Joan Miralles: “El català no pot ser una moneda de canvi per a arribar a cap acord, és una línia vermella”

Els socis de l’Obra Cultural Balear (OCB) estan citats dijous a votar per a renovar-ne la junta directiva. Joan Miralles Plantalamor (Montuïri, 1976) encapçala l’única candidatura que s’hi presenta. Miralles és doctor en sociologia, en l’especialitat de sociologia del turisme. Ha treballat de tècnic d’Acció Cultural del País Valencià al casal Jaume I d’Alacant i també ha estat tècnic de l’Obra Cultural Balear. A les eleccions espanyoles del 2019 va encapçalar com a independent la candidatura de Proposta per les Illes (PI). Com a propietari de cases de vacances, ha estat president d’APTUR, la patronal de lloguer turístic.

El 31 de desembre d’enguany, l’OCB, que ara té quatre mil socis, farà seixanta anys. La van impulsar un grapat de personalitats il·lustrades de l’època. Historiadors, lingüistes i professionals liberals, entre els quals es destacava Francesc de Borja Moll. Miralles defineix l’Obra dient que és “la casa comuna de tothom qui estima la llengua, la cultura i el país”.

Fem l’entrevista en un moment políticament calent perquè, si no hi ha cap contratemps, el Parlament de les Illes Balears aprovarà avui mateix una llei d’educació que contenia un article controvertit, el que admetia el castellà com a llengua també vehicular. Ahir de matí, els tres partits que donen suport al govern van anunciar que retiraven aquesta redacció i, alhora, van culpar el Partit Popular de rompre el consens.

—El fet d’introduir el castellà com a llengua vehicular dins la llei d’educació va ser una concessió dels partits del Pacte per a aconseguir l’abstenció del PP. Què us sembla que el govern hagués fet aquesta rebaixa del català per evitar el no del PP?
—Crec que en matèria lingüística hi ha poc de marge per a les concessions. La situació de l’ús de la llengua catalana a les Illes és complicada i, per tant, la presència de la llengua a l’ensenyament no pot ser un element per a mercadejar-hi. Amb la deriva antimallorquina del PP, des de l’època de José Ramón Bauzá, costa de veure mostres de sensibilitat d’aquest partit cap a la llengua. En qualsevol cas, desig, sincerament, que el PP retorni als consensos que ens permeteren d’aprovar la llei de normalització lingüística, amb un govern del PP, i altres marcs jurídics relacionats amb la defensa de la llengua catalana. Que el PP no sigui capaç d’acceptar i defensar de manera ferma i compromesa el nostre patrimoni cultural i els drets lingüístics dels habitants de les Illes Balears és una llàstima.

—Amb tot, la llei continua consagrant el decret de mínims, és a dir, 50% de català. Pensau que és suficient, o s’ha perdut una oportunitat per a aprofundir en la introducció del català a les aules?
—L’OCB sempre ha manifestat que el marc actual no era suficient i jo ho compartesc plenament. Insistim que cal un compromís ferm de l’administració educativa per avançar i la realitat és que, actualment, a molts de centres no es compleix ni el decret de mínims. L’OCB considera que el català ha de ser la llengua vehicular normalment emprada a les escoles i instituts perquè és una de les poques eines que ajuden a fer que els alumnes finalitzin l’escolarització obligatòria amb una competència comunicativa suficient en les dues llengües oficials. Ara aquest és un objectiu assolit només parcialment. Les dades ens demostren que un percentatge elevat d’alumnes té dificultats per a expressar-se en català. Una realitat que, a més d’agreujar la situació d’emergència lingüística, té un impacte en la cohesió social, atès que és un desavantatge per a aquells qui són eminentment monolingües. La solució no pot ser en cap cas eradicar gradualment el català per a facilitar la vida dels qui volen ignorar la llengua pròpia. Tampoc no vull deixar perdre l’ocasió de recordar que l’OCB ja ha fet deu propostes per defensar el català a l’escola i que és important de reclamar a la Conselleria d’Educació un esforç més gran per garantir el compliment de la llei: recursos, professorat, formació, desdoblaments de grups, acollida lingüística…

—Teniu la sensació que el govern ha emprat la llengua com a moneda de canvi, encara que el cost fos rebaixar la presència del català a les urnes?
—La situació del català a les Illes Balears, com us deia abans, és prou delicada; per tant, no tan sols no hem de fer passes enrere sinó que n’hem de fer cap endavant. El català no pot ser moneda de canvi per arribar a cap acord. És una línia vermella.

—Creieu que el govern hauria fet marxa enrere sense la pressió d’entitats com l’OCB o els sindicats d’ensenyants? S’han vist venir una onada de samarretes verdes?
—Crec que la societat civil sempre ha respost quan hi ha hagut atacs a la llengua catalana. Recordau que l’any 2014 cent mil persones sortírem al carrer arran de l’atac del català a l’escola. Per tant, crec que la pressió de diverses associacions, plataformes i entitats com l’OCB ha influït en aquest canvi de posició. Hem de tenir clar que una de les tasques de l’OCB és ser la consciència lingüística del país i, sobretot, de les institucions que han de donar exemple.

