07.03.2024 - 21:40
El parlament farà dimecres vinent el debat a la totalitat del pressupost i Pere Aragonès s’acosta al moment clau sense tenir els vots garantits perquè prosperi. En Comú Podem manté que el govern ha d’aturar el Hard Rock com a condició imprescindible per a no tombar els comptes. En vam parlar ahir amb el diputat Joan Carles Gallego, negociador dels comuns, aprofitant que el ple del parlament s’aturava al migdia. Gallego descarta que acabin abstenint-se per donar marge a la negociació. Avisa que el seu vot haurà de ser a favor o en contra, i que les negociacions amb el govern estan encallades. Creu que Aragonès ha de prendre una decisió política, aplicar la resolució que va aprovar el parlament en el ple de la sequera per a frenar el Hard Rock. És una iniciativa que instava el govern a aturar qualsevol modificació de planejament urbanístic en el sector turístic que comporti mobilitzar recursos hídrics per sobre de 100 litres per persona i dia fins que el consum d’aigua del sector primari i industrial no estigui garantit. En canvi, Gallego diu que sembla que el govern parli per boca de Salvador Illa, sigui per falta d’ambició o per por. Creu que, com que el govern no té suports, se supedita al PSC. També critica que ERC pretengui de recórrer a Yolanda Díaz per fer-los canviar el vot.
—Les negociacions amb el govern pel pressupost estan encallades o avancen?
—Podríem dir que estan encallades. El govern sap que tenim un problema. Volem que els pressupostos siguin coherents i ambiciosos. Podríem avançar en propostes concretes. Hem posat sobre la taula moltes propostes en termes d’educació, de salut, d’habitatge, d’emergència climàtica, de mobilitat… Però el pressupost no són números i prou, també és coherència. I en el terreny de la coherència estem encallats.
—Més enllà del Hard Rock, no heu avançat en demandes com la sisena hora, les beques menjador o els 1000 milions en habitatge?
—No, no hem avançat. Les propostes del govern no tenen prou ambició. Doten una miqueta més de diners el que es feia l’any passat, però per continuar fent les mateixes coses. Nosaltres volem fer coses diferents per canviar els problemes. L’ambició és posar els diners allà on fem que les coses canviïn.
—Ha faltat voluntat o temps? Què ha passat, aquí?
—Falta de temps diríem que no, perquè som al mes de març i vam començar a parlar-ne al novembre. El govern sabia que, si volia un pressupost, l’havia de negociar. Està en franca minoria, en minoria absoluta. Sap que necessita dos grups. Si vol que hi siguem nosaltres, ha de negociar, i ha tingut temps. Primer, per a remoure els obstacles, que garanteixin visualitzar que tenim davant un govern amb voluntat de fer polítiques transformadores. Segon, per a fer també propostes i contrapropostes en els terrenys sectorials. És més aviat un problema de manca d’ambició o que són temorosos. El govern renuncia a governar perquè sap que no té la majoria suficient, i aleshores acaba supeditat a altres grups polítics. I tampoc és una bona solució, perquè no saps si negocies amb el govern o amb algú que parla per boca d’un altre.
—El govern parla per Salvador Illa?
—En alguns temes sembla que sí. A l’hora de dibuixar el model de país, de quins projectes corresponen avui als canvis estratègics que el país ha de fer arran de l’emergència climàtica, els problemes socials, la necessitat del canvi de model productiu i de model turístic… Sembla que el govern no té model i està comprant o assumint projectes que uns altres han posat sobre la taula. Ja va passar l’any passat, i ho vam criticar. A banda de l’acord de pressupost que vam fer amb el PSC, van fer un acord polític amb el qual comprometien tres infrastructures: l’aeroport del Prat, la B-40 i el Hard Rock, que nosaltres ja vam dir clarament que eren projectes caducats, que obeïen a la lògica desarrollista del final del franquisme, on el creixement econòmic era de base de pedra. Som en un altre moment, que tampoc és el de les reconversions dels vuitanta, de transformacions estratègiques, de canviar les maneres de produir, de distribuir, de consumir, per fer front a l’emergència climàtica. I això ho ha de liderar el govern. Mantenir projectes obsolets i caducs no ajuda gaire. Ens fa l’efecte que el govern compra aquests projectes perquè no sap què fer o perquè no en té uns altres.
