12.10.2018 - 06:00
Davant meu, divuit pàgines de llibreta amb els apunts sobre la conferència ‘Política i cultura: polítiques culturals”, protagonitzada ahir el vespre per Joan Manuel Tresserras dins el cicle La conferència de l’Ens. I és que, com a bon expert en comunicació, les ponències de l’exconseller de Cultura compleixen els dos grans requisits que ha de tenir una bona dissertació: suaviter in modo, fortiter in re. Formes amenes i divulgatives, contingut clar i interessant. Convidant-lo a la seu de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, entitat editora de Tornaveu, la confederació cultural ha volgut reflexionar sobre les inèrcies històriques que ve arrossegant la cultura catalana, i sobretot, el nou canvi de paradigma que hem de realitzar per bastir una cultura inclusiva, popular i respectuosa amb totes les identitats.
Abans de proposar el model i polítiques culturals que hem de prendre com a país, Tresserras ha volgut resumir breument la importància que la cultura popular ha tingut en la preservació de la identitat catalana. “Del s. XV al s. XIX, Catalunya no va tenir una direcció cultural. Les classes altes es van castellanitzar progressivament. La Renaixença la va fer possible la continuïtat que s’havia mantingut des de baix, gràcies a la tradició oral”, va remarcar. En la mesura que la industrialització provocà una forta migració dels pagesos a les ciutats, es va aconseguir teixir una nova consciència nacional.
Llegieu a Tornaveu, l’article sencer, fent clic aquí.
