Joan Baldoví: “El país que tenim és el que és i no el que voldríem”

Joan Baldoví ja és oficialment candidat a la presidència de la Generalitat per Compromís. És, probablement, qui ha viscut amb més tranquil·litat el procés de primàries de la coalició que, a moments, ha estat molt convuls. Ara tots respiren alleujats perquè s’ha evitat una crisi al Consell: la vice-presidenta, Aitana Mas, ha aconseguit el número u per la circumscripció d’Alacant. Però dissabte va ser una nit de sorpreses a València. Ni el president de les Corts, Enric Morera, ni la consellera Isaura Navarro, no quedaren situats en llocs d’eixida a les llistes.

En aquesta entrevista, Joan Baldoví, que no tenia oposició i va obtenir un suport superior al 90%, diu i reitera que Morera formarà part del nou projecte de Compromís. A banda la vida interna del partit, Baldoví fa balanç dels dos anys de govern de Botànic i del rearmament del partit per a poder-lo revalidar després de les eleccions del 28 de maig.

—Continueu pensant que les primàries són el millor sistema perquè Compromís elegesca els seus candidats?
—Continue pensant que les primàries són un bon sistema per a presentar-se, però, probablement, haurem de fer un pensament perquè no hi haja tantes tensions entre companys.

—D’aquestes tensions, el senador Carles Mulet en va dir ferides obertes. N’hi ha moltes avui?
—No més que anteriorment. En tot cas, no hi ha cap sistema absolutament angelical per a triar els candidats. Hi ha sistemes. I jo, entre un sistema digital des de Madrid i un sistema en què puguen intervenir les persones, em decante per un sistema de les persones. Això sí, hem de fer un pensament perquè cause les mínimes tensions entre la gent.

—Heu parlat amb Enric Morera?
—Hi he parlat. I, evidentment, li he transmès que és una peça absolutament imprescindible en el nou projecte i que, evidentment, Compromís compta amb ell.

—Tenint en compte que ara hi ha nou diputats per la circumscripció de València i que els sondatges no en donen més, el lloc número onze és una desautorització?
—A Compromís treballarem per a traure onze diputats. Volem ser la sorpresa de la nit per a mantenir un govern progressista en aquest país. En tot cas, una cosa és la gent que hi ha al parlament valencià i una altra la gent que puga ocupar un càrrec en el govern. I Enric Morera és una persona absolutament imprescindible en aquest projecte per la seua generositat. Però, a més a més, per la seua vàlua. Ho ha demostrat. El parlament valencià ha tornat a recuperar un prestigi que havia perdut i això ha estat gràcies a Enric Morera.

—Amb Aitana Mas, hi heu parlat?
—Sí. Hi vaig parlar ahir de matí [diumenge] i la vaig felicitar. Ens férem una abraçada telefònica perquè ella era a Crevillent i jo tornava de Xiva… Jo crec que el resultat d’Alacant és bo o, potser, el millor per a Compromís. Si jo hagués hagut de fer-ne els nombres, no ho hauria pogut fer millor.

—Ximo Puig us ha felicitat, ara que ja sou candidat?
—No, però supose que prompte ens haurem de veure.

—Dieu sempre que no voleu ser el vice-president de Ximo Puig, sinó que voleu que ell siga el vostre vice-president. No hi ha cap sondatge que diga que això serà possible.
—A mi m’encantaria tenir un vice-president amb l’experiència i amb la vàlua de Ximo Puig. Els partits s’han de jugar. L’altre dia, el Mallorca va guanyar el Reial Madrid. Les nits electorals poden donar sorpreses. Però si no fóra així, jo formaré part del govern i ajudaré que els pròxims quatre anys, el País Valencià assolesca més graus de justícia social i més valencianisme i siga més reivindicatiu amb l’estat espanyol.

—Quan deixareu l’escó al congrés espanyol?
—Després de les eleccions.

—Fareu tota la campanya electoral essent diputat?
—Sí. D’una banda, perquè això et permet influir sobre temes que ara són fonamentals per als valencians. Pense, per exemple, en la reforma del dret civil Valencià. Ara s’obrirà la ponència de la reforma constitucional, i voldria ser-hi fins al darrer moment. També m’agradaria ser-hi present quan es discutesquen lleis com la de l’habitatge o la mordassa. A més, si el president continua sent president, a més de candidat, és ben compatible ser diputat i candidat.

—El PSOE i Unides Podem ja han dit que no volen incloure en la reforma constitucional el dret civil valencià.
—Jo no dic que es puga arreglar, però a Compromís mantindrem viva l’esmena perquè la gent que es pegava colzades per a eixir en la foto el dia que es va fer l’acte pel dret civil a Madrid, ara quede ben retratada quan hi vote en contra. Quan hagen de dir als valencians que no són ciutadans com la gent de les Illes, de Galícia, del País Basc o de Catalunya. Que hagen d’ajupir el cap quan voten de manera ignominiosa.