—El govern diu que no pot aturar el Hard Rock. Parla de prevaricació o d’haver de pagar indemnitzacions. Poden ser conseqüències reals de frenar-lo?
—El govern no és aquí per mirar com passen les coses i prou. Ha de governar i incidir en la realitat per canviar-la, no només ha de tapar els forats i els problemes que la realitat genera, sinó intentar que no els generi. El govern pot prendre decisions perquè hi ha un canvi climàtic, una situació social determinada, problemes d’equilibri territorial… No hi ha prevaricació possible: hi ha una decisió política, confrontació política. Hi pot haver acords o desacords, però això no és prevaricar. Prevaricar és quan fas una acció contrària a la llei sabent-ho. Governar en funció de la situació crítica que viu el país, en aquest cas per la sequera, no és prevaricar. Sobre el tema indemnitzatori, hi ha una cosa que es diu interès general i una altra que es diu força major. No és clar que comporti indemnitzacions. En qualsevol cas, s’hauria de judicialitzar. A més, en el marc contractual existent, creiem que no hi ha possibilitat d’indemnitzatòria. Perquè aquest projecte ja va decaure per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va invalidar el pla director urbanístic perquè hi havia un seguit d’anomalies que s’havien de corregir. I, en aquest procés, una part de les condicions contractuals prèvies decauen.
—El govern us ha exposat la possibilitat de fer una moratòria per la sequera, en la línia de la resolució que vau aprovar al parlament? O us ha proposat alguna altra via per a aturar el Hard Rock?
—A hores d’ara, no ens ha proposat res. Hi hem insistit des del moment en què es va aprovar. Les resolucions del parlament són per complir-les: compleix-la. Però no tenim resposta del govern. Nosaltres hi insistim. El govern no pot dir que aquesta resolució la compleix i aquesta altra no. El parlament ha aprovat majoritàriament aquesta resolució. Si s’ha guanyat per un vot, per dos o per tres, a mi tant me fa. S’ha guanyat o no? S’ha aprovat o no? La resolució diu que som en una situació de crisi hídrica i que el govern ha de paralitzar determinats projectes fins que no canviï la situació.
—Vila-seca i Salou no es troben en una situació d’emergència sinó de pre-alerta.
—D’entrada, ja és una pre-alerta, que és el que hi ha abans de l’alerta. Vol dir que tampoc hauríem d’estar gaire tranquils. Segon, en aquell territori hi ha un minitransvasament de l’Ebre que els permet que hi hagi aigua. Que l’Ebre estigui bé ara no vol dir que ho estigui sempre. Hauran de portar vaixells amb aigua del port de Tarragona a Barcelona. Hi ha una situació que afecta el conjunt de Catalunya. No pot ser que hi hagi actuacions extraordinàries per a solucionar els problemes que tenim a Barcelona o Girona i que en altres llocs hi pugui haver situacions de mala utilització dels recursos. El problema és de tot Catalunya i hem de buscar els elements de gestió solidària i eficient dels recursos disponibles, que són escassos a tot arreu.
—Heu demanat que el govern declari públicament que no es farà el Hard Rock. És una condició sine qua non abans de dimecres?
