Joan Giner (CSQP): ‘Nosaltres no ens oposarem mai a un referèndum’

Joan Giner (Podem) és un dels diputats de Catalunya Sí que es Pot més sobiranistes, un dels que miren de fer de pont entre l’espai dels comuns i l’independentisme. Té un cert aire heterodox: va denunciar haver rebut pressions per a votar contra la resolució independentista del 9 de novembre de l’any passat, i en aquesta conferència feia una autocrítica clara del discurs de la seva coalició durant la campanya del 27-S.

En aquesta entrevista explica les raons del canvi de to de Catalunya Sí que es Pot en relació amb el procés, i quant a la predisposició a col·laborar amb el govern per a poder organitzar un referèndum, malgrat haver votat no a la qüestió de confiança de Puigdemont.

—He vist un canvi de to vostre en relació amb el procés. A què és degut?
—Més que un canvi de to sobre el procés és entendre que nosaltres no hem vingut a frenar cap canvi. Si veiem la posició que hi ha hagut en el full de ruta aquest últim any, quan es parlava de DUI i es deia que el referèndum era una pantalla passada, vèiem que així no arribaríem enlloc. Al final la realitat ens ha col·locat a tots al mateix lloc: o referèndum o referèndum. Doncs en aquesta entesa sí que ens hi trobem còmodes. Nosaltres no hem vingut a frenar cap canvi, i aquí hi ha mà oberta per a començar a treballar plegats. S’ha obert un espai polític a Catalunya, que és el dels comuns, i jugarem un paper important en la política catalana en el futur, i és important que col·laborem en aquest canvi i que tinguem un full de ruta propi. Hem d’esbossar un model de país per poder aspirar a la centralitat política a Catalunya i crec que això es fa treballant i no des del no constant.

—El vostre full de ruta pot ser coincident amb el de Junts pel Sí i la CUP?
—Hi ha punts de nexe, si parlem del referèndum. Nosaltres mai no ens oposarem a un referèndum. Això d’entrada. Però si al final veiem que Catalunya es troba amb un referèndum que no té prou suport social, que sigui un 9-N dos punt zero, no és bo per ningú. Perquè al final no serviria de res i frustraria molta gent a Catalunya que vol el canvi, perquè veuria que no funciona. Volem que sigui útil i que interpel·li una majoria social. Hem de fer un pas més enllà.

—Parleu d’un referèndum reconegut i amb garanties. Ha de ser necessàriament pactat amb l’estat espanyol?
—Necessàriament has de tenir aliats a l’estat espanyol. Al final la qüestió no és si el referèndum és unilateral o no. Què és un referèndum? Si ara mateix votessin el 90% dels ciutadans de Catalunya en un referèndum i prenguessin una decisió –imaginem-nos que surt el sí– doncs seria una eina de força que permetria d’iniciar les negociacions amb l’estat pel trencament o la desconnexió. Amb el Brexit han desconnectat ja? No, hi haurà un procés. Interpel·lant aquella gent independentista, el referèndum és una eina de força. Si aquesta eina no és suficient no servirà de res.

—Dieu que no necessàriament hi ha d’haver un acord amb el govern d’Espanya sobre el referèndum, que el valor del referèndum ve de la gent que hi participi?
—En gran part, sí. La millor situació seria que hi hagués un pacte a l’escocesa o a la canadenca, però el que necessitem és que el referèndum sigui una eina de força on la gran majoria de la societat catalana se senti interpel·lada. Si tens un referèndum i hi vota un 90% tens una eina de força; no per dir que a partir de demà desconnectem i posem fronteres, no, sinó per començar un procés per negociar amb l’estat, i això et permet d’iniciar un procés constituent, des de baix.

—Però veieu possible encara que es pugui acordar un referèndum amb l’estat?
—Quan parlem d’això hem de mirar-ho amb context. Si mirem uns quants anys enrere, el concepte del dret de decidir dels pobles d’Espanya a l’estat espanyol era minoritari. Ara mateix tenim cinc o sis milions de vots de gent que assumeix una Espanya plurinacional. Això és un pas. Dir que la via del referèndum pactat és impossible no s’apropa a la realitat. Si governa el PP és molt difícil. Però la política és una correlació de forces, i és probable que en un futur ens trobem algun tipus d’acord. Per això hem d’empènyer junts. El president diu: farem un referèndum. D’acord, mà oberta. Nosaltres tenim aliats a l’estat espanyol perquè puguin fer força perquè això sigui així. Evidentment ara la situació no és per a fer salts d’alegria, hi ha una interinitat de gairebé un any, ja veurem què passa amb el PSOE…

—Dieu ‘en un futur…’. Però Puigdemont ha posat un calendari.
—I ha dit que l’oferta no caducava, no?

—Però ha posat un calendari: lleis de desconnexió aprovades el juny i referèndum el setembre del 2017 si no hi ha acord amb l’estat.
—Imaginem que es fa el referèndum, que no interpel·la la majoria de la societat catalana, que hi vota un 35%. Després, què? Desconnectarem el cable?

