20.07.2016 - 02:00
|
Actualització: 20.07.2016 - 10:43
És el diputat més jove del Parlament de Catalunya i forma part d’Ho Podem Tot, la llista que guanya totes les juguesques per a encapçalar Podem Catalunya. Fa només dos anys que va assistir a la seva primera assemblea de Podem i un any més tard ja s’havia integrat en la candidatura Catalunya Sí que es Pot. És conegut per un article en què denunciava haver rebut pressions per a votar contra la resolució del 9-N al parlament, però somnia un estat plurinacional. La seva candidatura, que encapçala el diputat Albano Dante Fachin, cobeja un projecte polític arrelat al territori que sigui capaç de guanyar les pròximes eleccions catalanes. ‘La política és tan estancada a Madrid com a Catalunya, el referèndum podria ser-ne el desllorigador’, diu.
—La candidatura Ho Podem Tot neix d’un procés participatiu. Com ha estat?
—La idea va sorgir de la iniciativa Parlament Obert que vam iniciar els diputats de Catalunya Sí que es Pot al parlament, tres dels quals formem part d’aquesta candidatura: Albano Dante Fachin, que opta a ser secretari general, l’Àngels Martínez, i jo mateix. Vam poder veure que, a part de la manca de direcció política, hi havia una manca de cohesió territorial. Vam començar a fer trobades el mes de març, en vam fer disset i hi van participar unes 400 persones. L’objectiu era fer debat i que sorgissin lideratges des del territori, escollits directament des del territori. Si realment hem de ser capaços de guanyar les pròximes eleccions a Catalunya, hem de tenir arrels al territori. Vam escollir els candidats a través d’un ‘caucus’, una paraula que es fa servir molt als Estats Units i que aquí ha posat de moda Pablo Echenique a l’Aragó. La meitat de la nostra llista ha estat escollida directament pels territoris.
—Quan vàreu començar el procés encara no s’havien convocat les primàries i hom pensava en una llista unitària que no va poder ser.
—Al Partit Demòcrata Català sembla que tot està lligat i ben lligat, però nosaltres som diferents. Venim de la nova política, hem volgut tenir un debat des de baix amb la gent que hi ha als cercles. La nova normativa de les votacions garanteix que hi hagi una pluralitat de projectes dins la direcció de Podem Catalunya –cap llista no pot superar el 70% dels membres del Consell Ciutadà Autonòmic– i per això té molt sentit el debat en les eleccions internes. El reglament és fet perquè hi hagi pluralitat i debat en el si de les votacions.
[Pocs dies després de fer aquesta entrevista va sorgir una nova candidatura a les primàries de Podem Catalunya: Territoris Podem. És una llista afí a Ho Podem Tot. És formada per gent que no havia estat escollida al ‘caucus’ d’Ho Podem Tot, però hi havia participat. D’aquesta manera, hi hauria la possibilitat que la totalitat del Consell Ciutadà Autonòmic fos del mateix sector del partit, com han denunciat les altres candidatures. Ho Podem Tot celebra que hagi sorgit aquesta llista perquè diuen que parteix de l’autoorganització, com ells havien proposat a la militància.]
—Quina és la vostra proposta per a organitzar Podem?
—Proposem la creació d’un Consell de Cent on siguin representats tots els cercles de Podem. Un òrgan que es pugui reunir dues o tres vegades l’any per prendre decisions importants, com ara quina és la nostra posició en una assemblea estatal. La diferència és que nosaltres posem l’accent en aquest punt. Al nostre projecte hi ha molts regidors, gent arrelada al territori. Insisteixo que només es pot guanyar a Catalunya si tens implantació a Figueres, a Viella… i no pas únicament a l’àrea metropolitana, com fins ara.
—Una organització semblant a la CUP, vaja.
—Mmm… Diferent. A diferència de la CUP tenim una assemblea ciutadana i funcionem de manera telemàtica. Els ‘caucus’ que hem fet són similars als que es fan a Estats Units entre Sanders i Clinton. Hem de tirar cap a l’assemblearisme, però cal que sigui pràctic, no com el de la CUP. Hem de saber trobar l’equilibri entre el ritme de la política –i això sobretot ho hem après al parlament– i la màxima participació i representativitat.