—A banda aquesta qüestió, n’hi ha més que el govern espanyol nega per sistema als valencians, com si Sánchez no volgués un nou Botànic. Parle de l’aigua al sud del país, del projecte Magda a la Plana, el corredor…
—Fa l’efecte des de Madrid que s’actua d’una manera absolutament maldestra amb els interessos valencians. Però també amb els interessos del govern espanyol mateix. Crec que és molt interessant per a l’actual govern espanyol que hi haja un govern amic al País Valencià. I, sincerament, jo no entenc que siguen tan maldestres. Sent un sol diputat tens el marge de maniobra que tens. I és el de denunciar. Ja m’hauria agradat a mi tenir tretze diputats per a poder donar destret al govern de Madrid. Amb tot, crec que sí que hem aconseguit posar problemes valencians damunt la taula, a l’agenda política. El finançament, el dret civil o el del deute són problemes que la gent no coneixia i que ara coneix.

—Us heu sentit utilitzat o enganyat en algun moment pel PSOE?
—El finançament català està igual que el nostre i alguns tenen tretze vots que acaben donant-los perquè continuen governant. Dit això, et sents decebut. Enganyat, no. Decebut. Eixa seria la paraula. Tanmateix, no hem obtingut el finançament, però el govern valencià ha pogut fer tots aquests últims anys uns pressupostos expansius. Han vingut diners del FLA que a mi em sembla molt incorrecte. Amb un sol diputat hem aconseguit que el transport metropolità de València passe de sis milions a quaranta. Amb una esmena hem aconseguit que cada any hi haja seixanta milions més per al sistema de dependència, i més fites, com inversions en rodalia. N’hi ha prou? No. Però un polític ha de pensar en la utilitat i a fer algun pas endavant. Perquè quedar-te amb la idea que n’hagueres pogudes fer cent i no en fas cap és profundament inútil.

—Al Botànic se li han ennuegat aquests problemes que esmenteu, fa l’efecte que aquests darrers mesos de legislatura es fan molt llargs. 
—Jo crec que no se li fa llarg. Crec que, probablement, s’hauria d’accentuar la venda d’allò que s’ha fet bé durant aquests anys. Els valencians, indubtablement, vivim millor que fa set anys i mig i això s’explica poc i aplega poc a la gent. Una missió d’aquests mesos és dir als valencians que no fem cas del soroll i que ens comprometem a ser, educadament, maleducats o descarats amb el govern de Madrid. Hi ha problemes que no es poden allargar indefinidament i nosaltres hem proposat solucions viables.

—Què diuen els vostres sondatges pre-electorals?
—N’he vist alguns. Nosaltres en tenim un de qualitatiu del mes de desembre, on s’apunta que la fidelitat a la marca Compromís és la més alta de tots els partits. I també he vist sondejos de més partits i tots donen com a resultat un Botànic.

—La dreta diu això mateix i es va rearmant. Com que ja fa vuit anys que no governen, poden culpar el Botànic de moltes coses que no funcionen. Us preocupa la possibilitat que la dreta torne a les institucions valencianes?
—Sabent com és, em preocuparia molt que la dreta valenciana tornara a les institucions. Però ara podem comparar models actuals. Podem comparar el model de Madrid, que és la comunitat autònoma més rica, i és la que menys diners dedica a sanitat, amb la nostra comunitat. Aquesta és la qüestió. No hem de fer la campanya “que ve el dòberman”, sinó, en positiu. Amb nosaltres, els valencians vivim millor. Amb el model de la dreta, governarien per a uns poquets, i per a les empreses privades que són les que fan negocis. Eixe és el repte que tenim els tres partits que aspirem a continuar governant el territori.

—Hi ha un perfil de votant de Compromís decebut amb les polítiques nacionals que són les que s’esperava que la coalició aportàs al Botànic. El requisit lingüístic, el plurilingüisme… però no tan sols això. El vostre perfil pot ajudar a corregir aquesta decepció?
—Jo sóc un votant model dels que em dius. El que sempre he tingut molt clar és que amb les forces que ens donen, podem arribar on podem arribar. I crec que les coses s’han fet amb la millor voluntat possible. Però algunes vegades les mesures que s’han pres han tingut efectes que, probablement, no desitjàvem o no hem arribat tan lluny com voldríem. El meu compromís és mirar de reil·lusionar tota aquesta gent. I també et diria una cosa. Trencar, només es pot trencar una vegada. Pose l’exemple de Catalunya. Junts ha trencat un govern i s’ha trencat qualsevol possibilitat que pogueren influir en res. L’altre dia parlava amb una consellera de Junts i es penedia d’aquella decisió. Em parlava de bons projectes que es quedaran penjats. Probablement, no hem encertat en algunes decisions, però, hi insistesc, fora el retrocés hauria estat molt més gran.