—Però veieu viable el referèndum el setembre del 2017 sense l’acord amb l’estat espanyol?
—Com serà el referèndum? I quina força tindrà? És possible que aquest referèndum sigui pactat amb l’estat? Poden passar moltes coses. Ara mateix veig tan difícil que es pacti amb l’estat com que el referèndum al setembre tingui una interpel·lació majoritària i que hi votin cinc milions i mig de persones i que permeti  anar a la comunitat internacional per dir ‘veieu això?’ Amb aquesta participació segurament sí que ens rebrien els ministres d’Afers Estranges.

—La validesa del referèndum, més que l’acord amb l’estat, vindrà de la participació que tingui?
—Allò que és central d’aquest referèndum és que pugui interpel·lar tota la societat catalana, que no ens trobem amb un 9-N dos punt zero, sinó que ens trobem que voti la gent del no a la independència o d’un altre tipus de relació amb l’estat. Si et vota un 80% de la societat catalana és un element de força.

—I com s’aconsegueix?
—Fent un treball polític profund a la societat catalana. Per exemple, les conclusions del procés constituent que es van aprovar al parlament no ens hi van sumar; deien que s’anava cap a un model d’estat, que aquelles eren les seves conclusions i ja està, ens en van deixar fora. És la sensació que vam tenir. Així no ampliem la base social. Perquè realment això pugui interpel·lar el 80% de la societat cal no polaritzar el context polític català. Per això era important que moltes forces assistíssim a la manifestació de l’Onze de Setembre, per donar el missatge que els independentistes i els sobiranistes hem d’anar junts en això. Qui vol un canvi a Catalunya és molta gent, i hem de construir i fer la proposta d’un referèndum conjuntament.

—El referèndum ha de ser sobre la independència, amb dues respostes: sí o no?
—És complicat. No en tinc la fórmula…

—Però dèieu abans que no vèieu que la fórmula hagués de ser necessàriament binària.
—No veig que hagués de ser necessàriament binària. El 9-N no va ser binari. Però això serà producte d’un procés de construcció d’aquesta proposta. Un referèndum pot ser binari o no. Quan parlem d’ampliar la base social, l’espai dels comuns pot tenir-hi un paper. D’aquí ve el gest aquest de dir que nosaltres també estem pel canvi a Catalunya, que participarem pel referèndum.

—Quan es va plantejar el debat del RUI, us hi vau oposar amb matisos. Però si parlem d’un referèndum sense el permís de l’estat, ja és això. I pel que dieu, sembla que ja hi sou, aquí.
—És que la cosa important no és si és unilateral.

—Doncs no hi posem cognoms. Si el mes de juliol de l’any que ve no ha estat possible l’acord amb l’estat, les institucions catalanes seran les que el convocaran…
—El fet important és que aconsegueixi interpel·lar tota la població catalana. En Xavier Domènech parlava d’eleccions constituents. I crec que el panorama polític canviaria bastant si hi hagués eleccions. Al final, hauríem d’iniciar el procés constituent i definir quin model d’estat volem, i després fer el referèndum.

—Dieu primer eleccions constituents i després referèndum?
—Hi ha tres possibilitats: primer referèndum i després eleccions, primer eleccions i després referèndum o bé eleccions i referèndum alhora.

—I de quina sou partidaris?
—Crec que la millor opció seria primer eleccions constituents, contradient el que diu el president, que és qui al final en té la responsabilitat, i després fer el referèndum. Però el fet important no és si és unilateral o no, sinó que s’ha de construir el clima polític perquè la gent del no se senti interpel·lada. És important que hi hagi una campanya del no al referèndum. El 99% acceptaria el resultat d’un referèndum si realment tothom hi ha participat. I aquesta és la força que et dóna per anar a qualsevol lloc a negociar qualsevol cosa.

—Què votaríeu en un referèndum?
—Depèn del model d’estat que assolíssim.

—Si el convoquessin ara?
—Ho hauríem de mirar.

—En el vostre canvi de to sobre el procés hi ha influït la crisi interna de CSQP?
—És que la discussió ha anat molt en aquests termes. Com afrontem aquesta nova etapa política? I el resum és que nosaltres tenim dues responsabilitats molt grans, que són posar-nos a construir junts un model de país per a oferir a la societat catalana. Ara mateix anem forjant l’espai català dels comuns i cal que adoptem de manera propositiva la línia política que tenim. I és important que en tot allò que permeti avançar cap a un canvi a Catalunya nosaltres tinguem la mà oberta.

—Dins de CSQP hi havia diferències de parer?
—Som un espai plural. I la diversitat que hi ha dins és el que ens permet d’eixamplar la base social que vol un canvi a Catalunya. Molta gent que ens va votar a nosaltres el 26-J és independentista, i hi ha molta gent que no ho és, però que vol un canvi. I parlem de gairebé un milió de vots. Aquesta diversitat és una potencialitat.

—Penseu que CSQP ha estat de vegades massa bel·ligerant amb el procés?
—Crec que tots hem comès errors. I tota la fase bel·ligerant des de certs espais de l’independentisme amb l’Ajuntament de Barcelona ha estat un error, i potser nosaltres l’hem reproduït. Hem d’evitar la polarització i la confrontació entre nosaltres. Perquè tant independentistes com sobiranistes estem per un canvi a Catalunya. Hem de crear una cultura política constructiva i de mà oberta per a treballar.