Joan Carles Girbés: “A ‘No siguis pobre’, de Marta Rojals, hi ha el millor de la millor”

Marta Rojals ha publicat No siguis pobre! (Ara Llibres) de la mà de Joan Carles Girbés. L’editor ja va ser responsable del llibre No ens calia estudiar tant (Sembra Llibres), que recollia articles del 2007 al 2015 i va ser un dels èxits de Sant Jordi del 2015, i encara es compra. Per Girbés, No siguis pobre! és “d’una riquesa fora mida. Brillant de cap a peus. Perquè tots els texts que en formen part tenen plena vigència i palesen com la força de la seva paraula ens eixampla la mirada”.

—Dieu que llegir els articles en el llibre és diferent de llegir-los cada dimarts. Per què?
—L’objectiu és que al llibre el lector hi trobe tot el pensament de Marta Rojals, garbellat, destil·lat i filat de la manera més narrativa possible, fet que origina una lectura completament nova i actual de la seua potent faceta com a articulista de referència. El conjunt té una força fascinant: hi ha el millor de la millor!

—Quin criteri de selecció heu seguit?
—Entre el 2015 i el 2022, Marta Rojals ha publicat exactament tres-cents cinquanta articles a VilaWeb. D’aquests, n’hem seleccionat un centenar per al llibre. Menys d’una tercera part, sobretot els més atemporals, que es poden llegir com si fossen escrits avui mateix, i classificats en cinc blocs o eixos temàtics. Dins cada bloc, els hem ordenat no cronològicament sinó seguint una lògica que fa que, per exemple, comencem el bloc “Feminista, jo?” amb articles sobre la distinció de joguines entre nens i nenes, seguim amb els comentaris sexistes sobre la manera de vestir, i acabem parlant d’assetjament, pornografia i abusos sexuals. Perquè un tema condueix a l’altre en una progressió ascendent. Aquesta ha estat la idea que ha motivat l’ordenació, de manera que els lectors puguen seguir una mena de “fil narratiu”. I aquest concepte afecta la selecció, és clar. Però un criteri fonamental és que temes que s’han tractat més d’una vegada en aquests set anys –és a dir, els que són importants per l’autora i sempre presenten perspectives noves– hi quedaren reflectits, com ara l’animalisme, el procés d’independència, el turisme, el desdoblament lingüístic o el poder de les xarxes socials, entre molts més.

—És diferent la Marta Rojals d’aquest període a la del llibre No ens calia estudiar tant?
—Abans de la tria vaig elaborar una base de dades en què anotava els temes principals i li assignava un possible bloc. En una segona fase de la selecció, ja vaig veure que les temàtiques que havien de guiar els blocs eren diferents de les que havíem emprat en el llibre anterior. El bloc de feminisme i el de llengua continuen, perquè són dos grans pilars de l’articulisme de l’autora, però unes altres temàtiques s’han anat modulant. Per exemple, a No ens calia estudiar tant, començàvem amb un bloc d’articles generacionals, en què tracta sobretot la precarietat que ha acompanyat allò que en la publicitat etiquetaren com a “generació JASP”. Aquell primer bloc, que definia fins i tot l’orientació del títol i, per tant, del llibre mateix, es titulava “Game over”.

—I aquesta temàtica l’ha continuada?
—A No siguis pobre! la línia generacional la trobem a l’últim bloc, titulat “Les crisis, quin gran invent”. Aquest nou llibre, de fet, s’obre amb un bloc que hem anomenat “Totes les causes justes”, perquè en aquests anys, la Marta ha dedicat moltes reflexions a l’ecologisme, el canvi climàtic, la solidaritat, la pobresa, el racisme, el feixisme, l’homofòbia, l’assetjament escolar, la catalanofòbia… I tot això ho hem agrupat en un mateix apartat seguint un fil conductor que palesa que les injustícies no vénen soles, i que s’alimenten entre si. Perquè l’odi engendra odi, i cal denunciar-ho per aturar-ho.

—Fa els articles més llargs?
—Em sembla remarcable constatar que amb el pas del temps, els articles de Marta Rojals han guanyat en extensió sense que això afecte en absolut la qualitat del contingut, per a gaudi de tots aquells que la llegim amb devoció setmana rere setmana.