—Fem aquesta entrevista perquè dijous us elegiran president de l’OCB. Per què la voleu presidir?
—Sí, la votació és dijous, i demanaria als socis que encara que hi hagi una única candidatura, anassin a votar igualment. I per què m’hi present? Tant jo com la resta de membres de la candidatura hem fet aquesta passa amb un sentiment de compromís cap a la llengua i cultura d’aquesta terra. Tots els qui conformam la candidatura hem estat en un moment o un altre de la vida vinculats tant a l’Obra com a moviments que tenen per objectiu defensar la llengua, la cultura o el país. Aquesta és una etapa més de les nostres trajectòries. Podríem dir que la situació actual ens anima a fer aquesta passa.

—Com la descriviu, aquesta situació actual?
—El govern Bauzá va aplicar polítiques obertament hostils a la nostra llengua i cultura, i també a l’autogovern. Amb el canvi de color polític, s’ha recuperat una part d’allò que vàrem perdre, però no s’ha recuperat plenament. És important que, independentment de qui governi, hi hagi un poder civil que faci de punta de llança en favor d’iniciatives que tenguin per finalitat promoure la normalització lingüística a tots els nivells, que defensin les màximes cotes d’autogovern i el finançament just i que, evidentment, valorin la nostra cultura.

—Quin és el vostre projecte per a dirigir l’entitat?
—L’Obra és una institució amb seixanta anys d’història. Nosaltres, volem enllaçar amb aquesta trajectòria, però hem de ser conscients que cada moment històric requereix mesures i actuacions diferents. Encara que sempre hi hagi desafiaments comuns en tots aquests períodes històrics, també n’hi ha d’específics. Per tant, nosaltres, centrant-nos en aquests pilars de llengua, cultura i país, trobam que és molt important fer de l’Obra la casa comuna de tots aquells que estimam la llengua, la cultura i el país. Hem de mirar de fer de l’Obra una entitat molt participativa. Em referesc a cercar la participació directa dels socis i afrontar els envits d’emergència lingüística que tenim ara.

—Heu emprat dues vegades l’expressió “emergència lingüística”. Així és com definiríeu la situació del català a les Illes?
—Hem de tenir en compte que som en un moment delicat en què, per una banda, hi ha més gent que mai que té un coneixement passiu del català. I, per una altra, som conscients que els usos lingüístics han disminuït. A més, aquests darrers anys el prestigi de la llengua i els prejudicis lingüístics han augmentat. Per tot això pensam que cal fer molta feina per a dignificar la llengua i promoure actituds lingüístiques positives.

—Hem començat l’entrevista parlant de la reculada del govern Armengol amb la llei d’educació. Com en valorau, en general, la política lingüística?
—És cert que no tenim un govern hostil com era el de José Ramon Bauzá, però no s’ha recuperat tot allò que es va perdre. A més, aquests sis anys no s’han fet passes significatives per a avançar en matèria de llengua i cultura. Ara és hora que hi hagi un nou impuls en tots els àmbits en favor de la llengua. El govern de les Illes Balears té molta feina a fer, però jo faria extensiva la crida a tots els sectors econòmics, polítics i socials.

—Facilita la tasca d’una entitat com l’OCB el fet de tenir davant un govern teòricament sensible qüestions com la llengua i la cultura o, per contra, la complica?
—L’Obra, governi qui governi, ha de mantenir un rol crític. No vull dir un rol destructiu, sinó constructiu. Ara, evidentment, l’actitud del govern cap a la llengua i la cultura determinarà la mena de crítica que fem. No és igual el govern actual que el govern de Bauzá. Ni va ser igual el govern de Cañellas, que podia tenir moltes mancances, però no era obertament hostil com era el de Bauzá. En el futur no sabem què ens trobarem. Potser vindrà un nou pacte de progrés, potser una coalició PP-Vox, o fins i tot, PP-PSOE. Si en un futur Vox entràs al govern, seria molt preocupant perquè és obertament hostil a la llengua.

—Parlàveu d’incentivar la participació dels associats. Com ho fareu?
—L’Obra s’organitza en sectorials amb membres de la junta directiva. La junta directiva té uns perfils tècnics i professionals molt transversals, i l’objectiu d’això és que a l’hora d’organitzar l’Obra Cultural del futur, d’una banda, enfortim tota la xarxa territorial, que és el múscul de l’obra, però alhora creem estructures comunes tant a la xarxa territorial com a l’Obra Cultural Balear que permetin la participació directa dels socis. Per exemple, una sectorial d’educació i una d’economia i país. Una sectorial de comunicació, una de xarxa territorial, una de cultura, una sectorial intercultural…

—Tradicionalment, l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural han mantingut una relació molt estreta. La continuareu tenint?
—Tant Acció Cultural com Òmnium Cultural són entitats germanes, amb les quals hem fet feina aquests darrers anys sota l’aixopluc de la Federació Llull. Hi continuarem fent feina en el futur perquè tenim molts d’objectius comuns que no sols no hem de deixar de banda, sinó que els hem de reforçar.

