Barcelona quadruplica la densitat òptima de coloms per quilòmetre quadrat. Ho va explicar la directora del Servei de Drets dels Animals de Barcelona, Carme Maté, en una compareixença. Segons les dades del consistori, la densitat hauria de ser d’uns 300-400 per quilòmetre quadrat, però s’estima que n’hi ha entre 1.300 i 1.700.

El consistori assenyala que la presència d’alimentadors és una de les principals causes d’aquest fenomen. Assegura que n’ha detectats 236, que poden arribar a donar més de dos quilograms de menjar al dia. Segons que expliquen, aquesta activitat pot fins i tot fer triplicar o quadruplicar el nombre de coloms en moments esporàdics en determinats espais.

Parlem d’aquest problema amb Joan Carles Senar, cap de recerca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona d’ençà del 1991. A més, ha publicat més de dos-cents treballs científics sobre l’adaptació dels ocells al canvi global i sobre ecologia evolutiva.​ Investiga l’adaptació dels ocells al medi urbà de fa vint anys i va ser un dels primers a demostrar que els ocells de ciutat difereixen genèticament dels de bosc.

—Per què a Barcelona ara mateix es quadruplica la densitat òptima de coloms per quilòmetre quadrat?
—L’única manera d’aturar l’expansió d’una espècie és posant-hi factors limitadors. Els més importants són l’aliment i el lloc on criar. Per una banda, a qualsevol ciutat hi ha molt menjar disponible. A més, tenim molta gent que dóna molt menjar als coloms. Això fa que puguin criar molt més. A Barcelona els coloms crien més del doble que a la natura. Per exemple, si un colom normal pot tenir dues cries l’any, a Barcelona en pot arribar a tenir sis. Això fa que la població no deixi de créixer. A més, la ciutat té molts forats, fet que afavoreix també la cria. Hi ha una construcció molt comuna que incorpora allò que s’anomena sostre català, que és una mena de cambra d’aire entre el sostre i la teulada que els va fantàstic per a tenir-hi les cries.

—Com s’hi ha arribat, a aquesta situació?
—Durant molts anys, quan era competència de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, es feien polítiques de control de població. Després, es va voler adoptar una política més animalista i l’ajuntament va crear el Servei de Drets dels Animals, que va treballar per evitar l’eliminació de coloms. En canvi, van aplicar un sistema d’anticonceptius que, malgrat que sabem que no funciona, han mantingut durant anys. A més, els alimentadors continuen donant menjar i la població continua pujant i descontrolant-se. A vegades, la protecció dels animals és incompatible amb el control de plagues.

—Heu esmentat els anticonceptius, la nicarbazina. Quan es va començar a aplicar es va presentar al públic com una revolució en el control de la població dels coloms. En canvi, el 2017 ja vau publicar un article en què demostràveu que no funciona. Per què no és efectiu?
—És un producte farmacèutic que inicialment es feia servir per eliminar un paràsit de les aus. Després es van adonar que un efecte secundari era que reduïa la fertilitat. Si tu agafes animals en captivitat i els alimentes només amb això, és efectiu. Però això no passa a la ciutat. La nicarbazina se subministra enganxada amb silicona a bocins de blat de moro. I aquesta silicona no agrada als coloms, llavors no se la mengen. Hem fet experiments en què hem vist coloms perdre pes abans que menjar-s’ho. En llibertat, troben alternatives perquè hi ha menjar pertot arreu. A més, per acabar-ho d’adobar, si algú s’ho menja són els mascles, que són els forts i els dominants. I qui s’ho ha de menjar perquè funcioni són les femelles. Per tant, hem llençat el menjar i els diners a les escombraries.

—Per què creieu que, malgrat tenir a l’abast aquest informe que demostra que la nicarbazina no funciona, n’han continuat emprant?
—Això els ho hauries de demanar a ells. Segurament, hi ha raons més polítiques que científiques. L’ús de l’anticonceptiu políticament queda molt bé i acontenta una part petita, però molt sorollosa, de la població, que són els animalistes. Tenim un problema: abans, aquells a qui ens agradava la natura érem ecologistes. Ara, amb el creixement del medi urbà, els animals agraden als animalistes, que són persones majoritàriament urbanites, molt esbiaixades pel concepte d’animal domèstic i amb una visió molt edulcorada de la natura per culpa dels films de Walt Disney. Per aquest motiu, focalitzen molt el pensament cap als animals individuals. En canvi, els ecologistes pensem en l’ecosistema i el seu equilibri. Com a societat, ens cal una visió més holística. Ens interessa que l’ecologia de la ciutat funcioni, no que un colom individual o una cotorra siguin feliços.

—De quina manera es pot reduir la població de coloms a la ciutat?
—Hi ha unes quantes maneres. Una de molt important és reduir la quantitat d’alimentadors. És clau fer tasques de conscienciació i, si cal, sancionar la gent que alimenta els coloms. Cal que la gent entengui que donar menjar als coloms no és bo ni per als coloms ni per a ells mateixos. És molt senzill: si no hi ha menjar, no crien tant, i si no crien tant, la població es redueix. És un anticonceptiu natural molt efectiu. Ara, és una mesura a llarg termini, és a dir, els efectes no es noten fins al cap d’uns quants anys. Per començar, va bé fer accions d’eliminació d’individus. Així, parteixes d’un valor més baix a l’hora d’aplicar la resta de mesures.

