Joan Garí: ‘La literatura gastronòmica és un gènere literari’

L’escriptor Joan Garí (Borriana, 1965) té una obra extensa i variada pel que fa als gèneres conreats: ha escrit novel·les (‘La balena blanca’, ‘El balneari), dietaris (‘Les hores fecundes’, ‘Senyals de fum’), poesia (‘Poema d’amor en dos temps’ i ‘Física de límits’), narrativa de viatges (‘Història d’Amèrica’ i ‘Viatge pel meu país’). I ara ha publicat un nou llibre, ‘La memòria del sabor’, editat per 3i4 i il·lustrat amb fotografies de Ramon Usó. Garí suma així un nou gènere a la seva trajectòria. El volum tracta de la cuina de la seva mare i en reprodueix una quarantena de receptes sobre les quals evoca la memòria dels sabors d’aquesta cuina, que és una pàtria, el gust d’una cuina tradicional pròpia de la Plana de Castelló, del paisatge de l’horta, de la cuina tan antiga de la picada valencianocatalana.

Per això Joan Garí assegura que la literatura gastronòmica és un gènere literari, que ‘tota la literatura gastronòmica és elegíaca’, perquè ‘l’elegia o més exactament la nostàlgia és precisament un sentiment que, ben administrat, proporciona notoris rèdits literaris’, assegura. I també diu: ‘El sabor és una genealogia, si tens la sort d’haver viscut en una família on la cuina casolana és important. Perquè aquesta cuina t’ha educat en un sabor que després et portarà a una memòria olfactiva, d’uns plats concrets. És el fons profund d’una memòria que ens conforma, que és indestriable de nosaltres mateixos.’

I així Garí cita Proust (és tot un proustià) i el seu famós passatge de la magdalena, i cita Josep Pla, un altre referent important del llibre, ‘perquè en pàgines i pàgines de les obres de Pla hi trobem referències als plats i productes de la nostra cuina que són una delícia’. I encara dos noms més hi apareixen de referents: Martí Domínguez, l’avi de l’actual escriptor i director de la revista Mètode, ‘autor d’un llibre molt bonic i exhaustiu, tot i que una mica rudimentari, “Els nostres menjars”, i Llorenç Millo amb la seva “Gastronomia valenciana”.’

Garí tampoc s’oblida Jaume Fàbrega: ’És un monstre de la història de la gastronomia i ens ha ajudat molt a entendre que valencians, catalans i balears compartim una mateixa cuina. Ell diu que són cuines que tenen una mateixa gramàtica i posa exemples com la picada, que només es troba aquí i enlloc més del món. A més, tenim alguns dels receptaris més antics d’Europa! Trobar elements d’unió és interessant i necessari.’

I amb aquests referents, de construcció d’una cuina i una literatura gastronòmica, Joan Garí es passeja a ‘La memòria del sabor’ pels arrossos (a la cubana, la paella, a banda, l’arròs al forn, amb coliflor, arròs en perolet…), les olles (de cardets, de col, de carabassa…), el bollit coent, l’estofat, les coques salades i dolces, i postres com la tortada, els rotllets, cocotets, rosegons i panellets, etcètera.

L’autor ens ha explicat que feia molts anys que volia escriure un llibre sobre la seva cuina materna, perquè sospitava que el que havia menjat a casa era una cosa meravellosa. ‘Jo sempre li dic a ma mare: «Tu has fet tota la vida dieta mediterrània i no ho sabies!». I no volia que es perdés aquesta cuina tradicional, perquè és un tresor de ma mare. En aquest sentit, el llibre és un homenatge als meus pares i a la seva generació, que tot i patir la postguerra i la fam i el malviure, van saber mantenir aquesta cuina tradicional, rica, de pocs recursos. I, per altra banda, és un llibre amb el qual he volgut llegar als meus fills unes receptes, uns records, unes anècdotes lligades a aquests plats, i uns sabors que si no fixem es podrien acabar perdent. És doncs, també, un llibre familiar, d’homenatge i de llegat.’

Joan Garí reivindica una cuina versàtil tot i la limitació de productes amb la qual és feta. I també reivindica un paisatge, el seu, que és el de Borriana, el de la Plana, i més enllà, el de l’horta i, també és clar, el de l’horta de València, que es perd. ‘Un dels efectes positius de la crisi econòmica és que ha frenat l’especulació i ha permès frenar la destrucció del paisatge tradicional. El llibre també fa una reivindicació dels productes de la terra, una terra que és riquíssima i boníssima.’