23.04.2019 - 21:50
El PI-Proposta per les Illes vol fer la sorpresa i aconseguir l’escó al congrés espanyol que s’ha resistit històricament a les forces polítiques de les Illes sense obediència a Madrid. Parlem amb Joan Miralles, candidat de la formació el 28-A, que acusa Més per Mallorca d’haver abandonat les polítiques en clau de país i fer una campanya, la de Veus Progressistes, molt similar a la de Podem. Amb menys de 13.000 vots el 2015, el PI ha de multiplicar gairebé per tres aquest resultat per aconseguir veu a Madrid. Tot un desafiament polític per a una formació creada el 2012 per ocupar l’espai que va deixar lliure Unió Mallorquina i que aspira a créixer del sector regionalista del PP. Tot i que el partit no es manifesta obertament nacionalista, hi ha sectors que aposten per posicions sobiranistes.
—Com valoreu la situació política a l’estat espanyol?
—És una situació de crispació continuada que no ajuda a resoldre els problemes reals dels ciutadans.
—Donareu suport a una possible investidura de Pedro Sánchez?
—Tot dependrà de si estan disposats a oferir un finançament just per a les Illes Balears i un Règim Especial digne. Aquestes condicions són extensibles a qualsevol candidat. També exigirem que no es toquin les competències que ja tenim. De fet, volem ampliar-les. Per exemple en la gestió de ports i aeroports. Unes altres línies vermelles són les polítiques en igualtat de gènere i en matèria lingüística.
—Pedro Sánchez ja ha dit que, si cal, tornarà a aplicar 155. Què us sembla?
—No crec que els problemes s’arreglin amb el 155. Allò que cal és dialogar
—Vox és una amenaça real? O amb el PP i Cs són les tres potes d’Aznar?
—El problema de Vox és que tothom parla de Vox. Per tant, no parlaré de Vox.
—Quin impacte pot tenir el judici contra el procés en la campanya electoral?
—El debat sobre Catalunya i el procés condiciona les agendes polítiques dels partits estatals. Ara, nosaltres no volem deixar de banda els problemes que tenim els ciutadans de les Illes Balears.
—Quins són els referents polítics del PI?
—Ens agradaria de tenir veu pròpia a Madrid com bascs, catalans, canaris, valencians i gallecs. És l’única manera que s’entengui el nostre tarannà i les nostres necessitats específiques, marcades fortament per la insularitat. Aquesta insularitat la compartim amb les Canàries i amb ells hi compartim les reivindicacions en finançament i mobilitat. Després tenim lligam amb alguns partits polítics dels territoris de parla i cultura catalana. Tenim simpatia i respecte cap a tots els partits que defensen una visió multilingüe de l’estat. I quant als bascs, compartim la idea del concert econòmic. De fet, el PI defensa un concert econòmic per a les Illes Balears
—Com definiu el PI?
—El PI es defineix com un partit insularista, autonomista i balearista. Ara, a dins hi conviuen amb harmonia posicions més nacionalistes i sectors més moderats i regionalistes. De tota manera, tenim clar que els pilars del nostre programa són acceptats per totes aquestes sensibilitats. Defensam un finançament just i un reconeixement de la nostra realitat social, cultural, econòmica i geogràfica.
—Quina relació manteniu amb Junts per Catalunya i el PNB?
—Amb vista a les eleccions europees sembla que farem una coalició amb el PNB. I la relació amb Junts per Catalunya és de màxim respecte i esperam de mantenir-hi relacions en el futur.
—Podeu evolucionar cap a l’independentisme, com Convergència al Principat? Existeix aquest debat dins el vostre partit?
—No podem fer comparacions perquè és una errada. Compartim llengua, una història comuna i trets culturals també comuns. Per això cream institucions com el Ramon Llull. Però hem d’anar alerta de fer còpies entre el Principat i les Balears perquè no solen funcionar.
—Al parlament vau fer més de 33.000 vots el 2015. En canvi, a les espanyoles, també el 2015, no vau arribar a 13.000. Això també va passar a Més per Mallorca. Per què aquesta diferència?
—Ha passat en totes les eleccions estatals anteriors. Una part dels votants canvia el vot. Creiem que això passa perquè els electors no han pogut comprovar mai els avantatges de tenir veu pròpia a Madrid. Creuen que votar opcions d’aquí és tirar el vot. Pensam que aquesta vegada la fragmentació de la dreta espanyola ens pot afavorir perquè el vuitè diputat balla. És una oportunitat històrica per a capgirar aquesta tendència. El PI ha crescut molt. A les eleccions al parlament del maig vinent aspiram a superar els 35.000 vots.
