07.06.2019 - 21:30
|
Actualització: 08.06.2019 - 11:38
A Brussel·les tot és o blanc o negre. O combregues amb la fe del projecte europeu o ets un heretge. No hi ha marge per a la crítica. Discrepar t’agermana amb Le Pen, Salvini i Orbán. Així de taxatiu és Jean Quatremer, corresponsal del diari Libération al cor de la Unió Europea i una de les veus més crítiques de l’europeisme. ‘És el nou Vaticà, la nova fe veritable i els euròcrates són la nova Guàrdia Suïssa’, diu.
Quatremer ha visitat Barcelona per rebre el premi Ernest Udina. Abans, però, ha participat en un esmorzar al Col·legi de Periodistes. Sense els edulcorants i els silencis de Jaume Duch, s’ha encarregat d’explicar les misèries del somni europeu. Vint-i-vuit estrelles sense cap brillantor que es barallen entre si per interessos nacionals.
‘La UE és l’Europa dels estats, no hi ha cap rastre del federalisme promès. L’única construcció que hi ha és la continuïtat geogràfica, res més. Brussel·les s’ha convertit en un ens antidemocràtic, on la Comissió té poders dictatorials i no ha de retre comptes amb ningú. Qualsevol petició de reforma és vista com un atac. És frustrant. Els euròcrates en privat et diuen que tens raó, però en públic s’escandalitzen amb les crítiques’, explica.
Quatremer mou les mans com qui desmunta un motor. Peça amunt, peça avall. Entre els dits li brillen quatre anells, n’hi ha un que és d’una calavera allargada amb unes cavitats orbitals d’una negror profunda, gairebé tant com les corrupteles de Jean-Claude Juncker i la seva mà dreta, Martin Selmayr. El corresponsal només cedeix davant una cosa: ‘Un petit cafè.’
Puigdemont serà eurodiputat?
La pregunta del moment ha topat amb un periodista dubitatiu i evasiu. Ni sí, ni no. Sense resposta. De totes maneres, Quatremer ha blasmat la decisió unilateral del president del Parlament Europeu, Antoni Tajani, i Klaus Welle, secretari general del Partit Popular Europeu, d’impedir l’accés a l’eurocambra de Puigdemont i Comín. ‘Han provocat un escàndol per unes acreditacions provisionals. Provisionals, ho repeteixo. Quan els diputats espanyols se’n van queixar, haurien d’haver respost que era un merder que havia de resoldre Espanya’, diu.
Però el coratge no és una de les virtuts de les institucions europees. El corresponsal explica que ‘Catalunya’ és una paraula tabú als passadissos de Brussel·les. ‘Sembla que vulguis parlar de Voldemort. No es pot esmentar. Ningú en vol parlar, no hi ha debat possible, no els treus del discurs oficial de l’afer intern i tal. De fet, Catalunya s’ha convertit en l’angle mort de la construcció europea.’
Quatremer assegura que, si hi ha voluntat, el marc legal és prou flexible per a permetre un referèndum. Per això ha retret a Mariano Rajoy que, en compte de negociar, optés per recórrer als tribunals i als agents de policia. ‘Si el judici acaba amb condemnes de trenta anys de presó… Això no s’ha vist mai a Europa. És una catàstrofe.’
Una independència sense aliats
Però l’independentisme no ha sortit indemne de l’esmorzar. La immunitat estava reservada per als pancakes i el suc de taronja que cap periodista no s’ha atrevit a tocar. Quatremer ha declarat que la societat catalana estava fracturada. En aquest sentit, ha dit que la decisió de Puigdemont de tirar endavant l’1-O, amb tot el desplegament policíac, no havia ajudat gens a la cohesió.
A més, s’ha mostrat sorprès amb l’actuació de Raül Romeva, de qui ha dit que era un home més intel·ligent que Puigdemont, durant l’octubre de 2017. Segons ell, el conseller d’Afers Estrangers sabia com funcionava la Unió Europea i que les institucions no mourien ni un dit per Catalunya després del referèndum. ‘Sabia que era impossible fer la independència contra el parer de França i Alemanya.’
Qui presidirà la Comissió?
El relleu de Juncker no és gens clar, no tant pel resultat electoral sinó pels vets creuats entre Macron i Merkel. El Partit Popular Europeu va guanyar els comicis i el seu candidat, Manfred Weber, és el més ben posicionat. Però, segons Quatremer, té dues lloses insalvables. És un lampista de partit sense experiència de govern i França impedirà que el Consell Europeu el nomeni per al càrrec. Un vet que, evidentment, tindrà resposta per part d’Alemanya: Michel Barnier, la cara europea de les negociacions pel Brexit, tampoc no serà president.
Sobre Timmermans, el corresponsal no es pronuncia, i en el cas de Margrethe Vestager, la comissària més mediàtica de la Comissió, Quatremer veu difícil que els Liberals, tercera força al parlament, puguin imposar el seu candidat. I finalment, quan l’esmorzar agonitza, una periodista salta amb aquesta pregunta: ‘Josep Borrell?’ El ministre d’Afers Estrangers espanyol entra a la sala per la xemeneia, una mica com el PSOE l’ha enviat a Europa. Un Pare Noel com a solució contra l’hegemonia conservadora a Brussel·les… ‘No, és massa vell’, sentencia Quatremer.