La travessia de J. D. Vance: de “mai amb Trump” a ser-ne el candidat a vice-president

The Washington Post · Alex Horton i Maegan Vazquez 

Quan Donald Trump es va presentar per primera vegada, l’any 2016, un dels seus crítics més ferms dins el Partit Republicà era J. D. Vance, aleshores un jove graduat a la facultat de Dret de la Universitat de Yale i un inversor de capital risc a Silicon Valley que, aquell mateix juny, havia publicat Hillbilly Elegy: A Memoir of a Family and Culture in Crisis, sobre la seva educació als Apalatxes i el Cinturó d’Òxid.

“No puc suportar Trump”, va declarar Vance a NPR aquell agost. “Sóc un ‘Never Trump’: no m’ha agradat mai”, va dir a Charlie Rose l’octubre del 2016, setmanes abans que Trump fos elegit president.

En vuit anys, tot ha canviat.

El best-seller Hillbilly Elegy –que retratava la infantesa de Vance a la comunitat siderúrgica d’Ohio, en una família asfixiada per la drogoaddicció i la pobresa– es va convertir en una lectura obligatòria de tots aquells que miraven d’entendre com Trump havia atret els votants de classe treballadora blancs que l’havien ajudat a instal·lar-se a la Sala Oval.

Vance mateix acabaria entrant en política, presentant-se amb èxit per a senador l’any 2022, un ascens notable per a un polític nouvingut. Aleshores, Vance ja s’havia desdit de les seves crítiques a Trump, el defensava com un “gran” president i en reproduïa les afirmacions falses sobre un frau electoral sistematitzat a les eleccions del 2020.

Dilluns, a trenta-nou anys, es va anunciar que Vance seria el company de fórmula de Trump en les eleccions de 2024, culminant així un ascens meteòric com a estrella del Partit Republicà, una transformació completa del republicà d’Ohio: d’un dels crítics més ferotges de Trump a un dels seus aliats més lleials. Vance va entrar a la Convenció Nacional Republicana al ritme de l’America First de Merle Haggard i va trigar tant a encaixar la mà als assistents que la cançó va haver de sonar dues vegades.

Presentant Vance a la convenció, el vice-governador republicà d’Ohio, John Huston, va descriure’l com un home que representaria els americans amb “coratge moral, força i honor”.

“En J. D. és l’encarnació viva del somni americà. És d’origen humil i encara que la vida l’hagi dut per camins que ell no s’hauria imaginat mai, no ha oblidat d’on ve. Els valors d’Ohio són a la seva sang”, va dir Huston.

Després d’haver trencat amb el seu anterior vice-president, Mike Pence, perquè va refusar d’anul·lar els resultats de les eleccions del 2020, ara Trump, amb Vance, tindrà un número dos que els últims anys li ha demostrat una lleialtat indiscutible. Vance també podria donar força electoral a Trump, apuntalant la base de votants republicans de classe obrera a la banda septentrional de l’Oest Mitjà, i, a més a més, la joventut de Vance fa un contrast clar amb els setanta-vuit anys de Trump, en unes eleccions en què els votants han expressat preocupació tant per l’edat del president Joe Biden com per la de Trump.

Si els votants elegeixen la candidatura de Trump, Vance –que farà quaranta anys el 2 d’agost– esdevindria el tercer vice president més jove en la data de la inauguració, i amb molt poca experiència política. Vance va servir com a soldat de la marina dels Estats Units del 2003 al 2007 com a corresponsal de combat; les seves responsabilitats eren semblants a les d’un especialista en afers públics, perquè es dedicava a aplegar informació i a fer entrevistes per al servei de notícies de l’exèrcit.

L’any 2005, fou enviat a l’Irac per a una missió de sis mesos, on va escriure sobre les tasques dels seus companys de servei, com ara les tripulacions dels vells helicòpters Huey, amb el nom aleshores de James D. Hamel, prenent el cognom del qui en aquell moment era el seu padrastre. Vance va deixar el Cos de Marina com a cap el setembre del 2007. Les seves condecoracions, incloent-n’hi una per a la campanya de l’Irac i més medalles al mèrit i a la bona conducta, són típiques entre els soldats que hi havia allistats en aquella època.

Vance va estudiar ciències polítiques i filosofia a la Universitat Estatal d’Ohio i es va graduar a la facultat de Dret de Yale. Després va treballar en una gran firma d’advocats corporatius i, més tard, com a director a la firma d’inversions del multimilionari Peter Thiel a San Francisco. És casat amb Usha Chilukuri, una ex-companya de la Facultat de Dret, filla d’immigrants indis, i tenen tres fills.

Es va fer famós el 2016 després de la publicació de Hillbilly Elegy, que l’any 2020 es va adaptar en un film de Netflix dirigit per Ron Howard. En les presentacions del llibre, Vance no escatimava les bromes sobre el seu descontentament amb Trump.

Durant la campanya de promoció del llibre, va titllar la candidatura de Trump d’heroïna cultural i va dir a un antic company de pis que Trump era un “cínic imbècil” i “el Hitler americà”, segons els missatges que aquest company va publicar a les xarxes socials.

