18.06.2025 - 21:14
|
Actualització: 18.06.2025 - 21:43
Joan Carretero, ex-batlle de Puigcerdà, impulsor de Reagrupament i ex-conseller de Governació d’ERC durant el primer tripartit, ha promogut nova iniciativa per intentar de revifar l’independentisme a partir de la base. El projecte s’anomena Parlament Lliure i pretén de crear una nova cambra catalana, aliena al Parlament de Catalunya, amb l’objectiu de cercar reconeixement internacional i fer efectiva la independència de Catalunya. Afirmen que no pretenen competir contra ningú i el seu projecte és compatible amb més iniciatives independentistes.
La iniciativa l’han presentada aquesta tarda a la seu del CADCI, a la rambla de Santa Mònica de Barcelona. Hi han assistit una norantena de persones. El projecte, en una fase molt embrionària, ha suscitat més dubtes que no pas certeses. Els assistents han abocat uns quants interrogants sobre el rumb de la nova plataforma, que Carretero no ha acabat de resoldre.
El projecte neix d’un grup de gent compromesa a capgirar l’atzucac en què es troba Catalunya. A parer seu, el model vigent és marcat per una desconnexió creixent entre els representants i els electors, per una obediència excessiva a les consignes dels partits polítics i per la manca de mecanismes com la limitació de mandats. Per això, Carretero ha criticat durament els partits polítics, que ha acusat d’autonomistes. “Malden per col·locar personatges del seu club a empreses espanyoles, que fan presidents aquí i allà, que ens volen difuminats, que només els amoïna qui i quants regidors, batlles, consellers comarcals, diputats…tenen. La cosa més important és tenir grup propi a Madrid.”
A parer seu, la independència no es farà al Parlament de Catalunya perquè és regit per un règim autonomista. “Qui vulgui creure en la possibilitat de fer res en un parlament autonòmic, no ha après res o no vol veure res”, ha dit. També ha considerat que el parlament és sotmès a les regnes espanyoles: “Està regit per lleis espanyoles, controlat per funcionaris espanyols i les seves resolucions poden revocades pels tribunals espanyols.”
Un registre electoral de catalans
Aquest nou Parlament Lliure sortiria d’una votació que es faria en un “registre de catalans“, en què els ciutadans haurien de signar una declaració reconeixent que són catalans, que serviria per a votar el dia de les eleccions. Però qui és considerat català? Aquest és el gran dubte que tenien avui alguns dels assistents a l’acte, juntament amb la manera com es validarien els registres i com es comprovaria que els inscrits són catalans.
Parlament Lliure havia mantingut converses amb Cens del Poble Català, una iniciativa que estableix criteris molt concrets per a determinar qui pot ser considerat català. Finalment, la col·laboració no ha reeixit i Parlament Lliure vol impulsar un registre propi. Segons Carretero, ara mateix “no hi ha ningú que em pugui dir si sóc català o no”. Per això defensa que el registre ha de ser per a tots els catalans, no solament els independentistes. Tanmateix, després ha dit que cal anar de pressa a l’hora de fer aquest registre perquè “es volen legalitzar cinc-centes mil persones de cop”, i això, a parer seu faria més petit el poble català.
Quina relació tindria amb les altres entitats independentistes?
Alguns dels assistents també han fet palès que com més va més iniciatives independentistes hi ha i que hi hauria d’haver algun punt d’unió. Carretero ha reconegut que no han conversat amb l’ANC –ha dit que solament amb algunes seccions. Sobre el rumb del projecte, ha dit: “Si la proposta no va enlloc, desistirem. Si avança amb poca empenta, ho deixarem estar.”
El nou parlament i més dubtes
Aquest nou parlament es nodriria d’una elecció popular pròpia, desvinculada del sistema electoral autonòmic, amb l’objectiu de representar el poble català segons uns criteris definits fora dels marcs institucionals actuals. “És el sistema electoral més fidel a la voluntat dels ciutadans. El sistema actual afavoreix les cúpules del partit”, ha dit.
Hi hauria 135 diputats –com al Parlament de Catalunya– i se n’elegiria un per a cada circumscripció. El parlament, de moment, solament tindria en compte la representació dels ciutadans de Catalunya, i això també ha suscitat queixes d’alguns dels assistents, que creuen que s’hi haurien d’incloure el conjunt dels Països Catalans. Sobre això, Carretero ha dit: “Volem la nació completa, però també hem de tenir clar que si costarà mobilitzar la Catalunya reduïda, imaginem-nos l’altra. Som molt conscients que és difícil de fer a curt termini.” També ha dit que hauran de ser 135 diputats perquè el Parlament Lliure s’haurà d’enfrontar al Parlament de Catalunya.
Cap dels diputats no cobraria i no hi hauria estructura. Quant al suport necessari perquè vagi endavant, no ha precisat quin seria el nombre òptim de votants per a girar full i començar a cercar el reconeixement internacional i fer efectiva la independència. “La immensa majoria de gent que va anar a votar el Primer d’Octubre seria un univers de gent que estaria per la feina”, ha dit Carretero. Per ell, la clau de l’èxit és el reconeixement. “Imagina’t que els Estats Units ens reconeixen. Els altres han de plegar.”
A l’acte hi ha participat l’associació juvenil independentista Nosaltres Sols! i s’ha acabat amb el cant de l’himne nacional de Catalunya.