Joan Carles Girbés: ‘La Setmana és una bombolla en el nostre món editorial i literari’

Fa un any l’editor Joan Carles Girbés (Carcaixent, 1974), responsable de les editorials del grup Som (Ara Llibres, Amsterdam, la Casa dels Clàssics), es feia càrrec de la presidència de la Setmana del Llibre en Català, substituint Joan Sala, editor de Comanegra. Aleshores poc es pensava que hauria de batallar per mantenir la Setmana dins el calendari, arran dels estralls de la covid-19. Però, a diferència d’altres esdeveniments literaris, la Setmana del Llibre en Català, amb l’Associació d’Editors en Llengua Catalana al capdavant, van ser molt resolutius i van afrontar la situació amb determinació. El mes de juny anunciaven que enguany es faria al Moll de la Fusta i que se’n reduiria la durada, del 9 al 13 de setembre. Tothom va agrair la claredat, enmig de la incertesa que planava amb el Sant Jordi d’estiu. Ara, deu dies abans d’inaugurar-se, hem parlat amb Girbés, que ens ha exposat els objectius i les característiques de la fira d’enguany, que té el convenciment que es farà.

—Us vau fer càrrec de la presidència de la Setmana ara fa un any. Sis mesos després, al març, ens van confinar a tots. Com heu viscut aquests mesos de postconfinament, com a nou president d’aquesta fira literària i quins esculls heu hagut de superar?
—Vaig agafar la presidència de la Setmana en un moment en què ja es trobava consolidada: apreciada per la gent, ha funcionat molt bé, cada any ha anat millorant i sap crear moltes complicitats i adhesions. És com una bombolla en el nostre món editorial i literari. Tothom s’hi aboca: no solament llibreters, editors, autors, sinó també els mitjans de comunicació, els polítics… Per això vaig assumir la presidència amb una alta dosi de responsabilitat. El punt en què es trobava la Setmana permetia de començar a afinar. És a dir, la part més gruixuda ja s’havia fet els darrers anys: trobar l’emplaçament, el model, la fórmula d’èxit de la Setmana. Perquè ja sabem que aquest esdeveniment ha passat moments molt diversos. Aquestes circumstàncies permeten, doncs, de fer efectives i polir algunes cosetes i proposar-ne nous reptes. En això vam començar a treballar i ens vam abocar des del primer moment. Fer realitat qüestions de detalls, no de fons. També mirar de definir què ha de ser en el futur la Setmana. Cap a on ha de caminar. I quan tot això anava pel bon camí es va fer miques tot al mes de març. Aleshores simplement vam esperar, perquè no podíem res més. Teníem el Sant Jordi molt al damunt. I vam acordar de parlar-ne després de Sant Jordi. Va ser al maig quan ens hi vam tornar a posar: ja sabíem que teníem una incertesa absoluta, per això es tractava de donar el màxim d’elements de certesa en aquell moment. Vam parlar amb les institucions amb les quals, la veritat, hem tingut molta complicitat, tant l’Ajuntament de Barcelona com amb la Generalitat de Catalunya. Trobàrem un nou emplaçament, que feia factible, anant molt malament, de poder fer la Setmana.

—Vau pensar en algun moment de no fer la Setmana?
—En cap moment. Vèiem que tal com evolucionava tot, seria més important que mai. Seria un punt no tan sols de retrobament i d’impuls anímic per al sector, sinó també important per la projecció que té, per la facturació que aporta i per la difusió. I tindrem una Setmana que és una petita heroïcitat, perquè l’hem muntada en tres mesos, que vol dir reorganitzar i pensar com podíem fer una Setmana segura per a tothom, fos quina fos la situació. I ens situàrem en la pitjor, de manera que les mesures de seguretat són molt fortes. I han estat també uns mesos de molta creativitat, sobretot i especialment des d’Editors.cat, que és l’ànima impulsora de la Setmana. Volem que tiri endavant no d’una manera resistent sinó d’una manera activament reivindicativa del moment que vivim, perquè tenim un sector molt viu i això ho hem de traslladar als lectors.

