfectament guanyar la independència. Espero que en aquestes assemblees d’ERC i del PDECat guanyin postulats com els que defenso.
—Va ser un error no desobeir per a investir Puigdemont?
—Sí. L’error comença per ERC, però la direcció del PDECat va fer una sensació…
—Que els anava bé.
—Justa la fusta. Va fer aquesta impressió. No sé si és real, però la sensació va ser aquesta, cosa que és un error greu. ERC, em sap greu, encara ho ha d’explicar. Va ser un error no desobeir. Puigdemont és el president legítim, el president de la República, i la gent el va votar. Si ERC entén que hem de parar, que ho diguin obertament. Però espero que les seves bases marquin la direcció. Van fer un càlcul polític, i aquest és el gran problema dels partits. La gent vol que fem efectiva la República, que sigui possible i creïble.
—S’ha de continuar per la via unilateral?
—Sí. No s’ha d’abandonar i és una opció. Prèviament, hem de construir una sèrie de coses i demanar a l’estat espanyol que reconegui el dret d’autodeterminació, reconegut a l’ordre jurídic internacional. Si no ho fa… nosaltres vam fer un referèndum el primer d’octubre, vam proclamar la República i tenim la majoria al parlament després d’unes eleccions convocades perquè perdéssim. La independència és proclamada i ara toca fer-la efectiva. L’1-O podia anar a votar tothom, i el sí va guanyar amb un 90%. El referèndum era absolutament legal. I a les eleccions, ha sortit que més del 50% del parlament és favorable a la República. Per tant, tenim les dues majories necessàries per a legitimar la independència. Espanya no convoca un referèndum perquè sap que el perdria.
—Com es convenç la meitat del país que té dubtes la legitimitat del primer d’octubre o refusa la República?
—En democràcia s’han de respectar les majories. Evidentment, s’ha de treballar pel màxim consens possible i ampliar-lo. Sóc molt conciliador i de cercar majories. He governat amb ICV, amb el PSC, amb ERC i la CUP… No prenc mai decisions solament pel que pensa el meu partit. Defenso polítiques d’ERC i de la CUP com si fossin meves perquè són part del meu govern. Hem d’explicar a la gent que la República és per a tothom i que no volem excloure ningú. Però hi ha una majoria que ha triat independència. Hem de treballar perquè no se sentin exclosos i per convèncer més gent, però s’ha de respectar el principi democràtic. No ens poden impedir els nostres drets bàsics. I cal explicar-los que la República serà millor per a tothom.
—Éreu diputat de JxSí. Per què no es va fer efectiva la República a l’octubre?
—Pel 155.
—Poden tornar a aplicar-lo.
—Sóc molt optimista. Hi ha una part de marc mental. Hem comès errors, perquè potser no teníem el marc mental adequat i pels càlculs dels partits. És veritat que els mecanismes de pressió, els lobbies, van alentir el camí cap a la independència. Gent com Santi Vila, ell mateix ho explica al seu llibre, van fer tant com vam poder perquè no es proclamés la independència. Hem de superar les dinàmiques dels partits. El paradigma ha canviat, la força la té la gent. Els moviments polítics com JxCat han de tenir molt clar quin és el mandat popular. La proclamació de la independència es va fer perquè vam posar per damunt de tot el mandat popular. Hi ha una part de marc mental que no ens va permetre de continuar perquè ens vam autoimposar un sostre de vidre. L’estat espanyol no té tants poders com es pensa a Catalunya. Només dos.
—Quins?
—No donaré totes les pistes. Tots dos són molt fàcils de superar si la gent ho té clar. Sense violència, pacíficament. Hem d’aprendre dels errors. Un és que la base, la gent, no ha estat present en els àmbits institucionalitzats. Els lobbies tenen molta força.
—Parlem dels bancs?
—De tot. De bancs, d’organitzacions professionals, d’empreses, de sindicats, de mitjans de comunicació… Un exemple. Les universitats catalanes van demanar la independència? No. Ni una. Per tant, el moviment de base ha de continuar manifestant-se i votant, però també hem de fer una altra cosa. Molt a la catalana. Majoritàriament, el país ha anat endavant sempre gràcies a la societat civil organitzada. Va ser el que ens vam deixar a l’octubre. Serà la clau si ho sabem fer bé. La clau no és eixamplar, és ocupar els ressorts del poder. Els tenim a l’abast, seran nostres si ens ho creiem. La independència efectiva és un marc mental. La mateixa gent que som majoria en la societat civil organitzada no ens hem convertit en actors claríssims i motors de la independència. Hem d’aconseguir que les universitats defensin la independència. Que la FAPAC la defensi. Que la Cambra de Comerç defensi la independència. PIMEC. El Barça. Les direccions. Les bases són independentistes, la seva majoria. Amb això tindrem una força més gran que a l’octubre. Crec que aquesta manca de voluntat de les direccions ens va frenar. No hem de tenir por de fer-ho i ho hem d’aconseguir. I els partits hem de ser els primers. Fer efectiva la República comença als congressos d’ERC i del PDECat. Si les bases ens reflectim a les direccions, serà el primer pas.
—Com s’esquiva l’amenaça de la violència de l’estat espanyol?
—Crec que l’estat cada vegada tindrà menys capacitat per a exercir la violència. Hem de continuar essent un moviment pacífic i cívic i estar molt atents a les provocacions dels sectors del feixisme espanyolista que es deixa veure cada vegada més. Hem de continuar treballant a la nostra manera. Crec que la independència arribarà segur, i el temps que trigui dependrà de nosaltres. Del nostre convenciment i de la capacitat que tinguem d’ocupar i arrenglerar els ressorts institucionals. I hi ha una feina important i bàsica que s’ha produït en tots els processos d’independència, la que fa el govern de la República a l’exili. El Consell per la República ha de fer una feina d’internacionalització del conflicte molt important. El govern de la Generalitat és provisional i ha de fer la feina d’implantar aspectes importants perquè sigui més fàcil de fer-la efectiva.
