Jean-Guy Talamoni: “París evidencia que el vot no val per a res i que allò que funciona és una demostració de força”

Còrsega viu dies de dolor i ràbia per l’assassinat d’Yvan Colonna quan era sota custòdia penitenciària en mans d’un pres violent. Quan va entrar en coma, els carrers corsos van esclatar en manifestacions d’alta intensitat, amb grans aldarulls i enfrontaments amb la policia. La situació va arribar a ser tan tensa que el govern de Macron va reaccionar-hi anunciant l’acostament a presons corses dels altres dos presos condemnats per la mort de Claude Erignac –Pierre Alessandri i Alain Ferrandi– i amb la predisposició de negociar un reconeixement com a autonomia de Còrsega. Dilluns, finalment, es va confirmar la mort de Colonna i, al contrari del que es podria pensar, les manifestacions es van apagar. Però no pas per resignació, sinó per dol. Dimecres, vam contactar amb Jean-Guy Talamoni, ex-president de l’Assemblea de Còrsega i dirigent del partit independentista Corsica Libera, per parlar de com batega el poble cors aquests dies, i hi vam trobar una reflexió que pot sonar familiar als catalans. Critica la inacció del govern nacionalista –pacte d’autonomistes i independentistes– i la submissió a París, que només es mou quan hi ha demostracions de força al carrer. Està disposat a parlar, però posa una condició: guardar el dol i que l’entrevista no surti publicada fins que Colonna sigui enterrat.

—Quina responsabilitat doneu a l’estat francès en l’assassinat de Colonna?
—Té una responsabilitat terrible. Les tres persones que encara eren a la presó per l’afer Érignac tenien un règim penitenciari especial que impedia que fossin acostats a presons corses, malgrat que no complien cap de les condicions perquè se’ls apliqués. Era completament il·legal. De fet, la comissió competent va decidir tres vegades d’aixecar-los aquest règim penitenciari, i les tres vegades l’administració política hi ha intervingut per impedir-ho. El comportament de París és il·legal i purament venjatiu. Si París hagués respectat la seva pròpia llei, Yvan Colonna, Pierre Alessandri i Alain Ferrandi faria anys que haurien tornat a Còrsega, i, evidentment, el drama de la mort de Colonna no hauria passat. La responsabilitat de l’estat és clara, però és que, a més, la persona que ha atacat Colonna tenia el mateix règim penitenciari. Era perillós, estava radicalitzat i ja havia tingut problemes per violència dins la presó. Tenia una funció dins la presó, li permetien de moure-s’hi lliurement. El van deixar deu minuts amb Yvan Colonna i ningú no hi va intervenir. Ell té culpa de l’agressió, és clar, però la responsabilitat és absolutament de l’estat. És per això que estem enrabiats.

—Què significa la mort de Colonna per al poble cors?
—Està totalment consternat. El dol de la família Colonna és realment compartit pels corsos, fins i tot els qui no són nacionalistes. Quan se’n va saber la mort, es van fer concentracions a les esglésies de tots els pobles. Hi ha hagut un esclat de ràbia, manifestat sobretot pel jovent des que Colonna va entrar en coma. Però també hi ha la ràbia perquè els nacionalistes van guanyar les eleccions el 2015, i de llavors ençà les han guanyades totes, i tanmateix, París no ha acceptat mai de parlar seriosament de les reivindicacions expressades a les urnes. No s’ha avançat ni un mil·límetre.

—Què demanàveu?
—La cooficialitat de la llengua corsa, un estatut de resident per a protegir la nostra terra [l’estatut de resident vol impedir la compra de béns immobles a Còrsega als qui faci cinc anys, com a mínim, que no hi viuen], un estatus fiscal singular per a Còrsega, l’amnistia de presos i investigats, i un estatut d’autonomia real, amb poder legislatiu. Tot això forma part del projecte nacionalista que va guanyar el 2015 i va aconseguir la majoria absoluta dels vots el 2017, però París no n’ha volgut parlar.

—Ara han posat sobre la taula la possibilitat de negociar una autonomia. Què en penseu?
—Aquests dies hi ha hagut manifestacions molt fortes per Yvan Colonna i, de cop, París s’ha mogut. Ha anunciat que traurien el règim penitenciari especial de Colonna –fer-ho quan era entre la vida i la mort va semblar una provocació– i els altres dos presos, i han promès de portar-los a Còrsega. A més, han dit que es podran obrir converses sobre l’autonomia. Les victòries electorals dels nacionalistes del 2015 ençà no les ha tingudes en compte, París. En canvi, sí que ha tingut en compte les manifestacions. Confirma el que ja sabíem: París només reacciona amb la força, no amb la democràcia.