—Què en pensau de la situació política que es viu a Catalunya?
—Com a Obra Cultural Balear tenim un full de ruta centrat a les Illes. A Catalunya hi ha un conflicte polític que, pel bé de tots, s’hauria de mirar de resoldre dialogant. Com a observador, puc dir que veig una situació de paràlisi que no sé cap a on girarà, però la cosa desitjable és que surtin d’aquesta situació a partir del diàleg.

—Uns referiu a la taula de diàleg entre el govern espanyol i el president Aragonès?
—Hi ha d’haver un diàleg. Si ha de ser en aquesta taula o amb un altre sistema, ha de ser la societat catalana que ho avali o no, però, en qualsevol cas, el diàleg sempre és positiu.

—Diàleg amb el govern espanyol?
—Sí, sí, sí. És positiu i necessari.

—Joan Miralles és sobiranista?
—Si entenem per sobiranisme tenir les màximes quotes d’autogovern, sí. Ara mateix hi ha desafiaments damunt la taula que encara no s’han resolt i en els quals hem de mirar d’incidir. Són qüestions com un finançament just, un règim especial digne, la gestió dels ports i aeroports… Hi ha d’haver un reconeixement explícit de la diversitat cultural de l’estat.

—A les eleccions espanyoles del 2019 vau ser el cap de llista al congrés per Proposta per les Illes (PI). Aquest és el partit polític amb què us identifiqueu?
—Qualsevol persona que estigui dins la candidatura ha de tenir darrere una trajectòria. Moltes vegades pot ser política, associativa… Crec que pràcticament tots els membres de la candidatura i gran part dels socis de l’Obra tenen darrere un bagatge polític o associatiu. I què és allò important? Que una vegada ets el representant dels socis tenguis clar que allà toca mantenir-te al marge de filiacions polítiques o associatives. Sense que això vulgui dir que, evidentment, cadascú de nosaltres no puguem tenir unes idees. La junta és molt transversal també a l’àmbit ideològic, no tan sols en l’àmbit professional. Però tenim un programa, un full de ruta comú que és el que hem de seguir com a candidatura.

—En saber-se la vostra candidatura, la dirigent del PP, Marga Prohens, va fer una piulada per a felicitar-vos. No és gaire habitual això.
—Això hauria de ser una mostra de normalitat. Crec que l’OCB és una entitat de prestigi i solvència avalada per aquests seixanta anys d’història. Hauria d’entrar dins la normalitat que el principal partit de l’oposició felicitàs el futur president de l’entitat més important i significativa quant a la defensa i promoció de la llengua i cultura pròpies.

—El vostre perfil professional va lligat al turisme. Fins i tot heu estat president de la patronal del lloguer turístic APTUR. Això us fa diferent dels presidents de l’Obra que us han precedit.
—A l’Obra hi ha d’haver tota mena de perfils. Ha de ser la casa comuna de tothom qui estima la llengua, la cultura i el país. Qualsevol persona qui tengui molt clars aquests plantejaments i que agafi un compromís és un valor afegit per a l’Obra. I no ho dic per jo, ho dic per qualsevol que integri la junta, una delegació, que sigui soci, etc. Per això he d’agrair als presidents anteriors, a totes les juntes directives, a tots els voluntaris i treballadors, la feina feta… I, al mateix temps, animar tothom perquè sigui la llavor del futur. Aquí hi cap tothom. Hi cap un mestre d’escola, un empresari, una cambrera d’hotel. Tothom.

—Moltes vegades es parla del turisme com un dels elements que més impacte negatiu té sobre la llengua a les Illes.
—N’Aina Moll tenia una frase molt bona que deia que el turisme té més impacte en aquelles llengües minoritzades que no en les altres. Aquest impacte depèn de moltes variables, com ara l’existència d’un marc normatiu o un altre. Hem de pensar que el boom turístic es va produir quan el català era una llengua prohibida i a més, el franquisme el va aprofitar per a netejar la seva imatge a l’exterior. El turisme causa migracions i quan són massives, són un desafiament per a la integració lingüísica. Si no s’aconsegueix hipot haver un procés de substitució. Però l’impacte no ha de ser sempre negatiu. Hi ha casos en què el turisme serveix per a revalorar la llengua. És el cas de l’Alguer. Hi havia hagut una interrupció en la transmissió generacional del català. Ara els vols xàrter des de Girona fan que hi hagi un cert pelegrinatge de turistes que van a l’Alguer cercant aquest fet cultural i els algueresos veuen com el català es revalora. La sensibilitat dels empresaris vers la llengua també és molt important.

—Quina és l’actitud que tenen els empresaris de les Illes amb la llengua.
—És un dels desafiaments de l’Obra: mirar de posar-se en contacte amb tots els empresaris que sí que tenen una actitud positiva cap a la llengua i estima al país perquè facin una passa endavant. Crec que, d’una banda, és cert que hi ha hagut una gran part de l’empresariat que no ha tingut gens d’interès en aquestes qüestions i n’hi ha una altra que sí que l’ha tingut, però ningú no li ha fet cas. I quan dic empresariat, parl de sectors socials que seria important que l’Obra s’hi acostàs.