Joan Canadell: “Ho hem intentat, però no hi ha manera de dialogar amb Salut”

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan Canadell és optimista: “La sensació és que ja hem tocat fons, ara comença la remuntada. Nadal pot ser un moment de molt consum. Fins i tot podríem tenir una campanya de record.” Confia que les proves d’antígens ajudin a canviar el panorama. Diu que s’han de poder fer a les farmàcies i reclama una resposta ràpida la Generalitat de Catalunya.

Però, malgrat l’optimisme, Canadell és crític amb el govern, sobretot amb Salut: “Ho hem intentat, però no hi ha manera de dialogar amb ells. No ens agrada ser governats a sis-cents quilòmetres, però tampoc no tenir un govern proper a les necessitats reals dels qui representem.”

—Quins ànims hi ha ara mateix entre els empresaris?
—Va per barris. Hi ha empreses que venen més que mai. L’altre dia vaig anar a una empresa que ha multiplicat per tres la facturació, però evidentment no és el més habitual. Segons l’última enquesta de Clima, al 80% de les empreses els han caigut les vendes. I de mitjana un 35%. Hi ha molt de desànim, hi ha molta gent que no pot aguantar més. No obstant això, la sensació és que ja hem tocat fons, ara comença la remuntada. Nadal pot ser un moment de molt consum. Fins i tot podríem tenir una campanya de rècord.

—Què voleu dir?
—En aquest moment, a Catalunya hi ha més estalvi familiar que mai. Ara mateix, hi ha al voltant de vint-i-dos mil milions d’euros i el màxim que havíem assolit era al voltant d’onze mil milions. Això vol dir que aquesta campanya de Nadal pot ser que la gent consumeixi més que mai. Enguany, Nadal pot significar un plus molt elevat. Per això necessitem que tots els comerços i establiments puguin obrir. Amb les normes de seguretat que sigui, però que la gent pugui anar a comprar al màxim de llocs possibles i consumir.

—Per tant, recomanaríeu a la gent d’aguantar fins a Nadal? Suposo que la inestabilitat d’aquests dies, amb les normes que van canviant constantment, no ajuda a prendre decisions.
—La inestabilitat no hi ajuda, però els diria que aguantessin fins passat Nadal. Entenc que fer un pla i que es mantingui no ha de ser fàcil en l’actual situació, però crec que el govern hauria de donar més pistes als sectors afectats. Hi ha d’haver diàleg permanent entre Salut, que són els qui prenen les mesures, i el sector econòmic. Ho hem intentat, però no hi ha manera de dialogar amb ells. Ens escolten, però no ens donen resposta. És molt difícil de pair.

—La queixa és pel Departament de Salut, i no tant per la resta de govern?
—Sí, la clau la té Salut. El Departament d’Empresa pot lluitar perquè els negocis obrin, però si Salut diu que no, no pot passar per davant d’aquesta decisió. Al final el criteri mèdic és el que marca el funcionament. Salut pren la decisió, i per tant són ells que han d’entendre la situació de l’empresariat. El problema és que ells no tenen el feedback dels sectors, i quan intentem explicar què passa, ens ho agraeixen molt, però a l’hora de la veritat, no arribem a cap entesa. No ens expliquen res. Sembla que els importa poc què pensin els sectors afectats. I això no té lògica en una situació com l’actual. Necessitem un govern que sigui proper a l’empresariat perquè som els que generem riquesa en aquest país. No ens agrada ser governats a sis-cents quilòmetres, però tampoc no tenir un govern proper a les necessitats reals dels qui representem. El govern ha de reflexionar i escoltar sectors com el de la restauració que ho passa molt malament. De moment, els trobem allunyats de la realitat.

—Avui s’ha filtrat l’esborrany del pla de reobertura que prepara el govern català…
—Sí, em sorprèn, no concorda amb el que el sector havia pactat amb el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa. Això vol dir que la conselleria de Salut ha fet aquesta proposta sense parlar tampoc amb Empresa? No em sorprendria. Segur que ha passat això. És greu: no es parla amb el sector, però és encara més greu perquè no es parla ni amb la conselleria del sector.

—Durant la pandèmia ja han tancat més de divuit mil empreses. S’hauria pogut evitar?
—Segur que s’haurien pogut fer coses d’una manera diferent. El rebrot del juliol era evitable. Només l’hem tingut pràcticament aquí. Si s’hagués planificat millor i s’haguessin pres totes les mesures que es van prendre després, quan va entrar el doctor Argimon, probablement no hauria passat. Aquest rebrot va fer que el turisme desaparegués durant els mesos de juliol i agost pràcticament a totes les destinacions. Recordem que quan va passar això no teníem secretari de Salut Pública. No hi havia rastrejadors i no es feien tants tests PCR… Realment l’estratègia de Salut no era la que finalment es va acabar construint al cap d’un mes. Es va anar tard.

—I les ajudes?
—Si l’estat espanyol hagués pogut aportar diners a la gent que es trobava obligada a aturar l’activitat, com han fet altres països com ara Àustria o Alemanya, moltes empreses no haurien hagut de tancar. Això ha estat un drama. No es pot pretendre que amb els ICO i els ERTO n’hi hagi prou. Així es pot aguantar la primera onada, però a Catalunya ja n’hem passades tres: la del març, la del juliol i l’actual. És insuportable. Cal exigir a l’estat que rescati urgentment els sectors més perjudicats per la pandèmia. Cal exigir-ho ara que es negocia el pressupost.

