Jerusalem: la ciutat més difícil del món es torna encara més difícil

La decisió del govern dels Estats Units de traslladar l’ambaixada a Israel de Tel-Aviv, on era fins diumenge, a Jerusalem ha originat una altra onada de violència a la zona, per les protestes palestines. Jerusalem, ciutat santa per a les tres religions d’Abraham, és molt probablement la ciutat més complexa del món. No té un estatus polític clar ni resolt i la pressió israeliana per convertir-la per la via dels fets en la capital d’allò que anomenen ‘estat jueu’ amenaça de crear un problema impossible de resoldre.

La ciutat vella de Jerusalem és un mosaic que reuneix en menys d’un quilòmetre quadrat quatre barris, cadascun amb una marcada personalitat: el cristià, el musulmà, l’armeni i el jueu. Dins seu hi ha ni més ni menys que el mont del Temple –del qual el mur oriental és el vestigi sagrat per als jueus de tot el món–, la mesquita d’al-Aqsa, la cúpula de la Roca –indret que els musulmans creuen que és el lloc des d’on Mahoma va ascendir al cel– i l’església del Sant Sepulcre, que acull el calvari on va morir Crist i la tomba on se suposa que fou enterrat. Poques escenes commouen més, fins i tot a l’ateu més militant, que veure com un dissabte al capvespre els jueus comencen a celebrar la fi del sàbat al mur mentre sonen les campanes de les esglésies cristianes i dalt el mur mateix el muetzí crida els fidels musulmans a l’oració.

L’escena no pot estar més comprimida territorialment ja que el mur oriental on preguen els jueus és literalment el mur de la muntanya on, en temps bíblics, hi havia el temple de David i ara hi ha Haram al-Sharif, el recinte que acull els dos espais sagrats dels fidels musulmans. Des de dalt o des de baix els uns miren, literalment, els altres.

Malgrat  reunir, com diu la coneguda frase, ‘tanta història en tant poca geografia’, durant segles les tres religions han conviscut de manera més o menys harmònica en els carrers estrets, gairebé sense llum natural, que hi ha dins el recinte emmurallat de la ciutat vella d’aquesta ciutat de tres noms: Jerusalem, al-Quds (اَلْـقُـدْس) i Yerushaláyim ( יְרוּשָׁלַיִם‎). Els canvis successius de potència dominant en la zona sempre han respectat d’una manera o una altra l’existència d’una Jerusalem que per una banda és una sola ciutat però per una altra té un simbolisme i unes significacions diversos. D’ací ve que unes quantes vegades s’haja intentat d’internacionalitzar la ciutat, cosa que ha dut fins i tot a la proposta insòlita de fer-ne un corpus separatum.

Un cos separat
El terme llatí corpus separatum (‘cos separat’) feia referència a la possible creació, d’acord amb el pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina, d’una zona gestionada internacionalment, que incloïa Jerusalem i més pobles de la vora, com ara Betlem. Es considerava precisament que, per raó de la importància que té per a les tres religions monoteistes, Jerusalem havia de rebre un tractament separat de la resta de Palestina i restar sota el control efectiu i directe de les Nacions Unides.

La resolució 194 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, de l’11 de desembre de 1948, establí una comissió de conciliació i reafirmà aquesta declaració. I la resolució 303 de l’Assemblea General de les Nacions Unides confirmà aquesta decisió de deixar Jerusalem sota un règim internacional permanent. Però el pla no s’aplicà. Després de la partició de Palestina entre Israel i Jordània, tots dos estats prengueren control d’una part de Jerusalem, que fou dividida per l’anomenada Línia Verda. La Línia Verda migpartia la ciutat, de manera que la ciutat vella amb els indrets sagrats de les tres religions restava en el costat palestí, administrat per Jordània.

Dos decennis més tard, Israel aconseguí el control de Jerusalem Est i de tot Cisjordània, de resultes de la victòria a la guerra dels Sis Dies. L’arribada dels paracaigudistes israelians al mur oriental va ser un moment especialment simbòlic per a Israel. El temple de David havia estat el centre de la vida del judaisme durant segles i ara tornava a estar sota la seua sobirania. Israel annexà immediatament Jerusalem Est i el considerà part d’un municipi del Jerusalem unificat, que, tanmateix, no té els mateixos límits que havien estat proposats en el corpus separatum ni és reconegut com a part d’Israel per la gran majoria de la comunitat internacional.

Una capital no reconeguda
Per això avui l’estatus polític d’Israel és tan conflictiu. Una de les lleis bàsiques d’Israel, la llei de Jerusalem del 1980, estableix que és la capital de l’estat d’Israel i és per això que hi ha els edificis dels poders de l’estat, començant pel parlament i el primer ministre. Fou una decisió unilateral que fins ara havia refusat la comunitat internacional. Jerusalem Est continua essent considerada una part de la Palestina ocupada militarment per Israel i per aquest motiu fins ara les ambaixades dels estats del món amb què Israel manté relacions eren a Tel-Aviv i no a Jerusalem. Això explica que el pas de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem haja tingut un impacte tan gran i haja motivat incidents tan greus.

Quan Israel va aprovar la llei del 1980 que feia de Jerusalem la capital, les Nacions Unides varen aprovar un resolució, la 478, en què es demanava als estats membres de no establir-hi les ambaixades per evitar que Israel consolidàs la decisió de fer d’aquesta ciutat amb un estatus legal encara ambigu la seua capital i, consegüentment, despullar els palestins dels drets sobre Jerusalem Est.

De fet, això afectava fins i tot els consolats de la ciutat. Fins ara ha existit allò que s’anomenava el ‘cos consular del corpus separatum‘. Això significava generalment que els cònsols acreditats a la ciutat responien directament als ministeris dels seus països i no a l’ambaixador a Israel ni a l’ambaixador a Palestina, de manera excepcional, perquè Jerusalem no és cap estat independent i, per tant, no té dret a ambaixada pròpia. En total, hi ha una dotzena de consolats que fins ahir apareixien en les llistes dels seus països sota el nom de Jerusalem i prou.

I és això que van canviar ahir els Estats Units. Per primera volta, un estat ha instal·lat l’ambaixada a Jerusalem, en un acte que implica el reconeixement que la ciutat no és una ciutat on els palestins també tenen drets o un corpus separatum, sinó la capital d’Israel. Guatemala i el Paraguai han anunciat que també ho faran, però la resta d’estats, inclosos els de la Unió Europea, no únicament no els seguiran sinó que fins i tot han boicotat la inauguració de l’ambaixada dels Estats Units. El pas de l’administració Trump és històric i d’una importància descomunal. I és la raó, alhora, de l’alegria israeliana i de la indignació palestina i de bona part del món.