—Quants coloms caldria eliminar perquè la mesura fos efectiva?
—Hi ha estudis que assenyalen que, com a mínim, has d’eliminar el 30% d’individus en un any. Així la població comença a baixar. A Barcelona es va fer fa uns anys. Hi havia més de 240.000 coloms i es va reduir a menys de 100.000. Finalment, una altra opció és tapar forats als edificis, però cal anar amb compte. S’ha de fer amb unes reixes especials, que deixin entrar als falciots, si no de rebot els liquidem. Hi ha ciutats en què la normativa estableix que quan es restaura una façana o es construeixen edificis, l’ajuntament subvenciona aquestes reixes. En definitiva, no són fórmules màgiques, és ciència aplicada.

—Quines repercussions pot tenir per a una ciutat la sobrepoblació de coloms?
—N’hi ha de dues menes: higièniques i sanitàries. El nombre de coloms és proporcional al nombre de cagades. A més, els excrements de colom són molt corrosius. Fan malbé el mobiliari urbà i els cotxes, més enllà de la qüestió estètica. D’una altra banda, com més coloms hi ha, més probable és que es produeixi transmissió de malalties entre ells, amb altres animals i, fins i tot, amb els éssers humans. Ara mateix, si t’hi fixes, la majoria dels coloms tenen les potes plenes de fongs, duen moltes mosques, molts paràsits… No és una població sana.

—Hi ha molt de risc per a l’ésser humà?
—Sempre n’hi ha. En aquest cas, sobretot amb la salmonel·la o el Campylobacter. Si un nen petit juga amb la sorra d’un parc i és impregnada d’excrement de colom malalt, després es posa la mà bruta a la boca i… Aquest risc hi és.

—I per a la resta d’animals?
—Encara més. Per exemple, hi ha un virus, conegut com el virus de Newcastle, que l’ha passat un 30% dels coloms de Barcelona en algun moment. Aquest virus, que afecta poc els coloms, és pràcticament mortal per a moltes altres aus. Per exemple, si entra en una granja de pollastres, pot arribar a matar-ne el 90%. A Barcelona afecta sobretot les tórtores. De tant en tant se’n troben centenars d’exemplars morts pel virus.

—Una de les mesures que l’ajuntament implanta per controlar la població és l’ús d’ocells rapinyaires com els falcons. És útil?
—Funciona molt bé si vols traslladar el problema d’un lloc a un altre. És a dir, si no vols que els coloms molestin a l’aeroport de Barcelona, perfecte. Però no es moren, no desapareixen, no s’esfumen. Només es traslladen. Per tant, no serveix per a controlar la població. Els falcons són aus territorials. Per tant, només podem tenir-ne unes quantes parelles a tota la ciutat. Cada parella menja de mitjana un colom al dia. Per tant, si tenim quatre parelles són mil coloms l’any… No és efectiu. Ara, serveix per a augmentar la biodiversitat a la ciutat. De fet, sempre n’hi havia hagut, de falcons, a Barcelona.

—A Barcelona, hi ha zones amb moltíssims coloms i zones on no n’hi ha tants. Per què?
—Hi ha dues variables que expliquen el 80% de la presència dels coloms en un barri. Per una banda, l’antiguitat dels edificis, relacionada amb la quantitat de forats. Els edificis més antics tenen aquest sostre català amb forats i això fa que hi hagi més forats on els coloms poden criar. D’una altra, la quantitat de gent jubilada, que habitualment són els alimentadors. Si hi ha llocs on criar i hi ha menjar en excés, la població creix. Per exemple, a la Zona Franca no hi ha ni edificis vells ni gaire població envellida que doni menjar als animals. Tot al contrari que a Ciutat Vella.

—A més dels coloms, a Barcelona creen maldecaps més espècies d’animals com les cotorres i els senglars. Per què?
—Les ciutats no són ecosistemes equilibrats, amb processos naturals que regulen les poblacions. No hi ha depredadors. Al món hi ha moltes ciutats que tenen aquests problemes, però prenen mesures. Les mesures que s’han pres aquí aquests darrers anys no han funcionat, i per això hi ha pics de superpoblacions d’aquests animals oportunistes que generen molts problemes. A Barcelona, durant la guerra civil, no hi havia ni un sol colom. Ningú no els donava menjar i hi havia qui se’ls menjava!

—Ara els experts avisen de la proliferació de les cotorres.
—Sí, creixen de manera exponencial. La població es duplica cada nou anys. Ara en tenim més de 8.000. D’aquí a nou anys en tindrem 16.000. Tenim exactament el mateix problema amb els alimentadors. En un estudi que hem fet, hem comprovat que un 40% dels aliments que mengen les cotorres són proporcionats pels humans. Això és molt greu. A més, ara molta gent ha deixat d’alimentar els coloms per a alimentar cotorres, que no tenen tan mala premsa. I, a sobre, com que les cotorres pugen a la mà si els dónes menjar, al parc de la Ciutadella hi ha tot de gent que ven il·legalment pipes als turistes per a fer-se la fotografia. I això s’anirà estenent malgrat que ja causa veritables problemes.

—Com ara?
—La caiguda de nius. Entre els que cauen i els que hi ha a punt de caure ens gastem més de 200.000 euros l’any. Un niu pot arribar a pesar cent quilos i, per tant, és perillós. A més, per a construir aquests nius multitudinaris, destrossen les branques de tots els arbres del voltant. A l’exterior de Barcelona, a la zona dels horts, les cotorres han fet malbé molta vegetació. Cal actuar ara abans no sigui molt més car i problemàtic. A més, es pot fer; tan sols cal voluntat política i atreviment, perquè entenc que són mesures impopulars.