Joan Cumeras Costa: “No demanem de treballar menys. És fals”

Joan Cumeras Costa és director de l’institut Santiago Sobrequés i Vidal de Girona i representant de les direccions de secundària de la delegació de les Comarques Gironines a la junta permanent de directors. El senyor Cumeras va anar ahir a la manifestació contra els canvis que vol aplicar el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, uns canvis que no tan sols consisteixen a avançar el curs escolar. VilaWeb va entrevistar ahir Cumeras, pocs minuts després de la manifestació de Girona.

—Quantes vagues heu fet com a director a la vostra vida?
—Aquesta és la primera vegada a la vida que faig vaga com a director. Com a docent, n’havia fet. De director, la primera.

—Més enllà de les mesures, quin paper ha tingut el conseller Gonzàlez-Cambray, en la manifestació i en la vaga?
—Jo avui he estat a la manifestació i he sentit molts crits de “Cambray dimissió”. La sensació que tenen els docents, ja no et dic els directius, és que la manera de fer i presentar les coses fetes, sense parlar-ne abans, la manera de deixar entendre que el problema són els docents o que no estan prou preparats, a la comunitat educativa no li ha agradat. Primer perquè viuen amb molta tensió, després d’haver tirat endavant amb la pandèmia, fent classes híbrides, treballant en línia. La gent està molt cansada i només falta que algú deixi anar que el problema és que els professors no volen treballar al juliol o no volen començar abans al setembre.

—Després del dia d’avui, com creieu que es resoldrà aquest distanciament?
—Després de veure com les direccions de Barcelona i Girona han donat suport la vaga, després del moviment tan enorme que hi ha hagut, a mi em sembla que no poden reaccionar de cap manera que no sigui escoltant molt més la gent. En els meus trenta anys fent classe no havia viscut mai una manifestació com aquesta. Cap. No la recordo. Ni companys meus, inclosos jubilats. I la unió de sindicats, docents i direccions, encara menys. Pensa que el 100% de les direccions de Comarques Gironines han donat suport a la vaga. Vol dir que alguna cosa greu hi ha al darrere.

—Passem a les demandes, com que es reverteixin les retallades.
—Ara mateix els docents fan 19 hores que són lectives. Després fan 5 hores més amb tasques encomanades i 6 hores més dins el centre sense tasques encomanades. Les tasques inclouen guàrdies, quan falta un company, tutoria, coordinació i altres. Si les retallades es revertissin, cada professor faria 18 hores lectives, i no 19. Jo tinc 70 professors, i això serien 70 hores més per a encomanar-los feina.

—I això implicaria més plantilla?
—Sí. Les setanta hores serien cobertes per contractacions noves. En el meu cas, uns 4 professors o 5.

—Sobre el 25% en castellà. Quina és la seva postura?
—Demanem claredat per saber la responsabilitat real que tenen les direccions. I no ens sembla que ens pertoqui a nosaltres haver de dir a un professor que ha de fer classe obligatòriament en una llengua que no és la seva. I passar al castellà. Si això s’ha de fer, demanem que sigui el departament que trobi la manera de dir-ho als docents. Avui dia ens tocaria fer-ho a nosaltres. I no és clara quina és la responsabilitat del centre al final si es fan o no es fan.

—El departament vol donar un impuls al català. Quin problema hi veieu?
—Que no ens donen els recursos. Exactament igual que passa amb el pla digital. Volen que hi destinem hores… sense donar-nos més hores.

—Requeriment del nivell C2 de català als professors. Hi esteu a favor?
—Sí. Hi estic a favor. En canvi, no estic a favor que, ara que hi ha un problema amb la llengua, es digui que fem el C2. Sembla que es digui que el problema amb el català és que els professors no tenen el C2. Això és molt allunyat de la realitat. El problema és més estructural, i la manera com el país ha tractat la llengua.

—I com ho faríeu?
—Tant de bo tingues la solució. Hem de prestigiar altre cop el català. I que el català aparegui a internet, a les xarxes, a Instagram, que el facin servir els influenciadors…

—Hi ha canvis al currículum d’ESO que no veieu bé. Quins?
—Ens han enviat un esborrany, i volien que responguéssim en una setmana. Després ho van allargar a quinze dies. Són molts canvis que volen aplicar el curs que ve. Demanem que els canvis s’apliquin l’altre any. Més temps.