—Amb el govern del PSOE, s’hi pot parlar?
—El PSOE té molt clar el seu full de ruta amb Catalunya. Proposaran una reforma constitucional que ja han dit que no executaran aquesta legislatura i acabaran fent un cafè per tothom. Res de pacte fiscal. És igual que el PP, però amb una cara més amable. Creuen que estirant el xiclet aconseguiran que baixi el suflé. A més, per què Pedro Sánchez no demana la llibertat dels presos polítics? Ell mateix va dir que no hi havia delicte de rebel·lió. Dirà que és una qüestió judicial, però és una excusa barata. Que tingui el valor de fer-ho.
—Abans comentàveu que sou partidari d’unes llistes unitàries a les municipals.
—Crec que hem de provar-ho a tot arreu. Per desgràcia, ERC ja ha ensenyat part de les seves cartes. No vol llistes unitàries, com tampoc no en va voler el 21-D. JxCat ha de ser la fórmula per a les municipals, amb llistes transversals. Si un partit no vol entrar-hi, que en quedi fora. El fet important és sumar-hi les bases.
—Neus Munté podria renunciar a encapçalar una llista unitària a Barcelona perquè el candidat fos Alfred Bosch?
—Crec que han de ser llistes transversals. El candidat pot ser l’Alfred, la Neus o cap dels dos. Una tercera persona. Cal fer fora Ada Colau, és la batllessa que ha venut més fum de la història. Encara espero que faci polítiques d’habitatge a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entitat que presideix. Des de Molins hem fet algunes propostes i no s’han desenvolupat. Això últim de reservar un 30% dels nous immobles a habitatge social ho fa per amagar que no ha fet res en tres anys.
—Jordi Graupera?
—No ho sé, no m’ho feu dir! No sóc de Barcelona, i els batlles som molt prudents a l’hora d’opinar sobre les altres ciutats, per respecte. Neus Munté ha fet una proposta molt bona per Barcelona, i la d’Alfred Bosch també ho és. Però cal tenir en compte que, si anem junts, guanyarem Barcelona.
—Us agrada la idea de fer unes primàries obertes per a elegir els candidats?
—Crec que hi ha municipis on ho hem de fer. Però en alguns altres ja hi ha gent molt potent al capdavant del moviment independentista. Penso en Mataró, per exemple. Míriam Nogueras és un perfil molt de JxCat. I on l’independentisme té batllies, siguin del partit que siguin, podem reforçar-les. És qüestió de seure a parlar. On calgui, poden fer-se processos més oberts.
—A Molins us tornareu a presentar?
—No. Jo crec en la limitació de mandats, i per coherència tinc l’obligació de no tornar-me a presentar. Crec que és l’actitud correcta. M’entristeix perquè m’agrada molt fer de batlle, ho trobaré a faltar. Crec en aquesta manera de fer democràcia i s’ha de donar exemple.
—Què en penseu de la CUP?
—Estic d’acord amb algunes propostes que fa. Però de vegades falta intel·ligència. Quan tallem les carreteres, per exemple. Quan toqui tallar-les durant una setmana, només hem de tallar els carrils que vénen d’Espanya. Els que surten de Catalunya, no. Hem d’exportar més que mai, aquella setmana. La confrontació pacífica que la CUP proposa al carrer és necessària, però cal treballar els àmbits institucionals, totes dues coses són imprescindibles.
—Com valoreu la baixa de Santi Vila?
—No tinc cap problema que en Santi hagi estat al partit per la manera com pensa. Sóc tot el contrari que ell, però s’ha de discutir públicament. Va cometre errors importants que haurien d’haver implicat una destitució immediata. Havent-hi un mandat del partit i un mandat popular al govern, va treballar per fer tot el contrari. I encara pitjor: als consells nacionals del PDECat no en deia mai res i no defensava la seva posició públicament. No va tenir el valor de fer-ho, però per darrere hi treballava per fer que gent del partit el seguís. Les maneres de fer de Santi Vila s’han d’acabar. Són les que no agraden a la gent. No pot tornar a passar al PDECat que hi hagi gent amb molt poder que en comptes de donar la cara i discutir les coses, per darrere mogui allò que vol el partit. L’exemple de Santi Vila és el que volem canviar al congrés del partit. No es pot anar contra les ponències fundacionals, contra la independència. Fes la teva proposta, si no hi estàs d’acord, però no treballis per darrere. Puigdemont va dir al Consell Nacional que proclamaríem la República, i no s’hi va oposar ningú. En canvi, Santi Vila va treballar-hi a la contra. Això és de covards, siguem sincers, i s’ha d’acabar. Sabent-ho, l’havien d’haver expulsat immediatament. I a més va fer una cosa pitjor, escriure un llibre on ha explicat coses que no havia d’haver explicat perquè poden perjudicar companys que tenen processos judicials oberts. Triple targeta vermella. Em sap greu: les coses no s’han de fer així. Ho combatré al congrés del partit.
—El PDECat ha superat l’ombra de la corrupció, de CDC i del cas Palau?
—Completament. El PDECat ho ha fet molt bé, i això és mèrit de la direcció actual. És absolutament net i transparent. És lloable, ben fet. Les formes del passat, com les de Santi Vila, són les que hem d’acabar d’eradicar.
