S’ha mort el cineasta Jean-Luc Godard

Jean-Luc Godard, cineasta franco-suís i un dels membres més influents del moviment nouvelle vague, s’ha mort a noranta-un any, segons que ha informat el diari Libération, que ha afegit que la mort ha estat un suïcidi assistit. “No estava malalt, senzillament estava cansat”, ha dit un familiar al diari francès. Godard va fer obres irreverents i rebels i va destacar pel seu esperit renovador del cinema francès, que trencava amb el muntatge considerat clàssic.

Entre els seus films més destacats hi ha Al final de l’escapada (1960), Le Mépris (1963), Pierrot el boig (1965) i Sauve qui peut (la vie) (1980), juntament amb Histoire(s) du cinéma, una sèrie de films que va durar deu anys, del 1989 al 1998.

Les protestes del Maig del 68 van tenir un fort impacte en la seva obra. Abraçant el maoisme, va allunyar-se dels mètodes de treball que havia practicat fins llavors. Fundà un col·lectiu cinematogràfic militant amb el qual va signar els seus films més polítics, el grup Dziga-Vértov, en homenatge al cineasta soviètic Dziga Vértova.

A la dècada dels setanta va combinar films amb un estil marcadament soviètic amb uns altres de més convencionals que arribessin a un públic més ampli, però a mitjan dècada es va girar d’esquena a la seva etapa maoista. A final dels vuitanta va començar a treballar en la sèrie Histoire(s) du cinéma, on va reflectir la seva visió sobre la història del cinema amb una obra conceptual, farcida d’imatges sobreposades i texts, molts dels quals eren poemes.

Godard va guanyar l’Ós d’Or al Festival de Berlín el 1965 per Alphaville, i dos Óssos d’Argent: el 1960 per Al final de l’escapada i el 1961 per Une femme est une femme. També va rebre el Lleó d’Or d’honor el 1982 a la Mostra de Venècia i el Lleó d’Or al millor film per Prénom Carmen el 1983, el premi del jurat del Festival de Canes per Adieu au langage, el 2014, dos premis César d’honor el 1987 i el 1998 i un Oscar d’honor el 2010 com a reconeixement a tota la seva carrera. El 2018 va rebre una Palma d’Or especial per Le livre d’image i tota la seva obra al Festival de Canes.