—Hem demanat al govern que es posicioni en relació amb el projecte. Aquí no es tracta de declaracions públiques sinó de tenir garanties que aquest projecte no es farà. Per això demanem que s’apliqui la resolució del parlament. També fem unes altres propostes per a desincentivar la indústria del joc. Perquè és un projecte que no tan sols és depredador de recursos naturals, sinó que també és contradictori amb polítiques públiques que hem de desenvolupar en termes de salut o de seguretat. Té externalitats negatives en el terreny de la salut pública, en el tema de les addiccions i la ludopatia, també en temes de seguretat. Sabem que al voltant d’aquests macrocasinos hi ha sempre una indústria complementària lligada a la delinqüència de tota mena.
—I quan us contraargumenten que hi ha gent que vol el Hard Rock i que generarà llocs de treball?
—N’hauríem de parlar una mica perquè de vegades es diu que generà 20.000 llocs del treball. Haurien d’explicar que Port Aventura té 1.800 treballadors o que el conjunt de la indústria del joc a tot l’estat espanyol en té 2.980. Si algú insisteix que el Hard Rock són 20.000 llocs de treball, o menteix o fa malament els comptes. Tret que intenti comptar tots els treballadors de la construcció, de les obres i del no sé què. En fi, no generarà 20.000 llocs de treball. No ens enganyem. El nombre de llocs de treball que pot generar és equiparable al de Port Aventura en quantitat. A més, no es tracta només de generar llocs de treball sinó de quina qualitat tindran. Malauradament, són de baixes condicions laborals, amb alts nivells de precarietat. És a dir, són pocs, precaris en general, i de poc valor afegit en un territori on, a més, s’explota el monocultiu turístic. Aboquem la ciutadania, i especialment els joves, a incorporar-se a la vida laboral amb feines de poc valor afegit, lligades a la restauració i a l’oci turístic, però no els oferim perspectives d’una indústria diversificada o de diversos sectors econòmics de més valor afegit. El que hem de fer és un projecte alternatiu del punt de vista de la industrialització i la diversificació econòmica del territori.
—La consellera d’Economia ha dit que és un projecte que han heretat, que fa dotze anys que s’arrossega, i que creu que no es farà.
—No és una qüestió de fe, és una qüestió de política. Si tenim governs és perquè governin, no perquè tinguin fe que les coses passin. El govern ha de fer que les coses passin.
—Creieu que hi pot haver un acostament d’última hora entre el govern i Junts? O el govern s’hi ha tornat a reunir en una maniobra tàctica per a pressionar-vos?
—Pensem que assistim a un cert tacticisme. N’hi ha per part de Junts, d’oferir-se com a negociador. No sabem què pot fer el govern. També és veritat que, igual que s’ha supeditat al PSC, no sé si se supeditarà a Junts. Això ho ha de decidir ERC: si vol governar o estar a l’ombra dels uns o dels altres. L’oferiment de Junts és trampós: planteja entrar al pressupost a canvi de la baixada de l’impost de successions i més rebaixes fiscals que podrien implicar una caiguda dels ingressos d’uns 1.000 milions d’euros. És difícil de negociar un pressupost, que ja d’entrada considerem poc ambiciós, dient que tindrem 1.000 milions menys. Junts intenta fer-se propaganda, fer veure que hi és. Esperem que el govern no ho faci seu. Seria un retrocés molt important en la fiscalitat i en els ingressos que acabaria portant a una caiguda important de la prestació de béns i serveis públics en educació o salut.
—Què passa si ERC amenaça Yolanda Díaz de no facilitar l’aprovació del pressupost espanyol? Us forçarà a donar suport al d’Aragonès?