—Quina credibilitat doneu a la promesa de negociar una autonomia?
—Hi ha moltes suspicàcies. Ara Macron es vol assegurar la tranquil·litat fins a les eleccions, però hi ha molts corsos que pensen que quan hagin passat es faran enrere. O bé que miraran de rebaixar la promesa i l’aplicaran tan poc com sigui possible. Autonomia vol dir la transferència del poder legislatiu, però ells fan servir la paraula “autonomia” amb un contingut diferent. Fins i tot, quan el ministre d’Interior va parlar d’autonomia va dir que abans calia discutir què volia dir. Bé, per a tots els juristes del món una autonomia vol dir la transferència del poder legislatiu. Si no, no és una autonomia. Si Macron guanya, complirà la promesa del seu ministre d’Interior? No ho podem saber, però sí que sabem que si les institucions nacionalistes –o com a mínim, així es presenten– no fan una mostra de fermesa i de força amb París, Còrsega no avançarà. En el millor dels casos, donaran un estatut d’autonomia que no serà realment autonomia.

—Com ha de ser aquesta mostra de fermesa i força amb París?
—No es tracta ni de tornar vint anys enrere, quan hi havia lluita armada, ni d’enfrontar-se a la policia als carrers. Nosaltres diem això: hem guanyat totes les eleccions polítiques, professionals i sindicals. Totes les eleccions imaginables. De fet, avui tota la societat corsa té un projecte nacionalista i vota nacionalista a tot arreu. Què diem els independentistes de Corsica Libera? Cal que fem una demostració de força, que fem una crida a la mobilització popular i que arribem a la desobediència civil. Tranquil·lament i serenament, sense cap vessament de sang, però blocant l’administració francesa a Còrsega. Haurem d’impedir que la prefectura pugui governar Còrsega. Evidentment, per a fer-ho cal valentia política. Fa uns dies ja va passar: uns sindicalistes van impedir que un vaixell carregat de gendarmes que venien a reprimir les protestes amarressin al port, i van haver de tornar a França. Demanem als nostres companys autonomistes de posar en marxa un pla així i blocar tot allò que puguem blocar, que avui dia és tot. Si demà al matí tenim agricultors ocupant Bastia amb els tractors o gent ocupant totes les administracions franceses, París es veurà obligat a parlar.

—Què en pensen els autonomistes?
—Se sotmeten a totes les decisions de París. Repeteixen constantment que cal dialogar, però el resultat final és ridícul. París no tan sols no dialoga, sinó que a més se’n riu, d’ells. Hi ha desacord entre autonomistes i independentistes. Tenen una postura de submissió, esperen obtenir alguna cosa de la benvolença parisenca. Per nosaltres, en canvi, és simple: França no se n’ha anat mai d’un país sota la seva tutela sense una demostració de força.

—El jovent té un paper determinant a les manifestacions d’aquests dies. Fa pensar en un bon futur per al nacionalisme cors?
—La motivació dels joves és molt bona notícia. Vol dir que tenim un poble viu i que el nostre jovent està convençut. Alhora, ens preocupa una mica, perquè no estan en les mateixes condicions que les forces de l’ordre, que van protegits i armats. Tenim un jovent combatiu, però no volem que es posin en perill. Qui s’hauria de posar davant són les institucions i els sindicats, però com que no ho fan, els joves han fet un pas endavant. La gent s’ha adonat que les institucions i les urnes no han servit de res, és per això que hi ha hagut aquestes manifestacions. S’han adonat que el joc de les eleccions, a la pràctica, no serveix. Som en una situació una mica perillosa, perquè París evidencia que el vot no val per a res, i que allò que funciona és una demostració de força com la d’aquests darrers dies. Fa anys que avisem els autonomistes que, si continuem així, acabarem malament, i proposem de posar en marxa un procés nacional coherent i combatiu en els termes que deia abans.

—Les manifestacions continuaran les setmanes vinents?
—No sé què passarà. Després de l’enterrament d’Yvan Colonna es faran reunions àmplies amb els ciutadans i les institucions, potser també amb els autonomistes, per a fer-los entendre que cal canviar d’estratègia. Ningú no sap què passarà, però la situació és molt tensa.