Joan Coma: ‘Les institucions no han de criminalitzar el qui desobeeix’

Fa uns quants dies que es va crear el Moviment 30/03, un grup de suport al regidor Joan Coma, de Capgirem Vic (CUP i Procés Constituent), investigat per un delicte d’incitació a la sedició per l’Audiència espanyola. El Moviment 30/03 ha convocat una manifestació a Vic. La campanya ha rebut un ampli suport polític i social a Osona i s’espera que aquests dies s’estengui per tot el país. Hem parlat amb Joan Coma, investigador en moviments socials i resistència no violenta, sobre el fet d’haver estat encausat per les seves paraules en suport a la resolució del 9-N, sobre la desobediència i sobre la campanya ‘Per les llibertats, ni un pas enrere’.

—Com va arribar la denúncia que us va portar a l’encausament?
—El regidor feixista de Plataforma Vigatana, Josep Anglada, va presentar una denúncia a la Guàrdia Civil de Vic. Al ple del 9 de desembre vam votar i aprovar una moció de suport a la resolució rupturista del 9-N. La secretària de l’ajuntament havia advertit que aquesta moció s’escapava de les competències del ple i Anglada en va prendre nota. Al mateix ple va demanar que els noms dels regidors constessin a l’acta, és a dir, que a l’acta no només constés el nombre de vots sinó també els noms de les persones que havien votat i què havien votat. Després ho va denunciar.

—Així, va denunciar tots els regidors que havien votat favorablement a la moció però només us investiguen a vós. Què hi havia de diferent en la vostra intervenció al ple?
—La informació que m’ha arribat sobre això és que els mossos d’esquadra, actuant com a policia judicial, van demanar a l’Ajuntament de Vic governat per CiU i PSC la documentació del ple del 9 de desembre i els la van lliurar. El fiscal va analitzar tots els discursos però l’únic que ha encausat és a mi. En el nostre discurs al ple vam ressaltar la part de desobediència al Tribunal Constitucional de la resolució.

—L’ajuntament va lliurar els papers als mossos d’esquadra. Al mateix ple vau demanar que si això arribava a passar no ho fes. Per què no hi esteu d’acord?
—El primer motiu és tècnic. Tota aquesta documentació és pública i es pot trobar a la web de l’ajuntament. El segon és polític. Obeint la resolució del 9-N a la qual s’havia donat suport al mateix ple, ja no es consideren legítims els tribunals espanyols. Políticament, no s’havia de respondre. Ho han fet uns altres ajuntaments com el de Celrà o Viladamat, governats per la CUP.

—Com és ara la relació amb els altres grups municipals?
—En un primer moment, la sensació és que ho van relativitzar, potser perquè no estaven prou informats, però la resposta ha estat cada vegada més positiva. ERC i CiU s’han sumat al Moviment 30/03 i Vic per tots (ICV i Podem) sembla que donarà suport a la manifestació de dissabte. També es va votar una declaració institucional de suport. Unió i PSC es van abstenir, almenys no hi van votar en contra. A l’àmbit nacional encara no he rebut tot el suport esperat. Per exemple, des de Junts pel Sí ningú no s’ha posat en contacte amb mi.

—I mentrestant al parlament Junts pel Sí aprovava la moció proposada per la CUP però es resistia en el punt on es demanava de desatendre els requeriments de l’Audiència espanyola.
—Nosaltres entenem que les institucions han de donar compliment a la resolució del 9-N i que, per tant, la policia catalana ha de deixar de comportar-se com una policia autonòmica i comportar-se com una policia de país, precisament per no col·laborar més amb unes instàncies judicials espanyoles que duen a terme una funció totalment antidemocràtica.

—És complicat de desobeir?
—Al final, més que exigir la desobediència hem d’acabar trobant la manera de garantir el dret de desobeir. Les institucions no han d’obligar ningú a desobeir, però tampoc no han de criminalitzar el qui desobeeix de manera no violenta, sinó tot al contrari. Hem de ser capaços de garantir que les persones se sentin prou segures i amb prou suport perquè puguin decidir si desobeeixen o no de la manera més lliure possible.

—Per què el grup s’anomena Moviment 30/03?
—És el dia que vaig rebre la interlocutòria del jutge en què em notifica que sóc investigat per un delicte d’incitació a la sedició. És la primera vegada que passa des de la transició. És una data significativa, perquè sembla que hi haurà casos semblants. L’Audiència espanyola ha demanat la documentació a més de 380 ajuntaments.

—Qui s’hauria d’afegir a aquesta campanya?
—Per sobre de l’independentisme és un atac a unes idees democràtiques i no violentes. Ha de ser una plataforma de tothom que vagi a favor de la defensa de les llibertats. Una cosa és combatre idees polítiques des de les institucions o els carrers i una altra cosa és combatre-les des dels jutjats. Això no es pot acceptar des de cap punt de vista democràtic. Això respon a una voluntat política, ja sigui del jutge, ja sigui del govern.

—Què n’espereu, de la manifestació?
—La manifestació serà a Vic. De manera que tampoc no esperem que sigui gaire gran, però pot ser un revulsiu a l’estratègia d’aturar el procés a través dels regidors, que poden ser jutjats a l’Audiència espanyola. El que es trobaran serà segurament el contrari. Els regidors som el poder polític més proper a la ciutadania i per això rebem suport més enllà de la nostra parròquia. Al Moviment 30/03 hi participa gent que ni ens ha votat ni ens votarà mai i que està convençuda que hi ha de ser. Aquesta estratègia és pensada per a originar més confrontació però probablement acabarà originant més solidaritat.

—Seguireu els mateixos passos que la batllessa de Berga i no us presentareu a declarar?
—Això ho decidirem amb el grup de juristes de la CUP més endavant i també ho valorarem a l’àmbit familiar i personal.  Però també dic que jo sóc regidor per una organització política que sol fer el que diu. Serem conseqüents amb el nostre discurs. No fem promeses sinó compromisos. Tenim un compromís que és el de la desobediència.