13.09.2017 - 11:49
MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
Els Jocs Paralímpics de Barcelona del 1992, que es van celebrar del 3 al 14 de setembre, van donar continuïtat a l’èxit dels Olímpics de setmanes abans i van suposar igualment un gran èxit esportiu i organitzatiu, marcant un abans i un després en la concepció d’aquest esdeveniment i l’inici del gradual creixement de l’esport per a discapacitats a Espanya.
Durant dotze dies, els millors esportistes amb discapacitat van competir a la Ciutat Comtal en uns Jocs que, de la mateixa manera que els Olímpics, han estat considerats com els millors de la història en competència possiblement amb els de Pequín 2008 i, sobretot, amb els de Londres 2012, aquests celebrats en un país amb una gran cultura esportiva en aquesta faceta.
Per a Barcelona, que va acollir la IX edició d’aquests Jocs d’Estiu, va suposar sens dubte una gran transformació i a partir d’aquí, va marcar el que seria el continu creixement del Moviment Paralímpic que es va tornar a trobar amb un impecable nivell organitzatiu, gràcies, en bona mesura, al fet que per primera vegada només va existir un Comitè Organitzador per tractar els aspectes dels dos esdeveniments que van centrar l’atenció sobre la capital catalana durant més d’un mes.
Més de 9.000 milions de pessetes de pressupost va tenir la divisió del COOB’92 per a aquests Jocs, dirigida per Joan Coll, amb gairebé la meitat aportats per la Fundació ONZE, organisme que va jugar un paper clau per en la seva organització.
Espanya ‘va descobrir’ l’esport per a discapacitats en la seva més gran expressió i el públic, de menys a més, va respondre omplint les graderies, superant fins i tot les expectatives tant dels mateixos participants, poc habituats a sentir tant el caliu de la gent, com dels organitzadors. A més, els esportistes van poder competir en els millors escenaris dels olímpics.
Segons les dades del Comitè Paralímpic Español, més de 2,3 milions de persones van acudir a aquests Jocs Paralímpics, 65.000 a una Cerimònia d’Inauguració el 3 de setembre a l’Estadi de Montjuïc, que va repetir el model que havia enlluernat setmanes abans, amb unes simbòliques mans blanques que onejaven tots els espectadors i un encesa del pebeter duta a terme igualment pel protagonista del 25 de juliol del 1992, l’arquer Antonio Rebollo, guanyador després d’una plata en tir amb arc.
En l’obertura, presidida per la reina Sofia, presidenta d’honor de la cita, també hi van actuar els tenors Josep Carreras i Montserrat Caballé i el cantant Joan Manuel Serrat i el cosmòleg Stephen Hawking va llançar un missatge als presents a través dels videomarcadors de l’estadi on va subratllar que els Jocs representaven per a les persones amb discapacitat “una oportunitat de superació”.
“Tots som minusvàlids d’alguna manera. Atletes paralímpics us necessitem, sense aquests Jocs no podem pensar que la festa ha estat rodona”, va expressar l’alcalde Pasqual Maragall, mentre que José María Arroyo, president de la Fundació ONZE, va recordar als participants que eren a Barcelona “per demostrar que en l’esport no existeixen barreres ni límits”. La nombrosa delegació espanyola de gairebé 300 persones va ser abanderada per Javier Salmerón, atleta català amb paràlisi cerebral.