—Per tant, com heu planejat la Setmana amb la covid-19?
—Hem volgut mantenir-ne i preservar-ne l’essència. És a dir, que la Setmana transmeti aquells elements que la identifiquen: la presencialitat, el reconeixement del premi Trajectòria, que sigui un punt de trobada i d’aixopluc de l’edició d’editors, i molt especialment per tot allò que implica de difusió del llibre en català, per a centrar la mirada dels mitjans de comunicació i del públic en general en el llibre en català. Havíem fet una primera inscripció el mes de març i després, quan ja sabíem l’emplaçament i les dates, vam fer una nova crida explicant les condicions. I la resposta va ser que s’hi van apuntar més expositors que abans. De fet, s’ha batut el rècord d’inscripcions. I això mostra la magnitud de la confiança que té el sector en la Setmana i la unanimitat que hi ha en la necessitat de fer-la.

—Però d’entrada, la covid-19 ho ha escurçat tot: dels dies als metres quadrats de les parades.
—Sí i no, perquè en realitat, tindrem més espai que mai, depèn de com t’ho miris. Perquè tenim un 25% més d’espai del que teníem a l’avinguda de la Catedral. De fet, l’emplaçament és excepcional. Enguany anem allà, però la Setmana tornarà a la Catedral l’any vinent. Ja en tenim el compromís de les autoritats. Però el Moll de la Fusta ens ha permès de fer més amples els passadissos, esponjar les casetes i encabir-hi algunes casetes més. Tindrem 69 casetes. Sí que són menys dies i sí que les casetes són una mica més petites. Però les mesures sanitàries no permeten que la gent hi entri, fet que ens agradava molt. En cap cas, no serà una Setmana petita, serà una Setmana que volem molt gran. I les activitats, tot i tenir un escenari i no tres, també hem mirat d’encabir-les-hi totes. Seran activitats col·lectives. Hem potenciat també les signatures, situant els autors en diversos indrets del Moll de la Fusta i algunes activitats es faran virtuals perquè arribin més enllà del que és l’espai del Moll.

—Què en destacaríeu, de la Setmana d’enguany?
—Allò que em fa més il·lusió és que es faci la Setmana. Enmig de tantes cancel·lacions d’actes culturals, fer-la i demostrar que la cultura és segura, més enllà d’una etiqueta, de Twitter. I la Setmana té la responsabilitat, com a gran esdeveniment literari del nostre país, de demostrar que això és així. De donar totes les garanties i de continuar fent-lo. No és resistir sinó persistir.

—Falten deu dies per a la inauguració, encara no hauran començat les escoles, però la gent majoritàriament sí que haurà tornat a la feina. Això crea una certa incertesa, pensant que tornin a pujar els contagis. Creieu que la Setmana pot perillar? I com penseu defensar-la?
—La determinació des del principi ha estat de fer-la. Hem seguit totes les recomanacions, fins i tot algunes que no calen, com prendre la temperatura. Com la defensarem? La defensarem com l’hem defensada des del primer moment, conscients que la cultura és segura i no hi ha hagut contagis multitudinaris en esdeveniments culturals de cap mena. I això cal dir-ho, perquè defineix molt com la gent de la cultura en general i la Setmana en particular ens prenem la seguretat. No volem posar en risc ningú. Ningú no ha de tenir por per res. Serà tan segur com passejar pel carrer. Així serà la Setmana: un espai a l’aire lliure, al costat del mar, en què hi ha casetes, a les quals et pots acostar amb el gel i amb la màscara.

