07.08.2017 - 16:16
MADRID, 7 (EUROPA PRESS)
L’exjugador espanyol Roberto Solozábal ha recordat la consecució de la medalla d’or per part de la delegació olímpica de futbol a Barcelona ’92 com una “bomba per al futbol espanyol”, malgrat que una Eurocopa o un Mundial siguin “molt més importants”.
La selecció espanyola de futbol també ha brindat un dels moments més emotius d’aquella cita que complirà el proper 25 juliol el seu 25è aniversari. L’equip de Vicente Miera, on estaven Pep Guardiola, Luis Enrique Martínez, Kiko, Alfonso Pérez, Abelardo o el propi Solozábal, que era el capità, aspirava a tot i ho va aconseguir en un Camp Nou atapeït, en una apassionant final davant Polònia que es va decidir per un ajustat 3-2, amb un gol de Kiko al minut 90.
“És veritat que les Eurocopes i Mundials són molt més importants que uns Jocs. Com que no tens l’obligació de quedar-te sense cap títol, és molt difícil comparar-los. Igualment, he tingut la sort de guanyar una Lliga i una Copa del Rei i, tot i que la Lliga és més important, la Copa té l’encant d’una final olímpica, té la immediatesa que és l’eufòria d’un moment. És clar que aquest or per al futbol espanyol va ser la bomba”, ha expressat Solozábal a Europa Press.
El madrileny, que aquest any també va guanyar la Copa amb l’Atlètic, ha ressaltat que en aquella selecció que dirigia Vicente Miera es va ajuntar un grup de gent “amb la mateixa edat, entre 21 i 23 anys, el límit màxim per a la competició”. “Vam estar molt de temps junts i tot va tenir un final molt feliç. Malgrat que no vam jugar sempre a Barcelona, que va ser on va haver un ambient de veritat, l’experiència va ser estupenda”, ha assegurat l’excentral.
La concentració, “bastant avorrida” per al madrileny, va provocar que haguessin de buscar alternatives. “No hi havia dispositius electrònics ni coses amb què et podies divertir perquè estàvem en un hotel petit, així que ens escapàvem als karts. Anàvem gairebé tots, malgrat ser una activitat que no se’ns acudia demanar permís, perquè el més segur era que ens diguessin que no. Ho vam fer un parell de vegades i aquí va quedar”, ha confessat.
En aquella competició, Francisco Narváez ‘Kiko’, amb el qual posteriorment va coincidir a l’Atlètic, va ser l’encarregat d’anotar el gol del triomf a la final davant Polònia. “Abans dels Jocs, no el coneixia, era dels més joves. Aquella temporada va debutar al Cadis i va ser dels últims jugadors a incorporar-se a la selecció”, ha comentat.
“Com a futbolista, no cal descobrir-lo, si no hagués estat per les lesions que va tenir i que el van obligar a retirar-se… Sempre és una persona que és molt bo de tenir al vestuari, per la seva forma de ser, molt divertida i afable. Per alliberar tensions als vestuaris, falten persones de tot tipus i Kiko és una d’aquestes”, ha sentenciat el gadità.