—Tenim una relació amb Sumar, amb Yolanda Díaz, des de la confederalitat. Els comuns som una organització sobirana a Catalunya, som una organització nacional catalana i tenim sobirania a l’hora d’establir la política a Catalunya. I participem de manera solidària, fraternal, amb la construcció de les polítiques a escala estatal. Sumar no interfereix en les polítiques catalanes, sap que les definim nosaltres. Des d’aquest punt de vista no hi ha cap problema. A més, compartim l’ideari polític de fons amb Yolanda Díaz: aquest projecte és caduc, antisocial, antieconònmic, antiecològic, que contamina el pressupost. A banda d’això, no entenem que un partit que reclama la sobirania, des de l’independentisme català, vulgui barrejar la política catalana amb l’espanyola, que vulgui solucionar el problema que té a ell a Catalunya, no des de la seva capacitat d’intervenció pròpia, autònoma i independent, sinó demanant ajut o suport a organitzacions estatals. Li vam dir el primer dia que no es tractava de barrejar carpetes: ni la carpeta del pressupost estatal, ni la del pressupost de Barcelona, ni la del pressupost de Catalunya són intercanviables.
—També us n’acusen a vosaltres, de barrejar carpetes. Si hi hagués un acord amb Barcelona en Comú pel pressupost i l’entrada al govern de Barcelona, seria més fàcil de pactar el pressupost al parlament?
—Són carpetes separades. No les podem barrejar. Perquè, a més, el pressupost de Barcelona ha de donar resposta a les necessitats de la ciutadania de Barcelona. I ha d’intervenir en les polítiques específiques del punt de vista de temes viaris, de la seguretat, de la prestació de serveis…
—Però ja ha passat abans, no? El 2021, per exemple, Ernest Maragall va anunciar que facilitaria el pressupost a Ada Colau quan els comuns vau tancar un acord pressupostari amb el govern.
—Sí, hi va haver un moment en què ERC va vincular les carpetes. Per part nostra, no tenim cap voluntat de barrejar-les. Volem que hi hagi coherència amb l’actuació política. No tindria sentit fer un pressupost aquí amb el Hard Rock, disminuir l’atenció en salut o habitatge, i a canvi votar un pressupost a Barcelona amb una altra mena de despeses només per una o dues cadires.
—Creieu que el govern no s’ha cregut la vostra amenaça fins que no vau registrar l’esmena a la totalitat? Donaven per fet el vostre suport?
—No sabem si el donaven per fet. Els fets podrien indicar que sí, perquè que hagi passat tant de temps sense haver-hi moviments i que s’hagin sorprès amb la presentació de l’esmena pot fer la sensació que pensaven que no la presentaríem. Però nosaltres hem mostrat sempre molta coherència amb la nostra acció política. Som previsibles. Ens estranya que el govern no hagi pensat des del primer dia que els comuns respondríem a aquesta realitat de la mateixa manera que vam dir el febrer de l’any passat, quan van signar amb el PSC el paquet del Hard Rock, la B-40, i l’aeroport: aquests projectes són obsolets, són caducs, no són de la Catalunya que necessitem. Li ho vam dir. Si el govern no ens va voler creure, ja s’ho faran. Crec que la ciutadania ens creu, sap com som i què pensem.
—Però l’any passat no vau trencar l’acord pressupostari que ja teníeu amb el govern.
—No el vam trencar, entre altres coses, perquè l’acord amb el PSC era extrapressupostari. No contaminava el pressupost.
—Ara diuen que tampoc no el contamina perquè no es destina cap euro al Hard Rock.
—No ho han explicat gaire bé, perquè la primera cosa que va fer tant el president com el senyor Illa va ser dir que feien aquest acord perquè els havien donat garanties que es faria el Hard Rock. Han posat el Hard Rock sobre la taula de la seva negociació pressupostària, cosa que no van fer l’any passat.
—El govern us diu contínuament que, sense el pressupost, no es podran revertir les retallades de CiU.
—En això coincidim. Si el govern no permet que hi hagi pressupost, perquè no renuncia a les exigències del PSC, renuncia a revertir les retallades de CiU. El govern ha de ser seriós, no pot dir que la culpa és d’un altre. És el responsable de governar i, per tant, de construir acords. És el responsable que no hi hagi un acord. Nosaltres hem posat les cartes sobre la taula. Si vol un acord, negociem. Busquem els punts de trobada. El que no pot ser és que qui no busca els punts de trobada, qui no negocia, digui que és l’altre el que no vol l’acord. Les coses no van així.