—Els votants de Més i el PI trien abstenir-se a les espanyoles?
—Jo crec que hi ha un poc de tot, però molts opten per partits d’obediència estatal, tant el PSOE com el PP. S’ha de dir que ara mateix és difícil que votin el PP perquè les propostes en matèria territorial i lingüística són tan regressives que difícilment algun votant nostre o de Més les podrà assumir.
—Quants vots us caldrien per a assolir un escó al congrés espanyol?
—Uns 35.000, aproximadament.
—El 2015 no vau arribar als 13.000. És factible?
—És un desafiament. No seria el primer partit que fa una sorpresa. El PI és un dels partits que creix més a les Illes Balears i això es notarà a les espanyoles i a les eleccions al parlament.
—Heu valorat l’opció de concórrer amb Més a les espanyoles?
—Vam proposar aquesta opció a Més i la va rebutjar.
—Com són les relacions amb l’esquerra autòctona?
—El PI representa el centre. I Més ha virat molt a l’esquerra. Ara mateix i sense cap ànim de criticar-los, veiem que la campanya de Veus Progressistes la podria signar Podem. Més ha abandonat la política en clau de país.
—Al programa electoral proposeu que l’estat espanyol reconegui el català, el basc i el gallec. És una proposta realista?
—Hem de defensar el nostre programa. Què pensi el PSOE o el PP ens interessa relativament. No vull anar a remolc de les seves polítiques.
—L’objectiu és créixer amb els votants regionalistes del PP?
—Crec que hem de créixer de pertot. També hi ha gent d’esquerres desencantada amb les polítiques turístiques del govern i que no acaben de veure que Més defensi a Madrid un projecte de país. I és cert que hi ha una part de l’electorat del PP descontent de veure com Madrid ha imposat un programa polític a Biel Company, que volia tornar a un projecte més regionalista. El projecte del PP és el mateix de l’època de Bauzá.
—Però Bauzá ha fitxat per Cs.
—Sí, però el seu programa quan va governar era suprimir el requisit lingüístic i la immersió i això mateix defensa Casado. I a Company li ho han imposat. I ell ho ha hagut d’assumir.
—Voleu dir que Company no combrega amb Casado?
—Company ho té molt malament. D’una banda vol evitar de perdre vots per la dreta. Intenta fer veure que és regionalista amb un programa que signaria encantat Jose Ramon Bauzá.
—S’ha equivocat de partit, Company? Hauria de ser al PI, com Jaume Font?
—Ell sabrà [Riu].
—L’animaríeu a canviar d’equip?
—Nosaltres de moment tenim un bon equip i anam a guanyar el diputat al congrés espanyol i anirem a guanyar al parlament. En política tot és possible, però m’estranyaria molt que Company deixàs el PP.
—Per què heu criticat tant el Règim Especial aprovat aquesta legislatura?
—L’hem criticat perquè els costs de la insularitat no són coberts. Fins i tot quan coincideixen el mateix partit al govern de Madrid i a les Balears no es pot aconseguir una qüestió bàsica per a la competitivitat de les nostres empreses i per al benestar dels nostres ciutadans. Sembla mentida! El descompte de residents en els vols no el tenim gràcies a la feina dels nostres diputats al congrés espanyol. El tenim perquè el PI ha fet feina amb Coalició Canària per a aconseguir aquest descompte. I et diré més: el transport de mercaderies hauria de ser finançat al cent per cent perquè les nostres empreses puguin competir en igualtat de condicions. No pot ser que aquí tothom parli de diversificació de l’economia però que no posin les eines per a fer-ho possible.
—Algunes qüestions més personals. Per a qui no us conegui, qui és Joan Miralles?
—Sóc doctor en sociologia de la Universitat d’Alacant i, per tant, sé molt bé com és la realitat del País Valencià. Vaig fer feina a Acció Cultural del País Valencià i a l’Obra Cultural Balear. També he treballat en el Fons Mallorquí de Cooperació. També vaig fer feina de comunicació a l’Assemblea de Docents.
—Sou independentista?
—Ara faré de polític. A mi em preocupa d’aconseguir tantes coses com podem aspirar, que és un millor finançament i contribuir a impulsar un model d’estat que reconegui la diversitat.
