10.07.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.07.2024 - 09:33
El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, denunciarà als tribunals que va ser espiat per la policia l’any 2016. Els fets van ocórrer quan Baldoví era diputat al congrés espanyol després d’haver concorregut a les urnes en una coalició entre Compromís i Podem. Aquests fets els va destapar ahir el diari El País, que va posar el nom de Baldoví al costat del dels diputats de Podem. Segons el diari, un grup d’agents va fer rastreigs a gran escala en uns quants bancs de dades sense tenir cap aval judicial. En el seu cas, sembla que es van fer quinze cerques entre el gener i el desembre del 2016.
El context polític en què la policia va espiar polítics té relació amb un possible acord entre el PSOE i Podem després de les eleccions del 2015, quan el PP va perdre la majoria absoluta.
Fem aquesta entrevista a Joan Baldoví per telèfon, pocs minuts després de publicar-se la notícia.
—Com us n’heu assabentat, que us van espiar?
—Hi ha ple de les Corts i un company diputat ha passat la notícia publicada pel diari El País. El diari diu que seixanta-nou diputats vam ser espiats per la policia, no m’agrada dir “patriòtica”: per la policia del Partit Popular. Jo vaig ser cap de llista per la coalició Compromís-Podem al País Valencià.
—Com heu reaccionat quan ho heu sabut?
—He passat de la sorpresa a la indignació, perquè comprovar que s’utilitza la policia, que en teoria és per a protegir els ciutadans, per a investigar els teus adversaris polítics és la pitjor cosa que pot fer un govern. És molt greu. He sentit moltíssima indignació. Un moment després he sentit satisfacció per haver contribuït amb el meu vot a expulsar eixe govern corrupte i per haver contribuït que la policia no investigara diputats pel fet de ser contraris a les polítiques que feia el govern en aquell moment.
—Allò va passar entre els anys 2015 i 2016, si feu memòria. En recordeu el moment polític? En quins debats vàreu intervenir o a què us oposàveu?
—En el meu cas, la notícia fa referència a l’any 2016. En aquell any, el PP havia perdut la majoria absoluta i al final va arribar a un acord amb Ciutadans i, amb l’abstenció del PSOE, va poder continuar governant fins a mitjan 2018, que és quan es va fer la moció de censura. Diria que el gruix de les lleis del PP ja s’havia aprovat, quan tenia majoria absoluta. A partir del 2016 el PP ja no tenia tanta capacitat de legislar. Però d’abans recorde que el 2012 s’aprovà la llei de la reforma laboral. La llei mordassa és del 2015. Són les lleis més controvertides que recorde.
—No és el primer cas d’espionatge a polítics que coneixem. Molts polítics independentistes catalans van ser espiats pel sistema Pegasus.
—Això demostra que alguns governants no mereixen governar-nos perquè utilitzen l’aparell de l’estat per a investigar persones absolutament netes i íntegres que són espiades sols perquè pertanyen a partits que van contra el govern de torn.
—Esteu convençut que això és una pràctica del passat i que ara no succeeix?
—Jo crec que, com va treballar eixa policia en eixos anys, ara mateix no s’hi treballa. No obstant això, no posaria la mà al foc per ningú.
—Us ho preguntava perquè a Compromís poseu el cas de Mónica Oltra com a exemple de lawfare. Hi veieu vasos comunicants?
—És simptomàtic que aquesta mateixa setmana la Generalitat, que s’havia personat en la causa de Cristina Seguí –una de les inductores i de les principals agitadores en les causes contra Mónica Oltra–, haja decidit de no presentar acusacions. I és una senyora que ja ha estat condemnada per haver difós vídeos i dades d’una adolescent que va ser violada. En aquest cas, que era per revelar les dades d’una menor i de la família d’acollida i d’incitar a l’odi, no presenta acusacions. Que la Generalitat haja deixat abandonada i desatesa la menor per no denunciar una professional de l’odi i del lawfare, fa pensar que a vegades estan més comunicats que no sembla.
—Heu dit en un comunicat que anireu als tribunals.
—Ja n’he parlat amb el partit. Estudiarem quina pot ser la nostra resposta judicial. Jo vull saber per què era investigat. Era investigat per què era de Compromís? Era investigat per què m’oposava a les polítiques de retallades del Partit Popular? Sent molta indignació vers aquell govern que ha demostrat que no tenia cap escrúpol a l’hora d’utilitzar tots els ressorts de l’estat.
—A la llista d’espiats hi ha ministres del govern espanyol actual i també la vice-presidenta Díaz, que és la dirigent de Sumar, el grup al qual ara pertany Compromís. Heu tingut temps de posar-vos en contacte amb ells? Fareu cap acció conjunta?
—Em posaré en contacte amb ells per veure què faran. Però, amb independència d’això, estudiarem de quina manera ens podem personar en la causa per saber per què m’investiguen i per portar les accions legals contra els qui ho van ordenar.
—A l’àmbit personal, el fet que algú puga furgar en aspectes de la vostra vida privada, quina sensació us deixa?
—És com si un lladre hagués entrat en ta casa i t’hagués regirat tots els calaixons i fins i tot els calaixos on guardes els teus records més personals. És una sensació d’una certa violació de la teua intimitat. De saber que tu feies una faena i que hi havia un cos de la policia que per ordre del Partit Popular t’investigava. És una sensació de violació de la meua intimitat més privada.
—Preníeu cap precaució, quan éreu diputat a Madrid?
—Si et sóc sincer, no vaig prendre precaucions fins el 2021 o 2022, sobretot, arran de la irrupció de l’extrema dreta al congrés dels diputats i l’accentuació de l’odi a les xarxes, però també al carrer. A l’entrada o a l’eixida del congrés sempre hi havia unes quantes persones que ens deien de tot: terrorista, filoetarra… de tot. Hi havia diputats d’ERC o de Bildu que portaven escorta. Jo no, però sí que, després de deu anys passejant tranquil·lament per Madrid, a partir del 2021 vaig començar a prendre alguna precaució i intentar de passar desapercebut. No sabies si et podies trobar algun energumen.
