01.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 02.06.2023 - 19:21
Aquest final de maig, Club Editor ha recuperat la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís, Ulls de sorra, que és la que el va fer conegut el 1993, quan l’editor Carles-Jordi Guardiola el va descobrir i publicar a Edicions de la Magrana. Joan-Lluís Lluís l’ha revisat a fons i, amb aquesta recuperació, Club Editor celebra els trenta anys de carrera literària de l’escriptor, que a final de juny farà seixanta anys.
Ulls de sorra narra un episodi de la guerra d’Algèria i els estralls del colonialisme. Tal com explica l’editorial, “en el seu debut ja vibren els temes de l’obra de maduresa: la realitat directa en forma de faula, l’alegria de narrar dins la novel·la, els personatges macats, els vincles humans en la seva ambivalència. El jove autor hi escenifica el gran tabú francès, la guerra d’Algèria”. Club Editor també recorda que el colonialisme francès encara avui no s’atura i és vigent, en referència a la prohibició d’utilitzar el català als plens municipals de les batllies de Catalunya Nord, “perquè segons un tribunal de Montpeller el seu ús vulnera ‘la primacia de la llengua francesa’. Com si no hagués passat el temps que Lluís escriu a Els ulls de sorra.”
Llegiu el primer capítol d’Ulls de sorra.
Junil a les terres dels bàrbars es traduirà al francès
El setembre del 2021 va debutar a Club Editor amb la novel·la Junil a les terres dels bàrbars, obra que ha tingut un gran èxit. Un reconeixement dels lectors que també ha anat acompanyat pel reconeixement de la crítica. Junil… s’ha endut el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, el premi Crexells, el premi Setè Cel i el premi Sàpiens.
El Club Editor acaba d’anunciar que l’editorial Les Argonautes traduirà al francès Junil a les terres dels bàrbars i El dia de l’ós. Les Argonautes és un projecte jove que neix per publicar grans novel·les de cada racó d’Europa.
Tot i que Junil… és la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís, la relació de l’escriptor amb Club Editor va començar abans, en l’àmbit de la traducció. Fins ara hi ha traduït El llibre dels finals, de Joan Bodon (2015, traduït de l’occità) i L’arrencacors, de Boris Vian (2018, traduït del francès).
Joan-Lluís Lluís explicava en una entrevista a VilaWeb arran de la publicació de Junil…, sobre el canvi d’editorial: “Fent aquestes dues traduccions, amb Maria Bohigas vam entendre com podíem treballar plegats. Vam veure que coincidíem en moltes coses i que, si discrepàvem, en podíem parlar. La discrepància és bona en aquest punt. Un escriptor pot fer moltes coses, però no pot cultivar el cofoisme i l’autosatisfacció. Per això és molt necessari que hi hagi visions crítiques i a la vegada constructives. I això la Maria ho fa, et posa en un punt de desequilibri fructífer. I jo, a partir d’un cert moment, em trobo convertit en un humil servidor de la novel·la. Es podria resumir dient que eren ganes d’explorar una altra manera de viure un llibre acabat.”
La política d’autor de Club Editor amb Joan-Lluís Lluís també inclou recuperar alguns dels seus títols més celebrats i destacats durant aquestes tres dècades. Així, la primera novel·la recuperada i incorporada a l’editorial va ser la celebrada El dia de l’ós, que va sortir el setembre del 2022. L’editorial també ha anunciat que recuperarà les Cròniques del déu coix l’any vinent.
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) va editar a Edicions de la Magrana les primeres novel·les, com ara Ulls de sorra, El dia de l’ós (publicada el 2004, que va obtenir el premi Crexells) i Aiguafang (premi Crítica Serra d’Or). Després passà a Edicions Proa, on va publicar Les cròniques del déu coix (premi Lletra d’Or), El navegant (premi Crítica Serra d’Or) i Jo soc aquell que va matar Franco (premi Sant Jordi, premi Joaquim Amat-Piniella, premi Maria Àngels Anglada i premi Ictineu).
En la seva trajectòria literària també es destaquen obres de no-ficció, algunes dedicades a la llengua i a Catalunya Nord (Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, 2002), exercicis d’estil (Xocolata desfeta, exercicis d’espill, 2010) o bé obres singulars com Pascal Comelade i Arsène Lupin, les proves irrefutables d’una enginyosa mistificació (2005) i Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans (2006). També ha conreat la poesia, en el volum Salives (2021).
