28.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 29.10.2022 - 21:48
Jean Wyllys (Alagoinhas, Brasil, 1974) viu a Barcelona, però no pas per elecció. L’ex-diputat del Partit Socialisme i Llibertat (PSOL) se’n va anar del Brasil després d’anys de rebre amenaces de mort i de denunciar-les sense que ningú hi fes res. L’assassinat per motius polítics de la seva amiga i companya de partit Marielle Franco va ser la gota que va fer vessar el got. Nascut en una família pobra, Wyllys és una de les figures més influents de l’esquerra brasilera. El 2010, va esdevenir el primer diputat obertament gai del parlament brasiler i d’aleshores ençà sofreix un assetjament polític per la seva condició d’homosexual. Però abans del 2010, el seu nom ja era àmpliament conegut al Brasil per una fita que té poc a veure amb la política: Wyllys va ser el guanyador del programa de telerealitat Big Brother Brasil del 2005. Com a diputat, va coincidir al parlament amb l’actual president, Jair Bolsonaro, i en va ser un dels màxims adversaris. “Ell, de manera molt intel·ligent, em va situar com el seu enemic perquè sabia que així n’obtindria un rèdit electoral”, explica.
Ara, quatre anys després que Wyllys s’exiliés, el Brasil torna a triar entre Lula Da Silva i Jair Bolsonaro per a la presidència. En parlem en conversa telefònica amb l’ex-diputat del PSOL, que alerta, sense pèls a la llengua, de la transcendència d’aquestes eleccions: “Si guanya novament l’extrema dreta, la democràcia al Brasil morirà”. En cas que guanyi Lula, Wyllys reconeix que segurament tornarà al Brasil, perquè la seva vida ja no perillarà.
—Què us va portar a exiliar-vos del Brasil?
—El 2016, quan vaig donar suport a Dilma Rousseff perquè considerava que havia estat víctima d’un cop, vaig passar a ser l’enemic públic de l’extrema dreta. El 2010, m’havia convertit en el primer diputat gai del país i ja havia rebut alguna amenaça. Però a partir del 2016 les amenaces van créixer de manera espectacular. Les forces polítiques de dreta i d’extrema dreta van intensificar una campanya de difamació en contra meu a les xarxes socials per a assassinar la meva reputació mentre continuava rebent amenaces de mort. El 2018, quan Bolsonaro fou elegit president, la violència política va créixer encara més. [Silenci.] El fet que més em va marcar és l’assassinat per motius polítics de la meva amiga i companya de partit Marielle Franco, regidora de Rio de Janeiro. En aquell moment va canviar tot, perquè les amenaces no van quedar en amenaces i prou. Després d’haver presentat disset denúncies a la Policia Federal i una denúncia a la Comissió Interamericana de Drets Humans, vaig decidir anar-me’n del Brasil, perquè l’ambient ja era molt perillós per a mi i la meva vida perillava.
—Bolsonaro mateix us ha situat al centre de la diana unes quantes vegades.
—Bolsonaro ha estat un dels principals instigadors de l’assetjament polític contra la meva persona. El 2011, va deixar anar la primera gran calúmnia en contra meu. Es va inventar que jo havia creat un “kit gai” que seria distribuït a les escoles per a ensenyar als nens a ser gais i lesbianes. Va arribar a dir que el kit incloïa un biberó amb un penis com a xumet. I això li va donar un gran rèdit polític. Abans de ser president, ell només era conegut a Rio de Janeiro, i jo era conegut a tot el país. Ell, de manera molt intel·ligent, em va situar com el seu enemic, perquè així podria obtenir-ne un rèdit electoral. Insultar-me li donava visibilitat i d’aquesta manera va anar aconseguint l’atenció i la simpatia dels reaccionaris. Encara avui l’extrema dreta fa servir mentides en contra meu per a guanyar vots.
—El dia del procés de destitució de Dilma Rousseff vau escopir-li a la cara. Com recordeu aquella nit?
—Estàvem tots molt tensos. La dreta va muntar un escenari per a humiliar públicament Dilma Rousseff. Eduardo Cunha, president de la cambra, va conduir el procés de destitució de Rousseff de manera fraudulenta. Ara Cunha és a la presó, on compleix una pena de quinze anys per corrupció. Aquella nit, Bolsonaro va dedicar el seu vot a un ex-militar, Brilhante Ustra, que havia torturat Rousseff durant la dictadura brasilera. Per fer-nos-en una idea, és un home que posava rates a les vagines de les dones. Més enllà d’això, Bolsonaro em va insultar greument per enèsima vegada, fent referència a l’homosexualitat, i llavors, d’una manera molt instintiva i profundament indignat, vaig escopir-li a la cara. No me’n penedeixo. Mentre hi hagi feixisme, la gent pot anar armada amb la seva saliva.
Jean Wyllys cospe em Bolsonaro e diz que faria de novo https://t.co/8bOqd1BJHo pic.twitter.com/KLCuSwdDa5
— UOL Notícias (@UOLNoticias) April 18, 2016
—Ara parlem de l’actualitat. Quines creieu que serien les conseqüències d’una victòria electoral de Bolsonaro?
