31.07.2020 - 21:16
|
Actualització: 31.07.2020 - 21:21
El basc, la cultura basca i el País Basc han perdut un gran referent: Joan Mari Torrealdai, que ha mort a 77 anys. Ha estat un dels grans intel·lectuals de la cultura basca i activista del món de l’euskera que deixa gairebé seixanta anys de carrera pròspera. Després de la seva mort continuaran en peu els projectes creats i crescuts al seu costat, entre ells, Berria, el diari nacional hereu d’Euskaldunon Egunkaria. Torrealdai ha passat els últims anys amb un càncer de medul·la òssia que el 2015 va anunciar que patia. Llavors feia dotze anys de la seva detenció per la Guàrdia Civil, després del tancament d’Egunkaria, i ell mateix va relacionar el càncer amb les tortures sofertes a comissaria: ‘Em van dir que m’havien fet mal a la medul·la òssia. I el càncer va aparèixer a la medul·la òssia’. Els darrers anys els ha passat amb alts i baixos de salut i la seva situació ha empitjorat en els últims dies. Ha mort en l’escalfor de la llar, acompanyat per familiars i amics propers.
A finals de la dècada de 1980 Torrealdai es va embarcar en un gran projecte d’iniciativa popular: Euskaldunon Egunkaria. Li va tocar fer un treball diplomàtic: ‘Explicar la naturalesa del projecte a les institucions i els agents socials’. No va ser una tasca fàcil: hi havia ‘molta desconfiança’, ‘moltes denúncies implícites’. El primer número d’Egunkaria va ser publicat el 6 de desembre de 1990 amb Torrealdai com a president del consell d’administració. A més de la iniciativa popular, tenia un altre valor que l’empenyia: els somnis es poden aconseguir tot i els obstacles. ‘La lliçó principal de la meva experiència la pot reunir aquesta frase breu: la impossibilitat feta d’obra. En el moment de la posada en marxa així ho semblaven diverses iniciatives, que eren inabastables, però, per la història, hem arribat a dur-les a terme a força d’iniciativa’.
El projecte d’Egunkaria va ser frustrat en 2003 per la Guàrdia Civil, que va tancar per la força el diari en basc per ordre de l’Audiència espanyola. Els responsables del diari van ser detinguts i van denunciar tortures. Entre ells el mateix Torrealdai, que va trigar cinc anys a eliminar el dolor. Allò va ser una ferida profunda que no va acabar després de la seva detenció: el van seguir onze anys de llargs judicis que van acabar amb l’absolució dels processats de la causa principal i l’arxivament de la causa econòmica.
Però el mal estava fet: dany personal i perjudici professional. Torrealdai va denunciar que l’havien ‘massacrat’: molts dels papers que li havien pres no li havien estat retornats i els que li havien retornat estaven desordenats. ‘No és fet sense voluntat. T’esborren la memòria perquè saben que la força d’algú com jo està als dossiers. No he fet cap treball basat en les meves recerques d’informació des de llavors’.