—El model econòmic de la implantació de la fàbrica de bateries de Volkswagen és el que voleu per al País Valencià?
—Per a mi és una bona notícia que una gran empresa que aposta per un model de transport descarbonitzat s’instal·le al meu país. Això no obstant, crec que un país on s’ha viscut molt de temps del turisme ha d’apostar per reindustrialitzar-se, per la innovació, pels sectors productius que tradicionalment hem tingut. Des de la Conselleria d’Economia s’ha apostat per primera vegada per ajudar a modernitzar i revitalitzar polígons industrials. Benvinguda siga la Volkswagen, però hem de cuidar sectors tradicionals productius nostres que ara passen una mala època. I parlem del sector del taulell i també del sector del tèxtil, que ha estat tradicional a les comarques centrals interiors valencianes.

—Defenseu el model de promoció turística del Benidorm Fest, sense cap repercussió per a la cultura valenciana, amb una inversió pública de diners valencians a Radiotelevisió Espanyola, en compte de millorar, per exemple, el pressupost d’À Punt?
—És clar que el Benidorm Fest és un esdeveniment que ha calat molt en sectors molt joves del nostre país. Jo no criticaria tant això com la falta d’interès a assignar diners a altres llocs. No veig contradictori que es puga defensar això, perquè dóna marca turística al nostre país i acaba donant faena… Jo no sé si ho faria o no ho faria, però no ha de ser contradictori amb donar suport als nostres mitjans, la nostra producció i la producció en la nostra llengua. Tenim un camí llarg i crec que la Conselleria de Cultura ha fet un esforç molt gran per a augmentar els pressuposts dedicats a la cultura produïda ací i per gent d’ací.

—És l’adequada, la política lingüística que ha fet el Botànic?
—La política lingüística que ha fet el Botànic probablement ha sigut la possible. La correlació de forces i l’interès, ho hem vist a l’hora d’impulsar el requisit lingüístic, fa que una cosa siga el que nosaltres volem, i una altra cosa el que volen els altres. I una altra, encara, la que no volen els altres, predisposats a deixar els seus vots per a liquidar qualsevol avanç en l’àmbit lingüístic. En eixe sentit, ha sigut la que ha pogut ser.

—Els sanitaris han de poder atendre tots els malalts en valencià?
—Qualsevol persona que vaja a un centre sanitari ha de poder ser atès en la seua llengua.

—Quant a la transició energètica, el model de les plaques a les teulades continua essent el model de Compromís o assumiu que s’ha de consumir territori?
—Això es fa ordenant. Ordenant, i no deixant que siguen les empreses les que marquen on s’han de posar les plantes solars. Si algun partit s’ha enfrontat durament en això i se’n pot enorgullir, hem sigut nosaltres. Hi ha molts exemples i hem rebut moltes crítiques de sectors molt poderosos, però nosaltres continuem apostant per ordenar, per donar veu als ajuntaments. No pot venir una empresa i dir a un ajuntament on es posarà la seua planta. Per tant, l’única solució és que aquells que tenim competències per a ordenar el territori, que som el govern valencià, ho fem racionalment. No volem un model segons el qual vinga algú que decidisca on posar una planta perquè és més barat.

—És possible la sobirania energètica?
—Si no fos possible, marxem a casa i que ens governen les empreses. I tant que és possible. I per això hem de tenir les màximes quotes de poder aquells que creiem que això és possible. En aquest país, hi ha possibilitat de tenir sobirania energètica, respectant el territori, ordenant el territori. I si la política no serveix per a fer això, val més anar-se’n en casa.

—Ja governen les empreses?
—Les empreses fan totes les pressions i utilitzen tot el que poden per als seus interessos. I la política existeix perquè els interessos comuns estiguen per damunt dels particulars.

—Juan Roig és un bon model d’empresari?
—Juan Roig és un model d’empresari a la seua manera. Juan Roig és un empresari com qualsevol altre. Com Garamendi, com l’amo de Carrefour, el de Dia, o com qualsevol altre empresari. Focalitzar només en una persona em pareix que no és la millor manera. La immensa majoria dels empresaris fan exactament el que fa Juan Roig.

—Però se’ls ha de poder criticar?
—Evidentment que sí. Als polítics ens critiquen cada dia, als empresaris se’ls ha de poder criticar. Ara, focalitzar-ho tot en una sola persona… Mercadona fa el mateix que fa Dia, Lidl, Carrefour o qualsevol altre. Per què només es focalitza en una empresa valenciana? Per què no ho focalitzem en les multinacionals franceses o alemanyes?