—Si aquestes ajudes no arriben, perilla la continuïtat de moltes empreses? Es pot compaginar millor el dilema entre salut i economia?
—Durant la primera onada vam donar suport al govern per tancar-ho tot. Al març vam parlar amb empresaris de la Xina i ens van fer veure que l’única solució era tancar-ho tot. Vam ser els primers de dir-ho. Però, un cop s’ha obert, hem trobat a faltar un seguiment més intensiu. Ara, pensem que hi ha una estratègia que Madrid fa millor. Cal fer proves ràpides d’antígens de manera massiva. No dic que ho hàgim de fer tot com fan ells. Però estic convençut que si Catalunya, a més de tot això que ha fet, hagués fet milions de tests d’antígens, ara podríem tenir bars i restaurants oberts, i també la cultura i l’esport. Els empresaris no demanen ajudes, demanen poder treballar. Si no ho poden fer, llavors demanen ajudes.

—Per tant, la primera onada és diferent d’aquesta?
—I tant, llavors teníem molta desconeixença. Ara és diferent, en sabem molt més. Ara no podem desaprofitar les oportunitats que han sorgit, com les proves ràpides. A Madrid s’ha demostrat que són efectives. I a Catalunya estic convençut que si n’haguessin fet molts, hauríem tingut més bon resultat. Anem tard.

—De moment, la Generalitat diu que estudia utilitzar les proves d’antígens en massa… La Cambra de Comerç ha decidit de facilitar-ne l’ús obrint tres punts.
—Sí, hem decidit de fer-ho per aconseguir que se’l pugui fer tothom. És un pla pilot. De moment, comencem amb tres punts: la Llotja de Mar, el 22@ –al Centre Comercial Glòries– i la Cambra de Granollers. Però en realitat també ho fem per pressionar l’administració. Estem convençuts que hem d’anar tots cap aquesta direcció. Això s’hauria d’acabar fent a les farmàcies, com fan països veïns, com França o Andorra. Ells ja fa setmanes que ho administren a les farmàcies. Fa setmanes que ho diem. Encara més, hi ha experts que ho deien fa gairebé dos mesos. No entenc per què anem un mes més endarrere que França i Andorra.

—Per què creieu que les proves d’antígens poden ser la clau? 
—Són molt més econòmiques. Penseu que hi ha moltes empreses que fan PCR als seus treballadors i els costen cent vint euros cada una. En canvi, aquests tests ràpids valen uns trenta euros. I sabem que, malgrat ser més barats, tenen una efectivitat bona. A més, ens dóna els resultats immediatament. Ara hi ha gent que amb les PCR tarda una setmana a saber els resultats.

—Fins i tot, s’ha parlat de fer algun pla pilot per veure si les proves d’antígens podrien ser la clau per a fer actes multitudinaris.
—Sí, ens aniria molt bé. Es podrien fer servir perquè qualsevol que hagi d’anar a un acte multitudinari o a veure algú de risc, com uns avis, es fes el test abans i anés amb més tranquil·litat al lloc de risc. Per Nadal mateix podria servir per a fer els dinars en família. Ara, hem de ser conscients i ser responsables. Això no vol dir que puguem anar sense la màscara. Haurem de continuar mantenint la higiene, la distància, la màscara i la ventilació. Però la gent es podrà moure amb més seguretat. Aquesta és la clau perquè la gent pugui tornar a un nivell de vida bastant normal. No al 100%, però gairebé.

—Totes les cambres del Principat us heu unit per impulsar el pla “Aixeca, activa i accelera el teu negoci”. En què consisteix?
—Aquest estiu, veient el desastre que seria, vam decidir de muntar aquest pla. Érem conscients que al setembre i a l’octubre hi hauria molts problemes. Moltes empreses es van trobar obligades a tancar. Com dèiem abans, actualment ja ho han fet més del 7%. I per això vam decidir d’impulsar un pla que té per objectiu evitar que la resta d’empreses tanquin. Per primera vegada, les tretze cambres de Catalunya ens unim per dur un projecte endavant. En total hi ha més de cinquanta serveis, tots gratuïts.

—Quins serveis s’hi poden trobar?
—Són estructurats en vuit blocs. Hi ha ajudes al finançament, emprenedoria, projectes per a reorientar el negoci o per a aconseguir nous clients. També treballem cercant nous mercats, hi ha ajudes per a la mediació i projectes per a construir nous canals, sobretot enfocats a la digitalització. Finalment, ajudem en el cessament de l’activitat. Aquest és l’últim servei, quan ja no hi ha més remei. Però, fins i tot abans de tancar, mirem si algú pot comprar l’empresa. Si no, fem un tancament ordenat. Ara, a més, tenim un parell de fons d’inversió catalans que s’han posat en contacte amb nosaltres per veure si poden ajudar empreses obligades a tancar.

—Què han de fer aquestes empreses per rebre l’ajut de les cambres?
—És tan senzill com entrar a qualsevol web de les cambres de Catalunya o ve a la pàgina d’aquesta campanya. L’únic que has de fer és identificar-te. Et demanen el nom, el codi postal i el telèfon. Amb això, la cambra més propera es posarà en contacte amb els interessats.

—No cal haver-se apuntat enlloc? Tothom pot accedir a aquestes ajudes?
—Tothom hi té accés. A més, és gratuït. Alguns serveis tenen subvencions de la Generalitat i alguns altres, de fons europeus. Hi ha serveis que ja fem habitualment de manera gratuïta, perquè el fan voluntaris.