Per què crema Jerusalem? Les claus d’una tensió que no para de créixer

L’augment de la violència a l’Esplanada de les Mesquites, a la Ciutat Vella de Jerusalem, és com més va més greu i perillós. Els enfrontaments entre les forces de seguretat israelianes i els manifestants palestins, el cap de setmana passat, van deixar centenars de ferits. Dilluns i dimarts, la tensió va créixer encara més arran dels atacs aeris israelians que van matar trenta-cinc persones a la ciutat de Gaza, entre les quals dotze nens. Els atacs eren una represàlia pels atacs d’Hamàs amb projectils. Aquest episodi no es pot atribuir a una sola causa, sinó a diversos factors desestabilitzadors que han desembocat en la crisi actual després de mesos d’incubació.

Així i tot, les maniobres per a desallotjar famílies palestines que viuen de fa generacions al barri de Sheikh Jarrah, a l’est de Jerusalem, es poden considerar el detonant d’una reacció en cadena. Hi ha en actiu una batalla legal entre aquests residents palestins i Nahalat Shimon, una organització de colons vinculada al moviment sionista d’Israel que vol alterar la demografia del Jerusalem oriental en favor de la població jueva.

Les famílies de Sheikh Jarrah van rebre el suport immediat de diverses zones palestines, incloent-hi una munió de ciutadans àrabs d’Israel de les ciutats d’Umm al-Fahm i Jaffa. Alhora, milers de persones van començar a manifestar-se a la Porta de Damasc, que aquestes últimes setmanes s’ha convertit en la plaça Tahrir del Jerusalem oriental, el centre de la revolució de la Primavera Àrab del 2011 a Egipte. Molts eren devots musulmans que s’havien reunit a la Porta després d’haver assistit a les oracions a la mesquita d’al-Aqsa.

La crisi es va intensificar els últims dies del mes sagrat del Ramadà: el punt culminant del calendari islàmic, però també el moment més inestable de cada any a Jerusalem. Només el divendres 7 de maig, prop de dos-cents palestins van ser ferits greument i molts més van ser detinguts després de durs enfrontaments amb la policia israeliana, que va ser molt agressiva quan intentà de frenar les manifestacions. I això va accelerar una expansió de les protestes palestines per Jerusalem, Cisjordània i moltes viles àrabs del centre i el nord d’Israel.

Tempesta política a tots dos bàndols

La incapacitat de contenir la violència a Jerusalem i més territoris ocupats es deu en part a problemes interns tant en els dirigents palestins com al govern israelià. Pel que fa als palestins, hi ha una disputa pel poder entre Hamàs i el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas. Hamàs ha acrescut deliberadament la tensió amb Israel llançant coets de Gaza estant, com a estratègia propagandística per a acumular capital polític a costa d’Abbas. I Abbas, al seu torn, ha ajornat les eleccions al Consell Legislatiu Palestí per por de perdre terreny enfront dels seus rivals islamistes. Per una altra banda, la política israeliana és estancada i molt afeblida, després de quatre eleccions generals seguides sense poder formar govern estable. Això ha tingut repercussions greus en la gestió de la crisi.

També cal no subestimar (com òbviament han fet els caps de seguretat d’Israel) les conseqüències desastroses que la covid-19 ha tingut a l’est de Jerusalem. La crisi ha deixat massa joves palestins desocupats i desesperadament allunyats dels seus dirigents polítics. Els joves palestins que es manifesten a les escales de la Porta de Damasc, als carrers de la Ciutat Vella i a la mesquita d’al-Aqsa no es troben motivats per les ideologies dels seus pares, sinó sobretot per un sentiment d’ira, fàstic i frustració.

Provocacions i més provocacions

Amb aquesta tensió creixent i la crisi política a banda i banda, la situació ja semblava susceptible de descontrolar-se durant la Marxa de la Bandera prevista el Dia de Jerusalem, un esdeveniment que se celebra anualment per a commemorar la reunificació de Jerusalem per part d’Israel després de la guerra dels Sis Dies de 1967.

Últimament, el moviment dels colons ha anat guanyant influència dins del govern de Benjamin Netanyahu i de la societat israeliana, i aquesta desfilada s’ha convertit en pedra angular per a la consciència nacional de molts sionistes religiosos. Cada any, abans d’arribar a les celebracions a la plaça del Mur Occidental, centenars de joves israelians surten de Sheikh Jarrah, s’aturen a la Porta de Damasc i després continuen pel carrer Al-Wad, l’artèria principal del barri musulmà de la Ciutat Vella.

Durant la marxa, els joves israelians, desafiadors, onegen banderes nacionals i entonen cançons patriòtiques. Mentrestant, els palestins observen la processó darrere les tanques de seguretat que les forces policíaques israelianes han col·locat especialment per a l’ocasió.

Israelis dance, sing, cheer, and celebrate all while Israel brutalizes thousands of Palestinians, while settlers attempt to steal Palestinian homes in Sheikh Jarrah, and while Israel bombs Gaza, killing children. This is the lived reality of Palestinians under apartheid. pic.twitter.com/2YiPGDxxb9

— IMEU (@theIMEU) May 10, 2021

La manera com aquesta celebració traspassa els seus espais quotidians fa que la majoria de palestins la percebin com una provocació flagrant i un recordatori dolorós de la humiliació que Israel va infligir a les seves aspiracions nacionals el juny del 1967. La guerra dels Sis Dies no sols va implicar una despossessió palestina a gran escala, sinó que també va establir el control israelià sobre al-Quds (nom àrab de Jerusalem) i la mesquita d’al-Aqsa, el tercer lloc més sagrat de l’islam i símbol principal de la identitat palestina.

Diumenge a la nit, milers de palestins es van atrinxerar a la mesquita amb pedres i còctels Molotov amb previsió de la desfilada del Dia de Jerusalem. Segons la Mitja Lluna Roja palestina, els enfrontaments entre les forces policíaques israelianes i els manifestants, que esclataren inevitablement l’endemà de matí, van deixar tres-cents palestins ferits més. Això va motivar la decisió israeliana d’impedir que els jueus entressin a la zona de la mesquita d’Al-Aqsa i la Muntanya del Temple durant el Dia de Jerusalem.

Les autoritats israelianes van desviar el recorregut de la marxa lluny de la Porta de Damasc i del barri musulmà, perquè intuïen que seria perillós que seguís la ruta per alguns dels espais més simbòlics de la població palestina, i amb Jerusalem ja en el tall de la navalla. El Tribunal Superior de Justícia d’Israel també va ajornar les audiències sobre els desallotjaments prevists de famílies palestines a Sheikh Jarrah que s’havien programat per al Dia de Jerusalem.

Però aquests intents de distensió semblen haver estat massa escassos i tardans. Com sabem ara, Hamàs va prendre la decisió de disparar coets contra l’oest de Jerusalem i el sud d’Israel, i les Forces de Defensa israelianes van prendre represàlies amb atacs aeris, amb què mataren vint-i-cinc persones. Una vegada més, Jerusalem és en flames, amb conseqüències potencialment nefastes per a l’estabilitat de tota la regió.

Carlo Aldrovandi és professor assistent en estudis internacionals de pau al Trinity College de Dublín. Aquest article fou publicat originalment a The Conversation.