19.03.2020 - 22:00
|
Actualització: 19.03.2020 - 22:07
L’administració no em paga, jo no puc pagar els meus proveïdors, ells no poden pagar els seus… Vet aquí una cadena que quan s’engega és molt difícil d’aturar. Ja vam tenir l’experiència a la crisi de 2010, quan les administracions públiques pagaven de mitjana a més de cent cinquanta dies, la qual cosa va significar l’estrangulament de l’activitat –i en molts casos la mort– de centenars de milers de pimes i autònoms. I ara, com estem? Segons l’informe sobre morositat (estudi de terminis de pagament a Espanya, 2019), el termini mitjà de pagament a proveïdors va augmentar en el sector públic de dos dies –passà de 68 a 70–, i s’allunyà més dels trenta dies legals. Segons Hisenda (novembre 2019), la Generalitat tarda 42,5 dies (més els dies de tramitació de factura, que poden arribar a 30) a efectuar el pagament als proveïdors.
Precisament avui he rebut una nota de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, en què es calcula que ‘només el pagament per part de les administracions catalanes de les factures del mes en curs i de les factures pendents de pagament de mesos anteriors, suposaria una injecció de liquiditat en la nostra economia de més de 2.400 milions d’euros. En l’àmbit estatal, aquest total puja a 14.000 milions’. Deu n’hi do! El president de la plataforma, Antoni Cañete, recorda que aquesta injecció de liquiditat ‘no significaria cost addicional per a les arques públiques i serviria per a atendre els pagaments pendents dins dels límits legals de pagament’. Em sembla bona idea –i justa–, perquè tindria un efecte molt positiu i immediat. Però no se si avui hi ha prou diners per a fer aquests pagaments amb rapidesa. És clar que amb els 200.000 milions que va prometre Pedro Sánchez…