—No us vàreu adherir al manifest que demanava que Podem Catalunya tingués entitat jurídica pròpia. Com ha de ser la relació amb el Podem estatal?
—Nosaltres ja vam dir que allò que passi a Catalunya s’ha de decidir a Catalunya. Si jurídicament ha de ser d’una forma o d’una altra, això ho podem debatre. Si som un partit que defensa la plurinacional, el partit també haurà de funcionar així. Hi ha moltes veus que ho demanen: al País Basc, a Galícia i fins i tot el secretari d’organització, Pablo Echenique. Però nosaltres som realistes: Catalunya no té la capacitat de canviar-ho, és un debat que s’ha de portar a l’assemblea estatal. Ho anirem a defensar a l’assemblea estatal i veient la correlació de forces actual, serà així.
—Repetiu convençut que l’objectiu és guanyar les pròximes eleccions catalanes. La proposta de fer un referèndum ha quedat frustrada pel resultat obtingut el 26-J. Què proposeu ara?
—A Madrid no sabem si hi haurà nou govern i a Catalunya no sabem què passarà després de la qüestió de confiança. El punt d’estancament és mutu i paral·lel. Parlant amb la gent independentista que conec em diuen: ‘Estem molt desencisats, molt frustrats, perquè al final és sempre el mateix i no avancem.’ El que cal és donar una sortida, oferir una proposta perquè realment hi hagi un canvi a Catalunya. La nostra proposta és sortir a guanyar les pròximes eleccions a Catalunya. Hi ha forces a Catalunya que hauran de decidir si volen mantenir-se aliades a CDC, a la vella política, o volen formar un govern de canvi amb les forces del canvi.
—Amb qui podria formar un govern de canvi Catalunya Sí que es pot?
—Em sento proper a tot allò que no representa la casta catalana, és a dir, a tot allò que no és el pinyol de CDC i els seus derivats. Nosaltres creiem que a Catalunya hi ha forces per al canvi. Podem obrir la mà a ERC i a la CUP, malgrat que ERC es decanti per CDC i la CUP per la unilateralitat. També podem obrir la mà al PSC, que ha arribat a parlar d’una sortida a la canadenca per a Catalunya. En un futur, obrint les mans a banda i banda, en pot resultar un govern de canvi. Aquí torbaríem una solució. El canvi serà possible sense ERC i PSC. Hem de trobar els punts en comú i cadascú ha de cedir la seva part. Deixant de banda la unilateralitat i assumint el dret de decidir com a propi.
—I el referèndum? Sense majoria de Podem a l’estat com serà possible?
—És possible. Les forces estatals hauran de cedir en un moment o altre. En aquest moment de blocatge és més fàcil que hi hagi un desllorigador i podria ser la via escocesa o canadenca.
—A VilaWeb hem entrevistat tots els candidats a secretari general a Podem Catalunya, a excepció de Jèssica Albiach, i cap no s’ha mostrat disposat a donar suport a un RUI.
—Si un RUI és un 9-N però 2.0 provocarà més frustració, més desencís. No és una solució viable. Volem opcions que realment proposin un canvi. Hem d’anar a buscar una altra fórmula: buscar l’acord a l’estat espanyol i a la Unió Europea. Hem d’anar a buscar el referèndum vinculant.
—A Podem hi és, el debat sobre la independència?
—No hi ha un debat sobre la independència perquè no som un projecte independentista. El debat que hi ha és sobre quina solució hi donem. Hi ha consens per un estat plurinacional i per defensar el dret de decidir. Sí que hi ha gent que es pot sentir més o menys independentista a Podem, però l’aposta general és la defensa del Dret a decidir i la cerca d’un estat plurinacional. Hi ha molta gent que s’identifica amb l’independentisme però que si aconseguim un estat plurinacional hi estaria d’acord. Com que nosaltres som un partit abocat a guanyar, crec que és l’única via que podem defensar.
—Arriben tard aquestes primàries?
—Arriben tard, podien haver arribat abans, però han arribat al moment just perquè Podem pugui tenir un paper important a les pròximes eleccions a Catalunya.
—Estat federal o independència?
—[Riu.] Estat federal o confederal.