—Si el govern no es mou amb el Hard Rock, descarteu dimecres una abstenció per deixar que es comenci a tramitar el pressupost i continuar negociant després?
—Hem entrat una esmena a la totalitat que es vota dimecres. El govern sap que fins dimecres a les 9 menys un minut no ens aixecarem de la taula de negociació. Volem negociar. Però també sap que és un “sí” o un “no”. No hi ha una abstenció possible. Entrem en la lògica d’un pressupost coherent i ambiciós o no? El pressupost no són només xifres, són estratègies polítiques. És com es respon als problemes que té la societat, la ciutadania, l’economia. L’administració continuarà funcionant amb la pròrroga pressupostària. Per gestionar el dia a dia, per continuar fent les mateixes coses que feies, no necessites un pressupost: prorrogues i punt. Volem un pressupost que tingui ambicions, que ens dirigeixi cap a un país millor. Que, en educació, s’avanci en l’equitat educativa; per això parlem del menjador escolar, de la sisena hora, de les activitats extraescolars, de la climatització de les aules, de la ventilació, de l’eficiència energètica. Per això parlem de salut, de salut mental, de salut bucodental, d’ampliar la cartera de serveis i reforçar l’atenció primària. Per això parlem de més habitatges, de regular el lloguer de temporada per evitar les escletxes legals. O d’emergència climàtica, de mobilitat sostenible, d’avançar en un país de trens. Parlem d’un nou impuls de l’energètica pública, de renovables. I en relació amb la sequera, parlem no tan sols de fer front a la crisi hídrica sinó d’anticipar-nos al futur amb inversions i infrastructures. Però, és clar, si tu no vols fer això, per què vols un pressupost? El govern no ens ha de tirar la pilota, l’ha de tenir a les mans i veure cap on la vol portar. No es tracta de fer-la botar tot el dia, es tracta d’intentar fer cistella. Veure el joc i construir un pressupost.
—Si el parlament li tomba el pressupost, Pere Aragonès hauria d’avançar les eleccions?
—En aquests moments, no diem ni que sí ni que no. Ell haurà de valorar políticament en quina situació es queda. En principi, es parlarà del pressupost, no d’altres coses. És evident que també demostra més o menys feblesa del govern. La sensació que aquesta legislatura està més o menys esgotada també tindrà el seu termòmetre en aquesta votació. Parlem del pressupost. Després estarem un una altra lògica i també hi prendrem posició.
—Us fa por que la vostra relació amb ERC i el PSC en surti perjudicada per a la legislatura vinent?
—Hi haurà tot un procés de debat social i polític i la ciutadania haurà de votar. Nosaltres, evidentment, volem millorar la nostra posició política a Catalunya per defensar millor els interessos de la ciutadania i així ens ho plantejarem, explicant unes coses, actuant amb coherència i credibilitat davant la gent, amb responsabilitat per a ser útils. Sempre hem dit que volem que Catalunya tingui un govern d’esquerres per a transformar les coses. No d’esquerres d’etiquetes, sinó d’esquerres transformadores. Sabem que sols no ho farem. També saben els altres, suposo, que sols no ho faran, perquè Catalunya és com és.
—Per tant, no us preocupa que tombar el pressupost pugui complicar la formació d’un hipotètic tripartit.
—Les organitzacions polítiques, encara que governin juntes, no estan d’acord en tot. En política, es tracta d’entendre que en determinats moments hi ha posicions diferents, i després hauràs de tornar a construir els punts de trobada. Però nosaltres no dramatitzem, en aquest aspecte. Si creiem que és bo que Catalunya tingui pressupost, arremanguem-nos i negociem. El govern també s’ha de moure. Ha de posar escenaris on ens puguem trobar.