—Seria un perill. Però no únicament per al Brasil, sinó per a tot el món. Ara la nostra democràcia agonitza. Si guanya Bolsonaro, la democràcia al Brasil morirà. L’extrema dreta tindrà un búnquer molt poderós, el Brasil és l’economia més gran d’Iberoamèrica. És un país amb una riquesa natural immensa. Si això continua en mans de Bolsonaro, l’extrema dreta s’enfortirà a tot el món. I, evidentment, també és un perill per al planeta. Bolsonaro no té cap compromís amb una agenda ambiental que protegeixi la natura i els pobles originaris. Al contrari, amb ell al capdavant del país la quantitat d’incendis als boscos amazònics s’ha triplicat. De fet, el ministre de Medi Ambient de Bolsonaro és investigat per tràfic il·legal de fusta. Així, doncs, no és una batalla del Brasil, el món viu una batalla a favor de la democràcia, a favor d’un planeta on viure. Si Bolsonaro guanya les eleccions, serà una desgràcia per a tothom.
—Lula ha presentat aquestes eleccions com la batalla de democràcia contra feixisme. Hi esteu d’acord?
—No és que ho hagi plantejat Lula i prou, és que és una realitat. Jo sé que als fatxes no els agrada que els diguin fatxes, però ho són. Són un antigovern, practiquen l’antipolítica i només busquen enemics. Tenen el suport explícit de grups neonazis. Enalteixen la dictadura brasilera sense amagar-se’n. El secretari de Cultura de Bolsonaro va copiar un discurs de Goebbels, com si fos seu, i el va presentar en un escenari semblant al del propagandista nazi. A l’estat de Paranà, una professora bolsonarista va fer la salutació nazi a classe tot bramant “Heil, Hitler!”. No és una coincidència. A més, Bolsonaro ha fet una política negacionista de la covid-19. Ha tingut quatre ministres de Sanitat diferents i han optat per la immunitat de grup, tot dient que tard o d’hora tothom s’haurà infectat i que moriran més febles: els pobres, la gent gran i les persones amb malalties. Aquest darwinisme social també és típic del feixisme.
—Fa mesos que Bolsonaro acusa l’esquerra de falsejar les eleccions.
—Bolsonaro i l’extrema dreta saben que perdran les eleccions. Per això fa temps que les deslegitimen. És la mateixa estratègia que va fer servir Trump als Estats Units i que va propiciar l’assalt al Capitoli. En realitat, Bolsonaro té por de perdre i ser perseguit penalment per la seva acció de govern. De fet, ha estat denunciat a la Cort Penal Internacional per la seva gestió de la pandèmia.
—En cas que perdi Bolsonaro, acceptarà la derrota?
—Molts països democràtics ja han dit que reconeixeran els resultats que surtin de les urnes del Brasil. Països de l’Europa occidental, els Estats Units, Canadà… Fins i tot, alguns representants polítics han declarat obertament el seu suport a Lula. Bolsonaro no té suport internacional per a perpetrar un cop. Sí que pot passar que mobilitzi els seus partidaris als carrers, les seves milícies, per pressionar i mirar d’aconseguir així l’amnistia dels crims que ha comès durant el seu mandat, com la gestió genocida de la pandèmia, la devastació de l’Amazònia i la persecució dels pobles indígenes.
—Pot ser que Lula faci caure Bolsonaro, però la societat estarà “desbolsonaritzada”?
—Com va dir Umberto Eco, el feixisme és etern. La infecció feixista està sempre preparada per tornar. Això passa amb el bolsonarisme. No el podrem eradicar mai del tot. Però podem fer el que va fer Alemanya després de la Segona Guerra Mundial: la desnazificació. Hem de responsabilitzar els qui han col·laborat amb aquest govern i desenvolupar una educació crítica, que reconegui els errors del passat per no tornar-los a cometre. És el que passa a Espanya. No hi ha hagut una desfranquització, el franquisme hi està arrelat. Sempre és necessari, aquest procés de revisió, per a deixar enrere el feixisme.
—Vau anar-vos-en del Brasil poc després de les eleccions de 2018. Què ha canviat entre aquelles eleccions i les d’ara?
—La desinformació de l’extrema dreta s’ha sofisticat. Ja escampaven notícies falses i teories conspiratives, però ara fins i tot fan servir l’hipertrucatge. Aquesta tècnica, que empra intel·ligència artificial, els permet de crear vídeos falsos i fer-los passar per reals. També han enfortit el revisionisme històric, sobretot amb la negació de l’Holocaust i la construcció de la dictadura brasilera com una època bona, com passa a Espanya amb el franquisme. A més, un sector de la premsa, que en principi ha de vetllar per la veritat i la democràcia, s’ha afegit a aquesta desinformació. Al Brasil la premsa és majoritàriament de dretes i puja al carro de la desinformació, sobretot quan es tracta de Lula i el Partit dels Treballadors, amb cobertures mediàtiques tendencioses i esbiaixades.
—Per acabar, si guanya Lula, tornareu al Brasil?
—Segurament, sí. Si Bolsonaro controla les institucions, com ara la policia general, no puc tornar al Brasil, perquè sóc tractat per l’extrema dreta com l’enemic públic número u. Però si Bolsonaro cau, és força probable que torni. Però no immediatament. És un desexili, tal com es titula la meva exposició a la Virreina.