—De tota manera, deu dies abans de la inauguració, de què teniu por?
—En realitat no tinc por de res. La Setmana està molt planificada. El petit gran equip que hi ha al darrere ha treballat molt per tenir-ho tot a punt i per acomplir algunes coses que ens preocupaven molt, més enllà de la seguretat sanitària, que era la prioritat. Per exemple, com encabir en menys dies i en menys escenaris les mateixes activitats de les editorials. Mostrar aquesta riquesa. Em dóna molta confiança constatar que fins avui el sector va a l’una i creu en la Setmana. Hi ha unanimitat en el sector. I com deia al principi, això és una bombolla magnífica i esperem que no es punxi mai. Tots hi posem la millor part de nosaltres mateixos i aquesta és una de les claus del funcionament de la Setmana. Això no ha passat en alguns altres esdeveniments recents del món editorial, i aquí tenim una oportunitat col·lectiva de fer-ho tot molt bé.

—De què parleu? Del Sant Jordi d’estiu?
—De tots dos Sant Jordis. El primer ens va agafar amb el peu canviat, perquè era el moment més crític de la pandèmia. Crec que ho havíem d’haver fet millor, però era un moment de molta tensió, en què cadascú feia tant com podia, sabia, volia… cadascú anava per la seva banda. En el cas del Sant Jordi d’estiu, hi va haver molt bona voluntat dels organitzadors, però era un esdeveniment nou i això sempre crea recel. En canvi, amb la Setmana una de les coses bones que vam fer va ser donar certeses des del principi: es farà i es farà en les mateixes dates. Vull pensar que n’hem après.

—Aquest cap de setmana s’ha celebrat la fira Indilletres d’editorials independents a la Bisbal d’Empordà. Tenien una dificultat, els organitzadors, perquè la corba de contagis havia augmentat, s’havien intensificat les mesures de seguretat i es demanava contenció. A més, el temps no hi acompanyava: s’anunciaven tempestes. Així i tot, els organitzadors i l’ajuntament van estar molt determinats a fer-ho, van aguantar i realment ha estat un èxit. Hi han passat dues mil persones durant el cap de setmana. Això és bon precedent per a la Setmana.
—Totalment d’acord. La gent té ganes d’assistir a aquesta mena d’esdeveniments, de retrobar-se. Potser no es veuran la cara però es veuran els ulls. Em sembla que ha passat això a la Bisbal aquest cap de setmana. I també trobo que és un bon exemple perquè l’organització, tant d’Indilletres com de la Setmana, només és un marc. Qui fa les celebracions són sobretot els editors i els lectors. Al cap i a la fi es tracta de pensar d’una manera imaginativa, amb les condicions que tenim, com podem celebrar-ho. Sí, és un bon exemple i demostra que la cultura és segura.

—Abans comentàveu que la Setmana s’ha consolidat i que pensàveu a polir detalls i definir línies de futur. De quins detalls parleu? Els heu pogut dur a terme? Heu pogut definir algun objectiu de futur?
—Hi havia un objectiu que teníem i que ara sembla imprescindible, que és tota la qüestió virtual. La Setmana és un espai físic, un punt de trobada, però, a parer meu, hauria de tendir a expandir-se. I es pot expandir de moltes maneres, per exemple gràcies a les eines virtuals. Un dels grans atractius de la Setmana és que, hi vagis a l’hora que hi vagis, hi trobes actes interessants. És un lloc de descobriments. I aquest potencial l’hem de traslladar més enllà de l’espai físic de la fira. Enguany farem una primera programació en aquesta línia, però és una qüestió que s’haurà d’aprofundir aquests anys vinents. I era una de les qüestions que teníem previstes, perquè és la manera d’arribar a uns altres indrets. No oblidem que la Setmana és la gran festa literària dels Països Catalans. Per tant, hem de poder arribar a les cases de la gent. Perquè un dels grans actius de la Setmana és de difondre els grans autors que tenim, tant els que tenen novetat com els de llibre de fons. I eles anys vinents la part virtual prendrà força.

