‘La política m’era absolutament igual’

Nous Republicans és el nom dels ciutadans que han pres l’opció republicana més recentment. Des de l’1 d’octubre passat, aquests nous independentistes han esdevingut un fenomen viral i expliquen la seva experiència a les xarxes. VilaWeb ha començat una sèrie d’entrevistes amb aquests ciutadans que lluiten per la República Catalana. Avui és l’última entrevista, el torn de l’Àngels, provinent del món àcrata i que ara vota per la República. Ho fa perquè per primera vegada, diu, es creu els representants del poble. Ací en teniu l’entrevista en vídeo i la transcripció sencera.

—Per què us feu nova republicana?
—De republicana, ja n’era. Però no pensava que pogués ser efectiva. La política m’era absolutament igual. Els desenganys que he tingut amb els polítics i els partits havien estat de tal magnitud que havia deixat la política. I el sentiment republicà el tenia. Però no veia la possibilitat de tirar-ho endavant fins ara.

—Quin és el vostre punt d’inflexió?
—El meu punt d’inflexió és el 17 d’agost [atemptats a la Rambla de Barcelona]. Després d’haver llegit que un ministre havia dit que passarien ‘cosas en Cataluña’, em vaig esgarrifar i vaig dir ‘això és falsa bandera‘. Ho vaig tenir així de clar. I em vaig dir ‘anem molt malament’. I aleshores va venir el 20 de setembre. Jo no mirava la televisió, no posava res. Però vaig rebre un whatsapp i deia: posa TV3 i fes-te un compte de Twitter. Vaig posar TV3, vaig veure què passava, vaig fer-me un compte de Twitter i vaig començar a informar-me de fora, perquè era tot molt confús. I aquest va ser el meu punt d’inflexió. I va ser quan vaig començar a treballar per l’1 d’octubre i per la República catalana.

—I anarquista com sou, com és que ara voteu?
—Doncs, aquesta anarquista que dieu es va decidir d’anar a votar perquè aquesta ocasió ho requeria. I el 21-D també vaig votar. Perquè una cosa és ser anarquista i l’altra és que et conculquin el dret de tal manera que arriba un moment que no pots anar pel carrer sense que t’ataquin, o que no puguis opinar, fer un piulet o fer una cançó sense que vinguis els jutges. I em sembla prou important defensar la República catalana per a haver tornat a votar.

—Per què ara veieu possible la República i abans no?
—La gran diferència, per mi, ha estat que he trobat que els qui estaven com a representants de la Generalitat ens els podíem creure. Han transmès un missatge clar, amb totes les confusions posteriors, però amb una fita molt clara. I a mi, aquesta fita, i la manera d’explicar-ho i de fer, m’ha convençut. Gent que tria anar a la presó, anar a l’exili, per poder defensar Catalunya, la República catalana, em mereix tots els respectes. I m’han convençut. Per a mi, són com de la família. Hi ha una estima. I ho he vist no solament amb mi. Ho veig quan parlo amb la gent. Hi ha un respecte, una estima, una dignitat, en aquests representants, amb aquests elegits: el president, el govern, els diputats sobiranistes. Jo em trec el barret. És la primera vegada que ho veig, i que m’ho crec.

—Optimista?
—Us asseguro que feia anys que no estava tan optimista com ara. Perquè he vist la força de la gent. He vist tots els fils dels nous republicans i he plorat d’emoció de veure quins sentiments han estat capaços d’emanar de les amenaces del govern. I us diré una altra cosa. En un piulet vaig donar les gràcies personalment a Mariano Rajoy per haver-me fet republicana catalana. A mi em va fer republicana catalana i em va fer anar a votar el senyor Rajoy.