Joan Laporta, els espanyols i alguns catalans

  • Els espanyols i  alguns catalans no suporten que els pose davant l'espill –des del sistema nacional català i sense moure-se'n. I encara menys que, a sobre, siga un guanyador

Vicent Partal
14.01.2025 - 21:40
Actualització: 14.01.2025 - 21:48
VilaWeb
Fotografia: Enric Fontcuberta

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va aclarir ahir en una detallada conferència de premsa tot allò que havia passat aquestes darreres setmanes arran de la pressió dels estaments futbolístics espanyols per a impedir que dos jugadors del primer equip tinguessen fitxa.

Tots sabem que al món del futbol tot depèn que la pilota entre en la porteria contrària o no. De manera que Laporta arribava a la conferència de premsa tranquil i relaxat després de la victòria il·lusionadora del Barça a la Supercopa. I també reivindicat amb aquella imatge icònica de la botifarra, quan va saber que havia guanyat el torcebraç per la inscripció dels dos jugadors, una expressió popular que ens va fer somriure a molta gent.

Però permeteu-me que destaque la part política de tot plegat.

Hi ha autors que parlen de l’existència de “sistemes nacionals” per a descriure com s’organitzen i interactuen les nacions o les comunitats nacionals. Friedrich List va introduir el concepte en l’economia a final del segle XIX, i després tot d’autors l’han eixamplat a les ciències polítiques, la història o la sociologia –Ricard Chulià, per exemple, el fa servir en les seues anàlisis sobre la situació colonial del País Valencià.

És fàcil d’entendre-ho. Hi ha un sistema nacional català i també hi ha un sistema nacional espanyol que l’interfereix constantment i s’hi superposa. I cada ciutadà –i cada dirigent i cada partit i cada organització i cada diari i cada empresa i cada associació i cada tot…– tria constantment si es mou, si juga, dins un sistema o dins un altre. Amb els fets, no pas amb les paraules.

Els uns se’n van a l’exili i fan litigi estratègic i es mantenen dins el sistema nacional català. Els altres accepten que els jutgen i cerquen solucions pactades i es mouen, per tant, dins el sistema nacional espanyol. Uns diaris expliquem què passa als Països Catalans i mirem el món des d’ací –sistema català. Uns altres es passen el dia mirant què passa a Madrid i fent un relat sempre subordinat i provincial –sistema espanyol. Una empresa treballa amb el mercat mundial i s’internacionalitza sense esperar favors de l’estat –sistema català. Una altra es refugia en el BOE i els favors polítics –sistema espanyol. En faig una caricatura, és clar, però crec que s’entén què vull dir.

El Barça juga immergit en el sistema nacional català. Sòlidament. La Masia, el tiquitaca, el “més que un club”, el paper del soci, per dir algunes coses, entren de ple dins el sistema nacional català. I per això no ho entenen a Madrid, on les referències són la fúria, el joc dur, la llotja del Bernabéu i el control i la manipulació de les institucions, començant pels àrbitres.

En relació amb això, Laporta té d’interessant que no perd mai de vista que ell es troba dins el sistema català, que és català. I en conseqüència no espera un comportament just d’Espanya cap a ell. Ni tan sols el reclama. Simplement s’hi enfronta i quan guanya, perquè es pot guanyar, fa una botifarra i continua treballant. Oferint-nos, a més, moments comunicativament espectaculars. Aquell vídeo conegut en què s’encara amb un jutge exigint-li de poder parlar en català i, quan el jutge acaba cedint i el cita per a dos dies després, ell li diu que de cap manera, que no hi anirà, que té un viatge. Aquella famosa pancarta al centre de Madrid dient als pobres seguidors del Reial Madrid que té ganes de veure’ls. O aquesta botifarra executada de manera magnífica a l’Aràbia Saudita.

Hi ha això i hi ha la feina, és clar –perquè de comunicació i prou no es viu. Però sense exclamar-se de les persecucions i les travetes. Sense perdre temps a respondre als atacs interessats. Sense que, aparentment, l’esgote la batalla contínua contra amos de diaris i contra diaris amb amo. Laporta simplement va fent i no mira de caure simpàtic a la metròpoli ni es deixa temptar per les abraçades interessades. No espera que de ponent puga arribar res de bo.

I aquesta és, al capdavall, la raó profunda per la qual Joan Laporta molesta tant. Als espanyols i a alguns catalans que no suporten que els pose davant l’espill –des del sistema nacional català i sense moure-se’n. I que encara suporten menys que, a sobre, siga un guanyador.

 

PS1. Gemma Pasqual també ha pensat a fer el seu article d’avui sobre aquest tema: “El Barça, Laporta i una botifarra que fa història”.

PS2. Les escoles Bressola de Catalunya Nord necessiten urgentment el nostre ajut. Ho expliquem en aquest article i us demanem que, si podeu, feu una donació a la seua web.

PS3. La cuinera del Semproniana, Ada Parellada, parla i diu coses molt interessants sobre la ciutat, l’alta cuina, la pèrdua de la tradició, les cadenes i el turisme en el pòdcast Santa Eulàlia“Ara a Barcelona hi ha una restauració de tendència i poc valenta”.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor