Reediten l’històric mapa dels Països Catalans fet per Ballester i Canals

El conegut mapa dels Països Catalans del llibreter i activista Joan Ballester i Canals s’ha reeditat cinquanta-vuit anys després. Se n’ha encarregat la Fundació Reeixida, amb la campanya “El Foment del mapa“, de Foment de Girona. Ballester i Canals amb l’ajut del cartògraf Antoni Bescós i Ramon, va editar-lo per primera vegada el 1962 i hi tornà el 1971. La reedició d’ara, renovada, es fa amb motiu de la commemoració del quarantè aniversari de la mort de Ballester.

Un mapa històric i molt popular

El mapa dels Països Catalans de Joan Ballester i Canals és hereu d’una altra imatge del 1932, elaborada per l’organització Palestra, que tenia el subtítol de “La nostra pàtria”. Trenta anys més tard, el 1962, Ballester editava una primera versió del mapa, amb la divisió comarcal. El 1971 se’n féu la versió definitiva.

Arran d’una denúncia contra l’exhibició i la venda del mapa, el 1967 el Tribunal de Orden Público franquista va multar Ballester per “propaganda il·legal” i el condemnà a cinc anys de presó, que finalment es convertiren en tres mesos i vint dies a la presó Model de Barcelona. Amb tot, el mapa va ser reeditat unes quantes vegades amb grans tiratges i va esdevenir un referent per a diverses generacions. L’escriptor Joan Fuster va dir, sobre aquest obra: “La maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans.”

Ballester va començar el seu recorregut públic a l’organització cívico-política Palestra l’any 1930. Més tard, el 1935, s’afilià al partit Nosaltres Sols. Durant la guerra de 1936-1939 va combatre al front d’Aragó i fou ferit i capturat pels feixistes a Tarragona. A la Segona Guerra Mundial va col·laborar activament amb els aliats anglesos i francesos. Amb Joan Mateu i Manuel Cruells, el 1945, van crear l’organització Resistència Nacional i el grup Bandera, editora del butlletí Bandera del Poble Català. Posteriorment, col·laborà amb el Front Nacional de Catalunya.

Treballador del sector de la publicitat cinematogràfica, a la seva empresa Públia, al carrer del Consell de Cent de Barcelona, va fundar la llibreria del mateix nom, on impulsà importants campanyes de divulgació, com ara la del diccionari Alcover-Moll. La iniciativa que el va fer més conegut va ser l’edició d’aquest mapa dels Països Catalans.

A la rebotiga de la llibreria Públia –coneguda com a “llibreria Ballester”–també s’hi editaven les publicacions d’Edicions d’Aportació Catalana, amb un catàleg d’una seixantena de títols de temàtica cultural i formació política. Així mateix, edità quaderns, cartells, calendaris, fulletons i, evidentment, el mapa dels Països Catalans.

El 1963 va participar en els Jocs Florals, que aquell any es feren a Montevideo, i va guanyar el premi Presidència de la Generalitat amb el poema “Per una consciència de país”. Als anys setanta es va implicar activament en les campanyes antirepressives i, arran d’això, la seva llibreria fou objecte d’atemptats feixistes. La llibreria Ballester va tancar a final dels anys vuitanta, però el seu llegat ha continuat fins avui, també amb l’impuls del seu fill Berenguer, locutor de Ràdio Arrels. Joan Ballester va encunyar el popular lema “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”, que dibuixa els límits del país.

Fundació Reexida impulsa el projecte

Aquesta edició del mapa, que té l’autorització dels descendents dels autors, porta el disseny original de l’edició de 1971. S’hi han inclòs, per primera vegada, els noms dels autors, un petit text amb la història del mapa. La Fundació Reeixida ha acordat amb la Federació Llull –que agrupa Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear– la difusió d’aquest nou mapa a tot el país. Diuen els representants de la fundació: “Aquesta col·laboració encara té més importància pel fet que avui el president d’Òmnium i de la Federació Llull, Jordi Cuixart, és a la presó, igual com hi va haver d’anar Ballester i Canals.”

Després de la mort de Ballester, es va crear l’associació Amics de Joan Ballester i Canals, vinculada a Òmnium Cultural i impulsada per l’empresari i mecenes Ermengol Passola. Durant una bona colla d’anys, l’associació va mantenir viu el seu ideari amb l’edició i difusió de documents amb continguts dedicats a la conscienciació nacional. El 2007, Òmnium Cultural va editar la biografia de Joan Ballester i Canals, escrita per l’activista Robert Surroca i Tallaferro.