—Una part de la programació d’enguany es podrà seguir des de l’espai virtual?
—En donarem més detalls en la conferència de premsa, perquè precisament hi anem treballant ara. Enguany ho començarem a explorar, juntament amb el reforç de les xarxes socials i la subscripció als butlletins de la Setmana. Ho anirem explorant, perquè hi ha més possibilitats que la virtualitat, per arribar més enllà de l’espai físic de la Setmana. Com a objectiu hem de pensar que no hi ha sostre. Perquè fer la Setmana és generar lectors, aprofitant que és el gran aparador que tenim per a divulgar la literatura en català.

—Hi ha editors que pensen que la Setmana s’hauria de fer al desembre, aprofitant la campanya de Nadal. Hi heu pensat?
—No. Una de les virtuts que té la Setmana és la data. La Setmana genera als editors una nova campanya. Tradicionalment es generava la campanya de Sant Jordi i la campanya de Nadal. Amb el llibre en català ara hi hem d’afegir la campanya de la Setmana. Per una altra banda, canviar de dates voldria dir buscar un nou emplaçament, un espai tancat, perquè fa fred i hi ha les inclemències del temps. I encara hi ha un altre punt: aquests últims anys, la Setmana ha aconseguit que les editorials avancin les novetats per presentar-les aquí. S’hi veu una utilitat i és un tret de sortida de la campanya de Nadal.

—Certament, la determinació dels editors a favor de la Setmana, fent l’esforç d’avançar la publicació a final d’agost o principi de setembre per arribar a la Setmana, és una de les claus per a entendre’n la consolidació i l’atractiu.
—I quan dic que no ens ha passat pel cap de canviar de dates, també ho dic justament per correspondre a aquest compromís editorial que els segells tenen amb la Setmana. Si els editors reserven alguns dels seus grans títols per presentar-los a la Setmana, no podríem fer-la fora d’aquestes dates. Aquest compromís dels editors ha reforçat molt la Setmana. Amb tot, recordem que més enllà de les novetats, hi trobes molts llibres de fons. És la gran llibreria del llibre en català. Enlloc no trobem tanta varietat de títols publicats en català. I no solament això, també hi trobem les revistes en català.

—Hi haurà representació de tots els Països Catalans?
—I tant!, com sempre. Tot això s’ha tingut molta cura a mantenir-ho, perquè un dels grans encerts dels últims anys és diversificar molt l’espai. A cada caseta hi ha uns llibres que no trobarem repetits enlloc més. Això permet més espai per a més títols.

—Heu triat l’artista Antoni Miró per a elaborar l’obra d’enguany. Un artista del País Valencià també és potenciar el territori.
—Claríssimament. I vull destacar l’entusiasme amb què Antoni Miró ha fet l’obra. És important de demostrar que és la festa del llibre en català, de tots els territoris on es parla i s’escriu en català. I això s’ha d’incorporar amb tota naturalitat. Ja hi ha un president valencià. I Antoni Miró és un dels grans artistes que tenim als Països Catalans.

—Finalment, teniu cap temor que després d’aquesta Setmana, l’Ajuntament de Barcelona us forci a quedar-vos al Moll de la Fusta? Dins l’ajuntament hi ha un sector a qui no agrada que la Setmana ocupi l’avinguda de la Catedral.
—Temor, no, perquè quan es va proposar el Moll de la Fusta com a alternativa, va quedar ben clar que el nostre espai és l’avinguda de la Catedral. Però a la mateixa reunió també va quedar clar que les mesures de seguretat que requereix un esdeveniment d’aquestes característiques no es podien dur a terme a l’avinguda de la Catedral. De manera que és una solució excepcional per a un any excepcional. I tenim el compromís de l’Ajuntament de Barcelona. Ja ho va dir al juliol Joan Subirats. Durant la Setmana hi haurà uns cartells a l’avinguda de la Catedral que explicaran que la Setmana passa al Moll de la Fusta però que retornarà.