—Quins canvis són?
—Han proposat que un 20% de les classes, i això són moltes, el centre decideixi quines són. Necessitem temps per a decidir què farem amb aquesta quantitat d’hores.

—Filosofia cau, menys hores de ciències, visual i plàstica. De qui és decisió?
—El primer canvi ve del ministeri. Però el departament té molt marge. I això de la filosofia és decisió del departament. No és bo improvisar-ho. No és bo fer canvis sense haver parlat abans, ni que puguem intervenir en les direccions. Creiem que almenys estaria bé que no s’apliquessin els canvis aquest curs, sinó l’altre curs. I que tinguéssim temps de veure com es pot fer.

—Entenc que demaneu més temps per a aplicar els canvis. Però l’autonomia del centre per decidir quines classes feu, la veieu bé?
—Depèn. Hi ha qüestions curriculars que no sé fins a quin punt han de dependre de l’autonomia de centre. A nosaltres ara ens diuen quines matèries hem de fer i quines cauen, i que hem de decidir què fer amb el 20%, que són classes interdisciplinàries. No per a reintroduir-hi la filosofia.

—Currículum de batxillerat. On hi ha la queixa?
—Aquí la cosa ja és mot més greu. S’ha d’aplicar l’any que ve i no tenim ni esborrany. Ens va arribar filtrat per un sindicat. I és tot allò que tenim. I l’esborrany fa tants canvis que és impossible de pair i de fer-hi aportacions. No entenem com es pot improvisar tant per començar al setembre. Les matèries de modalitat, que abans eren de quatre hores setmanals, passen a ser de tres. Això vol dir canvis d’horaris i llibres de text. No es pot fer així, clarament.

—Passem al famós canvi de calendari escolar. Quin problema hi veieu, a començar classes el 5 de setembre (primària) i el 7 (secundària)?
—No demanem treballar menys. És fals. Nosaltres el primer de setembre treballem cada any. El problema no és aquest. El problema és com compaginar de treballar tan aviat a dins l’aula amb la preparació del curs. Pensa en batxillerat.

—Vejam.
—L’1 el i 2 de setembre hem de fer exàmens de recuperació. Enguany, el dia 3 i 4 són dissabte i diumenge. El 5 i 6, corregim i fem avaluacions. Els alumnes tenen dos dies per a reclamar nota. Això és 7 i 8. És a dir, ens fan començar el curs el dia 7, sense tenir matriculada la gent ni saber quants en tenim. És absurd. I deixa-m’ho dir: avançar el calendari no és una demanada social. Nosaltres no ho hem percebut. I han arribat a dir que era una millora per a la inclusió. Ridícul. Ja em diràs com millora començar dos dies o tres abans. I han parlat de mesura feminista, cosa que ha fet enfadar les professores dels centres, perquè ve a dir que la cura dels nens és cosa d’elles, i ho notaran. És al·lucinant que avui dia parlin en aquests termes.

—Veuen que per a alguns pares pot anar bé que el curs comenci abans?
—Realment, tots som pares i ho entenem. Però això es pot arreglar d’una altra manera. Nosaltres no som una guarderia perquè els pares tingueu menys problemes. Als mateixos centres es pot resoldre amb activitats extraescolars, amb monitors. Però nosaltres hem de tenir temps de preparar el curs. Els professors nous arriben el dia 1. I el cinc ja comencen, sense saber el funcionament del centre?

—El departament diu: per preparar el curs ja tenen el mes de juliol.
—Ho diuen, però és fals. Primer, els equips directius ja fem la feina de preparar el curs. Ells diuen que ara siguin també els professors que es preparin els currículums. M’imagino. Currículums que encara no sabem ni com seran. Però al juliol molta gent ja ve a treballar per tancar el curs, i fer matrícules, en alguns casos, de mil alumnes. El juliol es treballa i molts professos fan formació. És surrealista vendre a la societat que el mes de juliol anaven de vacances, els professors. És fals. I jo em trobaré que els professors nous entraran el primer de setembre i s’hauran de preparar el curs… al juliol? No el puc fer venir perquè encara no serà al meu centre.

—Hi ha manera que els professors puguin preparar el curs i, a la vegada, començar-lo el dia 5 o 7?
—Nosaltres no tenim cap problema a treballar. Nosaltres el primer de setembre ja treballem. Si em dius que hi ha un miracle i ens donen el temps, per què no? Però no tenim temps material de fer-ho. I som humans i necessitem vacances.