11.09.2021 - 21:50
|
Actualització: 12.09.2021 - 10:28
El col·lectiu LGBT viu amb una certa inquietud a causa de la proliferació d’agressions i amenaces LGBT-fòbiques. A principi d’estiu es va produir tal onada d’atacs que es van arribar a convocar mobilitzacions obertes a tota la societat per demanar d’aturar la violència, un crit d’alerta que de moment sembla que no ha tingut efecte. Dimecres, el conseller d’Interior català, Joan Ignasi Elena, va reconèixer que hi havia indicis de grups que agredeixen persones LGBT de manera premeditada, tot i que va matisar que no es poden considerar grups organitzats estables. Davant aquesta alarma, VilaWeb ha parlat amb el comissari portaveu dels Mossos d’Esquadra, Joan Carles Molinero, que explica ben bé quin és l’estat de la LGBT-fòbia a Catalunya i remarca la importància de denunciar qualsevol atac o discriminació.
—A Catalunya hi ha grups que surten al carrer amb la idea d’apallissar gent del col·lectiu LGBT?
—Ens trobem individus que, en ocasions molt puntuals i esporàdiques, es poden trobar amb coneguts o amics quan surten de festa o en una entrompada i que, a partir d’aquí, prenen la decisió d’anar a fer una acció violenta o agressiva contra un col·lectiu per la seva condició sexual. La situació que tenim en aquests moments a Catalunya no és la que es va viure a mitjan anys noranta, en què sí que hi havia uns quants grups organitzats vinculats a l’extrema dreta o a equips de futbol. Aquells grups es reunien prèviament, planificaven una acció, tenien una jerarquia, sortien de cacera i quan tornaven a casa analitzaven com havia anat. No som davant una situació així. El cos de Mossos d’Esquadra, i especialment la unitat per a delictes d’odi i discriminació, treballa intensament per cercar i neutralitzar la possibilitat que aquests individus puguin constituir-se un grup organitzat que sí que planifiqui i surti amb la voluntat de cometre agressions.
—Com actuen aquests grups espontanis que sí que hi ha actualment?
—Com et deia aprofiten una activitat festiva o lúdica, com ara una festa, per fer accions molt puntuals. Creiem que és el cas dels detinguts per l’agressió a dues parelles gais a la platja del Somorrostro. Són vuit amics o nou que van sortir de festa i que, quan ja s’acabava, d’aquest grup n’hi va haver quatre que van decidir de fer una acció contra dues parelles gais que eren a la platja. Va ser una acció molt puntual que no estava premeditada, no havien sortit aquella nit a caçar homosexuals. Havien sortit de festa i van acabar fent això.
—Quina és l’edat i el sexe que solen tenir els agressors?
—Vora el 70% dels autors d’aquesta mena d’agressions són homes. Es mouen en una franja d’edat aproximada de setze a trenta-cinc. Hi ha una xifra important a destacar: dels 134 casos denunciats que hem tingut durant el 2021, 25 (un 17,33%) han acabat amb lesions, majoritàriament lleus. La resta, gairebé el 83% dels casos, són situacions de violència verbal o psicològica, de tracte vexatori, assetjament, injúries, amenaces, però que no acaben en agressió física.
—Els agents estudien i fan un control previ de perfils que es consideren susceptibles d’agredir per motius LGBT-fòbics?
—No, s’investiga a partir de denúncies presentades per aquells qui han rebut alguna agressió. A partir d’aquí, els perfils dels possibles autors que s’acaben detenint o identificant per aquesta mena d’agressions homòfobes són els que s’investiguen si formen part d’un grup més jeràrquic i organitzat, si n’han format part o si tenen la voluntat de formar-ne part.
—Rebeu més denúncies per LGBT-fòbia a l’àmbit urbà o al rural?
—Es produeixen a tot arreu del territori, però el 75% dels delictes denunciats enguany són a l’àrea metropolitana de Barcelona. Cal tenir en compte una qüestió molt òbvia: a l’àrea metropolitana és on hi ha més població, de manera que és on hi ha més gent del col·lectiu LGBT. On hi ha més població, hi ha més risc que es produeixin agressions d’aquesta mena.
—Quina magnitud té l’augment de les agressions contra el col·lectiu LGBT?
—Enguany ja hem rebut 134 denúncies, i durant el mateix període de l’any passat n’hi va haver 106. Hi ha hagut un increment del 26%. Ho atribuïm a dos fets. Un és que les campanyes de sensibilització dels Mossos d’Esquadra i de l’Observatori Contra l’Homofòbia, així com l’acció de la fiscalia especialitzada en delictes d’odi, transmeten el missatge que tota víctima d’un fet delictiu l’ha de denunciar. Així es pot minimitzar allò que s’anomena la xifra oculta, fets que passen, però que no es denuncien. A més, nosaltres tenim molt clar que el silenci de la víctima és l’èxit de l’agressor. És molt important que la víctima presenti denúncia. Una part important de l’increment del 26% d’aquestes denúncies és gràcies a les campanyes de conscienciació perquè la gent les presenti. I, evidentment, també pot ser que un increment d’accions contra el col·lectiu LGBT hagi fet incrementar-ne les denúncies.
