Joan Canadell: ‘El mercat espanyol és un 2% del mercat mundial. No ens hauria de preocupar tant’

Joan Canadell (Barcelona, 1967) és una de les cares visibles d’Eines de País, la candidatura independentista promocionada per l’ANC que ha arrasat a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona. Soci de Petrolis Independents i compromès amb el procés d’independència, Canadell celebra l’assalt a la cambra, un ressort de poder fins ara hostil a l’independentisme. En aquesta entrevista, Canadell explica que, per avançar cap a la sobirania fiscal, Eines de País farà consultes periòdicament a l’empresariat català per a saber-ne l’opinió, també respecte d’altres qüestions. Vol que Eines de País encapçali una nova etapa a la Cambra de Comerç, i no descarta de presidir la institució.

—Us esperàveu aquesta victòria tan àmplia?
—No! Nosaltres preteníem fer un bon resultat. No era la situació més previsible, però l’havíem tinguda en compte. Pensàvem que si érem capaços de mobilitzar tot el nostre sector, ells no serien capaços de mobilitzar tanta gent, però amb les previsions que fèiem, pensàvem que ells en mobilitzarien més. La sorpresa ha estat que ells no han mobilitzat tanta gent com ens pensàvem.

—Us ha sorprès la baixa participació, del 4%?
—No, tot i que les nostres previsions eren que votarien entre 25.000 i 30.000 empresaris. Més o menys, era previsible.

—Com resumiríeu la importància que la vostra victòria té per a l’independentisme?
—Hem complert l’objectiu que ens havíem fixat, que l’independentisme sigui a totes les àrees de decisió i de poder del país. Si tens una república, ho pots fer de cop i anar construint; o bé pots anar-la construint fins que arribi el dia que caigui pel seu propi pes. Ara anem per aquesta segona via, perquè ja hem vist que la primera no funciona. Per tant, és una gran victòria per a l’independentisme. Tot i que hem guanyat, per mi, la xifra destacada és que el continuisme de Tusquets només n’ha tret tres.

—Percebeu la reacció contrària de l’statu quo?
—L’esperàvem, sí. La primera cosa que vaig dir va ser: ‘Preparem-nos, que ara ens en vindrà una de grossa.’ Sense dubte. La cambra ha estat la seva parcel·la de poder i ara, de cop i volta, els l’hem treta. És com Ferrusola quan Convergència va perdre la Generalitat. S’ho feien seu. Així van les coses.

—Tusquets vol impugnar el resultat. Ho enteneu?
—Poden provar si sona la flauta i el jutge els dóna la raó i els funcionen les al·legacions. L’última vegada va haver-hi frau, però ara no n’hi ha hagut. Esperem que el jutge no els doni la raó. És lògic que facin aquest intent.

—Pel que fa a les empreses que van retirar la seu social de Catalunya i que tenen cadira a la Cambra de Comerç, se’ls ha de retirar?
—No ens enganyem. La cambra, formalment, no funciona així. Funciona per on tens un lloc de treball, no pas una seu. Quan parlem de CaixaBank, per molt que s’emportés la seu social, té milers de treballadors aquí. No es pot dir que no és una empresa que sigui a Catalunya, no té cap sentit.

—Heu dit que les empreses de l’Íbex s’han de guanyar el lloc a la Cambra de Comerç, que no han de tenir el privilegi de ser-hi automàticament. Aquestes empreses aporten una part del pressupost de la cambra. Temeu represàlies?
—Sembla que legalment no poden fer res, han signat un aval per quatre anys. Encara que volguessin retirar el pagament de 75.000 euros els pròxims quatre anys, sembla que no és possible. Per tant, no. Ells tenen dret de vot i de ser al plenari perquè la llei els empara. Però si és per nosaltres, serà l’última vegada que passi això. Volem canviar la llei. Farem tant com puguem perquè es canviï aquesta llei.

—Els fons europeus depenen del vist-i-plau de la Cambra d’Espanya. Un enfrontament us podria perjudicar?
—Per nosaltres no té cap sentit, perquè les empreses que són a Catalunya, de moment, operen dins el marc espanyol. Si vénen subvencions d’Europa a l’estat espanyol, a nosaltres ens en pertoca una cinquena part, si mirem el PIB, o una sisena, si mirem la població. Això ha de ser així. Qualsevol amenaça, la denunciarem i farem allò que pertoqui. Però les empreses són aquí, a Catalunya, s’ha de tenir en compte el pes industrial que tenim nosaltres.

—Al programa dèieu que avançaríeu cap a la sobirania fiscal. Això com es concreta?
—Ens hem compromès a posar en marxa un sistema de votació periòdica amb els 430.000 censats –si podem, ho ampliarem als 600.000 de totes les cambres– per a conèixer l’opinió de l’empresariat. Volem saber què n’opinen les empreses. Com que ens imaginàvem una baixa participació i, com que si guanyàvem, volíem fer coses atrevides… Promoure una sobirania fiscal amb un 4% dels vots, dels quals tenim un 40%, és poc. De fet, nosaltres tenim l’1,6% dels vots de l’empresariat… Podem consultar si els empresaris estan d’acord amb exercir la sobirania fiscal en una situació concreta. Si dels 600.000, o els 430.000, hi vota un 30%, seran els qui decidiran i ens donaran informació. Si hi ha un percentatge suficient d’empresaris que hi estigui disposat, serà una dada suficient i a tenir en compte. O no, això dependrà de la situació.

—Fins a quin punt l’economia catalana està lligada a l’espanyola, concretament de la madrilenya?
—L’empresa catalana, per sort, ja és molt independent. Ens cal potenciar una àmplia globalització de l’economia. Ens agradaria que les empreses petites que només vénen a Catalunya comencessin a vendre fora. Que les que vénen a quatre o cinc països i només a Europa, se’n vagin a vendre als Estats Units, a l’Àsia o a l’Àfrica. Al final, és veure com cada vegada es va alliberant més d’un marc mental que ens va portar la transició espanyola. Sembla que encara som captius del mercat espanyol, que si ens fan boicot al mercat espanyol, ens hem de preocupar molt perquè tenim molts ous en aquella cistella. Però el mercat espanyol és un 2% del mercat mundial. No ens hauria de preocupar tant. Ens hem d’independitzar mentalment des d’aquest punt de vista.

—Us agradaria presidir la Cambra?
—No és la meva idea, però no ho descarto. A partir de la setmana vinent, quan es validin els resultats, començarem a explicar qui hi haurà al consell executiu i a avançar.