—Les pràctiques Mercadona són les que coneixem més de prop.
—Sí. Però hi ha totes les altres. Jo puc criticar Garamendi per haver sigut tan hipòcrita de no assistir a la reunió per a parlar del salari mínim, i apujar-se el sou d’una manera tan obscena com se l’ha apujat. Hi ha poques empreses que ens agraden. Les empreses privades defensen els seus interessos. I et dic una cosa i tinc molt d’interès que ho poses. La política hi és per a ordenar les coses. Una piulada contra un empresari no fa que canvie la posició de l’empresari. Un decret llei, una llei en el BOE, sí que fa que es puguen ordenar i redistribuir millor els beneficis. Alguns tenen el BOE a les seues mans.

—Es podrà aturar l’ampliació del port de València?
—Sí. Ja es va aturant. Si el senyor Boluda i el senyor Aurelio Martínez tingueren clar que es pot fer, tirarien endavant. I no ho han fet. Això demostra que les lluites ciutadanes i que la lluita d’un partit raret, com deia de Compromís el senyor Boluda, permet que eixa animalada no s’execute.

—El dia que el senyor Boluda deia això l’acompanyaven, a banda el senyor Roig, responsables del PSOE. En aquell discurs, es veia clar que l’empresariat vol governar.
—Als poderosos, els partits rarets els molesten, i la millor manera que els poderosos no decidesquen la política de cinc milions de valencians és que els partits rarets siguem en el govern… Segurament el senyor Boluda estaria molt satisfet que no hi i fóssem, però els votants són contumaços i continuen apostant perquè hi siguem. Segurament, si governara el PP i Vox, el senyor Boluda estaria més content perquè el PP i Vox executarien les polítiques que li agraden.

—Compromís té el factor de ser el partit nacional del País Valencià, però fa la sensació que l’eix nacional s’ha diluït dins l’eix esquerra-dreta.
—Jo no ho veig així. Treballar per la sobirania energètica és treballar per la sobirania nacional. Treballar per uns serveis públics valencians per a tots és treballar per la sobirania nacional. El país que tenim és el que és, no el que voldríem tenir. I per això en altres nacions de l’estat tenen la representació parlamentària que tenen, i en el País Valencià després d’anys i anys, tenim la que tenim. I a partir del país que tenim, hem de treballar.

—El país que tenim s’assembla al que voldríeu?
—Jo voldria un país en què es respectara i es valorara molt més la cultura pròpia i la llengua pròpia. On es parlara més la llengua pròpia, però és el que tinc. I és el país on visc que he d’intentar millorar en la mesura que sàpiga i puga.

—El mes d’octubre vàreu anunciar que recorreríeu el país poble a poble. Quants n’heu visitat ja?
—N’he fet més de vuitanta. Crec que me’n falten 120. Més de catorze mil quilòmetres, hem fet.

—Què feu quan arribeu al poble?
—Faig de tot. A vegades, faig cafès, on pot venir la gent, o diàlegs, o una xarrada. També visite esdeveniments o pobles en festes. L’altre dia vam anar al Porrat de Potries. Sempre intentem fer els actes en la via pública perquè qualsevol puga aturar-s’hi.

—Què us demana la gent?
—La gent demana que siguem capaços d’entendre’ns, que no fem soroll. La imatge de soroll, de discussió entre els partits, no agrada. Em demanen que ens entenguem. Després em diuen: “Dóna canya.” Com que moltes vegades, l’entorn és amable amb mi, em diuen: “M’agradaria que fores el meu president.”

—Us demanen per Mónica Oltra?
—Sobretot em demanen com està anímicament.

—Heu parlat amb ella fa poc?
—Vaig parlar-hi en una manifestació. He parlat amb persones que estan amb ella… En fi, està com ha d’estar.

—Voldríeu que formàs part d’un tercer Botànic?
—Això no ho he de voler jo, això ho ha de decidir el conjunt de la direcció de Compromís. Però hi insistesc, Compromís no es podria entendre sense l’aportació de Mónica Oltra ni la generositat d’Enric Morera.

—Citeu Enric Morera i tornem al principi. Excloent-vos a Joan Ribó i a vós, una interpretació ràpida de les primàries és que hi ha hagut un canvi generacional. Morera era l’últim que quedava amb una història política que té les arrels en l’antiga UPV.
—T’ho dic com ho sent. El 2011, un jovenet a qui deien Fran Ferri va entrar inesperadament a les llistes i va acabar essent el síndic. Un partit que no es renove, que no deixe entrar la gent jove, és un partit condemnat a la mort. I una altra cosa. Les corts no és l’únic lloc on es pot estar a Compromís. Som un partit amb vocació de governar el país i es pot estar en el grup parlamentari de les corts, o es pot estar al govern. Una cosa és el resultat de les primàries i una altra serà la composició del govern. Jo crec que si estigueren arraconant, a mi m’haurien deixat en la cuneta…