—Tenint en compte que no sempre es denuncia, però que l’Observatori Contra l’Homofòbia sí que recull totes les denúncies informals d’atacs o discriminacions, feu estimacions d’aquesta xifra oculta?
—La recopilació i les dades de l’Observatori són molt acurades, però nosaltres treballem amb dades objectives, amb la presentació d’una denúncia. No ens serveix una comunicació a les xarxes socials d’algú que ha estat agredit, amenaçat o insultat; cal que es presenti la denúncia perquè puguem prendre declaració a la víctima i lliurar unes diligències judicials a la fiscalia i als jutjats.
—A vegades és difícil per als col·lectius que han estat estigmatitzats de dirigir-se a una comissaria pel dubte de com seran tractats. Podeu garantir que tots els agents dels Mossos que tramiten denúncies tenen formació per a tractar agressions i discriminacions contra el col·lectiu LGBT?
—Poden haver-hi casos de persones que no vulguin denunciar perquè creguin que no seran ben tractades, però diria que és un número molt minoritari. Moltes vegades, si la gent no vol denunciar aquests fets, és per la por de ser visible davant la societat. Però no tinc cap dubte a dir que al cos de Mossos d’Esquadra hi ha un tracte exquisit amb qualsevol víctima que es personi a una comissaria a presentar una denúncia.
—També es poden fer enrere pel convenciment que la denúncia no acabarà en una condemna. Per exemple, com es demostra un insult LGBT-fòbic?
—La qüestió de la condemna no pertany a les competències de la policia, sinó dels jutges i la fiscalia. Els Mossos d’Esquadra recollim aquelles proves que hi pugui haver i demostrem a la judicatura que realment s’ha produït aquell fet que la víctima ha denunciat i qui n’ha estat l’autor. Tant si és una agressió física, lleu o greu, com si és un delicte d’assetjament, injúries, amenaces o coaccions. Però això no passa amb els delictes d’odi i discriminació i prou, sinó amb qualsevol mena de denúncia que es presenta al cos de policia.
—Quin mecanisme de seguretat pot tenir una parella que en un carrer determinat se sent massa intimidada per agafar-se de la mà o fer-se un petó?
—La lluita contra els delictes d’odi i l’homofòbia no pot ser mai una lluita de la policia i prou. Poden haver-hi moltes mesures preventives que no corresponen a la policia, sinó a l’administració. Per exemple, una il·luminació més bona de certs carrers, o la instal·lació de càmeres de seguretat. Sí que és feina de la policia, i fa anys que ho fem, fer xerrades i tallers en instituts i centres de formació per mentalitzar i fer entendre al jovent que hi ha actituds que no són permeses. Malauradament, en una part de la societat està interioritzat que dir segons què a algú pel fet de ser gai o lesbiana no és greu perquè sempre s’ha fet. Doncs miri, si això es feia, estava mal fet. I a més, algunes d’aquestes coses ara estan penades per la llei. Fem pedagogia perquè el jovent del nostre país sigui totalment intolerant davant qualsevol acció d’aquestes característiques. Primer, perquè no les facin. I segon, perquè si es troben davant una situació així, es posin del costat de la víctima.
—Feu pedagogia amb els adolescents, però també amb la resta de la societat? Dèieu abans que els agressors van dels setze anys als trenta-cinc.
—Arribem fins on podem arribar. La responsabilitat de fer campanyes formatives i divulgatives no pot ser de la policia i prou. Hi ha estaments socials –tant municipals com del govern de la Generalitat– que també han de fer per intentar de canviar la cultura de la imposició ideològica per odi i discriminació. Nosaltres fem tot allò que podem: xerrades i tallers a centres formatius, perquè creiem que és la franja d’edat on realment cal incidir perquè d’adults no tinguin aquestes actituds dins el seu ideari, com encara passa.
—Una mesura que sí que depèn dels Mossos d’Esquadra és la distribució de patrulles segons les prioritats que es determinin. Les zones amb locals de lleure nocturn adreçats al col·lectiu LGBT tenen una protecció reforçada?
—No, no hi ha patrulles concretes per a aquest col·lectiu. Hi ha la presència policíaca que a cada municipi o districte es consideri necessari d’establir, però per a qualsevol col·lectiu. Ara parlem dels delictes d’odi i discriminació contra el col·lectiu LGBT, però malauradament, d’agressions en locals de lleure nocturn, també se’n fan contra qui no pertany a aquest col·lectiu. Nosaltres ens despleguem amb les policies locals allà on creiem que és necessària una presència policíaca uniformada o de paisà per intentar d’evitar que hi hagi agressions de qualsevol mena.