L’any 2019, després de l’èxit del llibre, Vance va tornar a Ohio i hi va fundar una empresa de capital risc. Ha fet d’amfitrió i ha ajudat a organitzar recaptacions de fons de molts dòlars per a Trump, incloent-n’hi una el juny proppassat organitzada per l’emprenedor de Silicon Valley David Sacks.

Segurament, la seva evolució respecte de Trump no era del tot imprevisible. Fins i tot en les entrevistes que li feien el 2016, en les publicacions a les xarxes socials i en els escrits en què era crític amb Trump, Vance sovint compensava l’expressió dels seus sentiments tot dient que, tanmateix, entenia per què molts blancs de classe obrera li havien donat suport. Al periodista Charlie Rose, l’any 2016, Vance li va dir que sentia que les “elits” s’adreçaven a aquests obrers blancs amb una actitud de “ja us vam avisar”.

“El problema és que si tens aquesta actitud com una forma de presumpció… fas el joc a allò que, en primer terme, va causar l’auge de Trump, que és aquesta sensació que les elits pensen que són més intel·ligents que tu i que tu tan sols formes part d’un grapat d’idiotes”, deia Vance llavors.

En l’edició impresa del 2018 de Hillbilly Elegy, Vance hi revelava que havia votat per un candidat d’un tercer partit, l’any 2016. Però, mentre encara tenia “reserves” sobre Trump quan ja feia dos anys que era president, Vance també va escriure que hi havia aspectes de la seva candidatura que l’havien interpel·lat, incloent-hi “el desdeny de Trump per les ‘elits’ i la seva crítica a les pífies de la política exterior a l’Irac i l’Afganistan” per part d’administracions anteriors.

“Durant molts anys, jo i uns quants dels meus companys de viatge intel·lectuals al Partit Republicà havíem dit als polítics que fessin precisament aquesta mena de discurs”, va escriure Vance l’any 2018. “Així i tot, la retòrica populista de la campanya no diu res sobre els plantejaments del partit per a governar. Tret que això canviï, sospito que els republicans en pagaran un preu polític molt alt.”

Trump va donar suport a Vance –un candidat que es presentava per primera vegada en unes primàries republicanes al senat molt concorregudes. Va deixar de banda les crítiques que Vance li havia dedicat anys enrere, i en un comunicat va dir que l’inversor de capital risc “ara ja ho ha entès, i ho he vist amb escreix”.

“És la nostra millor opció per a la victòria en unes eleccions que poden ser molt dures”, va afegir Trump.

Vance va guanyar les primàries i les eleccions, derrotant l’ex-congressista demòcrata Tim Ryan per més de sis punts de diferència. Durant el seu mandat, el republicà d’Ohio ha abraçat la trajectòria més populista que ha seguit el Partit Republicà sota la batuta de Trump, criticant amb vehemència els ajuts dels Estats Units a Ucraïna i tornant-se un dels defensors més omnipresents de l’ex-president.

Vance va mostrar el seu suport a Trump a les portes del tribunal de Nova York durant el judici criminal de començament d’any, i va animar el virtual nominat dels republicans en aparicions freqüents per televisió. Vance també ha establert una relació propera amb el fill més gran de Trump, Donald Trump Jr., tot i que la seva educació ha estat molt diferent de la d’una família rica de Nova York dedicada al negoci immobiliari.

Poc després del tiroteig del 13 de juliol en un acte de campanya de Trump a Butler, Pennsilvània, Vance es va afanyar a culpar de l’incident la “retòrica” de la campanya del president Biden, cosa que li va fer rebre crítiques d’augmentar la tensió abans que se sabessin els detalls de què havia passat.

Vance també ha reproduït les afirmacions falses de Trump sobre un frau generalitzat en les eleccions del 2020, i ha dit que el 6 de gener de 2021 ell hauria fet les coses d’una manera diferent de Pence. Al febrer, va declarar a ABC News que si hagués estat vice-president, hauria permès al congrés que prengués en consideració les llistes fraudulentes de votants pro-Trump.

Dilluns, la campanya de Biden va aprofitar de seguida aquestes declaracions de Vance per atacar-lo.

“Donald Trump ha triat J. D. Vance com a company de fórmula perquè Vance farà allò que Mike Pence no va voler fer el 6 de gener: doblegar-se per permetre que Trump apliqui la seva agenda extremista del ‘Tornar a fer America gran’, encara que això vulgui dir vulnerar la llei i perjudicar el poble americà”, va dir en un comunicat la directora de campanya de Biden, Jen O’Malley Dillon.

Vance no s’ha compromès inequívocament a acceptar el resultat de les eleccions del novembre. A principi d’aquest mes va dir al programa Meet the Press, de la NBC, que només ho faria si eren unes eleccions “lliures i justes”. En la mateixa entrevista, va dir que estava del tot disposat a treballar amb Trump, encara que no fos elegit candidat a vice-president.

“Intentem treballar per elegir Donald Trump. Sigui qui sigui el seu vice-president, té molta gent bona per a triar”, va dir Vance. “Són les seves polítiques i el seu estil de lideratge que funcionen per al poble americà. Crec que l’hem de tornar a portar a la Casa Blanca i lluito per aconseguir-ho.”