04.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 05.04.2023 - 20:47
“Javier Tebas té una obsessió malaltissa amb el Barça.” Aquestes paraules de Joan Laporta reflecteixen el malestar profund del club blaugrana amb l’home que domina el futbol espanyol d’ençà del 2013. Tebas ha estat una peça clau en la persecució pública contra el Barça pel cas Negreira, en el qual s’investiguen els pagaments a l’ex-vice-president dels àrbitres espanyols José María Enríquez Negreira.
En unes quantes declaracions públiques, Tebas ha negat que el Barça hagi comprat àrbitres, però l’ha acusat de degradar la imatge del futbol espanyol i ha exigit la dimissió de Laporta. “No tinc mania al Barça i Laporta ho sap”, ha arribat a dir. Tanmateix, l’hemeroteca i els seus actes el contradiuen. Aquesta setmana, per exemple, s’ha sabut que va presentar una prova falsa a la fiscalia per intentar d’incriminar el club en el cas Negreira.
En un escrit, el president de la lliga espanyola assegurava que un manuscrit de l’ex-directiu blaugrana Josep Contreras implicava els ex-presidents del Barça Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell en els pagaments a Enríquez Negreira. Ara bé, el document, que forma part del cas Soule, que investiga el suposat desviament de diners dins la federació espanyola de futbol, no té res a veure amb això.
Tebas relacionava els noms i cognoms del manuscrit amb els ex-presidents blaugranes, tot atribuint-los operacions bancàries i immobiliàries, però la família de Contreras –mort l’hivern passat– ha explicat que tot plegat és fals perquè el document és molt més antic. Concretament, fa referències a moviments amb Banca Mas Sarda i Banca Catalana, totes dues dissoltes.
Aquest darrer capítol de l’obsessió de Tebas –ara també embrancat en una guerra contra La Vanguardia, que inicialment va publicar la notícia de la prova falsa– ha fet que el Barça publiqui segurament un dels comunicats més durs de la seva història, en el qual li exigeix que, per respecte i dignitat, dimiteixi del càrrec. “El FC Barcelona vol expressar el seu profund enuig, indignació i afartament”, diu el text.
Sr. Conde Godo, @LaVanguardia debe publicar mi derecho legítimo, legal de rectificación.
Quién debe explicar ante todos los clubes los pagos a Negreira es el @FCBarcelona_es. @JoanLaportaFCB tendrá la oportunidad de hacerlo en la Asamblea de la @laliga del próximo 19 de abril.👍 pic.twitter.com/bSnvjA36QC— Javier Tebas Medrano (@Tebasjavier) April 4, 2023
L’obsessió amb el Barça ve de lluny
El Camp Nou és pràcticament ple. És el primer d’octubre de 2005 i el Barça de Frank Rijkaard s’enfronta al Saragossa. A la segona part, en el minut 67, un Lionel Messi gairebé adolescent salta a la gespa en el lloc de Ludovic Giuly. El marcador mostra un 0 a 2 a favor dels visitants amb gols dels germans Milito. En un final d’infart, Ronaldinho i Eto’o aconsegueixen d’empatar el partit. Tanmateix, al cap de quatre dies, tothom s’oblida del resultat i l’atenció mediàtica se centra en Javier Tebas, llavors vice-president de la lliga espanyola i assessor jurídic de l’Alabès (en mans del polèmic empresari Dmitri Piterman).
Aquesta és la primera vegada que el dirigent s’enfronta directament al Barça. Un fet que en la seva carrera no serà aïllat, sinó que a mesura que acumuli poder serà més freqüent i esdevindrà una autèntica obsessió. En aquest cas, Tebas exigia a la lliga espanyola que actués contra el Barça per alineació indeguda i declarés nul·la la llicència de Messi. A parer seu, la fitxa del futbolista argentí, que aleshores només tenia divuit anys, era un “frau de llei” perquè s’havia tramitat com a juvenil i no pas com a professional.
Messi no va poder debutar fins al partit contra el Saragossa per qüestions burocràtiques. El Barça tenia totes les places per a extracomunitaris ocupades –Ronaldinho, Eto’o i Márquez– i, fins que no va rebre la nacionalitat espanyola (26 de setembre), no va ser convocat per Rijkaard. De la mà de Tebas, l’Alabès va presentar una segona denúncia contra el club, però el 18 d’octubre el Comitè de Competició espanyol les va arxivar. Aquella temporada, el Barça va guanyar la lliga i la Champions, mentre que el club basc va baixar a segona divisió.
A final del 2004, abans del cas de la fitxa de Messi, Tebas ja incubava una mania contra el Barça i Laporta. El motiu va ser que el president blaugrana va desmarcar-se de la decisió de la lliga de votar en bloc Gerardo González en comptes d’Ángel María Villar en les eleccions a la federació espanyola de futbol. Arran d’això, la lliga va expedientar el president del Barça.
Un madridista al volant del futbol espanyol
El 2013, no content de compaginar l’assessoria als clubs –Mallorca, Betis, Xerès CD, Rayo Vallecano, Granada, Osca, entre més– amb el càrrec de vice-president de la lliga, Tebas es va presentar a les eleccions a la presidència. Sense un candidat opositor, va rellevar José Luis Astiazarán amb el suport de 32 clubs dels 42 de la primera i la segona divisió. Un càrrec que va aconseguir de renovar el 2015 i el 2019. El seu mandat, més enllà de les declaracions confessant-se madridista, ha estat marcat pel control de les despeses dels clubs amb la intenció d’evitar un sobreendeutament, que en el cas del Barça, en l’era Rosell i Bartomeu, no va impedir-ne el naufragi econòmic.
Aprofitant aquest context, el president de la lliga ha estat molt bel·ligerant amb el club blaugrana, tot criticant les actuacions de la junta, en especial les anomenades palanques econòmiques –venda d’actius–, i la política de fitxatges. Aquest estiu, per exemple, va dir que el Barça no podia fitxar el davanter Robert Lewandowski, que actualment –abans del partit contra el Madrid de copa– acumula vint-i-set gols amb la samarreta culer.
Ara bé, malgrat l’experiència del jugador polonès, Tebas aprofita qualsevol micròfon per dir que l’estiu vinent el Barça no podrà fer fitxatges. “Em trucarà en Laporta enfadat, però és gairebé impossible que el Barça pugui fitxar”, ha dit. El motiu és que enguany la lliga no acceptarà els ingressos extraordinaris per a quadrar els balanços, de manera que l’única sortida és una retallada brutal dels salaris.
Aquest canvi de política, fet a mida pel cas del Barça, pot complicar el retorn de Lionel Messi al Camp Nou, però també la inscripció de Gavi com a jugador del primer equip, que el club ha portat a la justícia ordinària.
Un nostàlgic del franquisme
Nascut a San José (Costa Rica, 1962), Tebas és fill d’un militar originari d’Osca, on la seva família va tornar quan ell encara era ben petit. De totes maneres, segons que ha explicat, realment es diu Xavier, que és el nom amb el qual el van inscriure els seus pares. “Tota la família de la meva mare són catalans. La meva mare, els meus oncles i els meus cosins són catalans […] A casa meva sóc en Xavi, per als meus amics sóc en Xavi”, ha relatat. Dit això, el seu perfil ideològic és ben allunyat del catalanisme i l’estima per la cultura catalana. A final dels setanta, va ser delegat provincial de les joventuts de Fuerza Nueva, el partit d’extrema dreta i nostàlgic del franquisme impulsat per Blas Piñar. Posteriorment, va exercir de representant de la formació amb els mitjans de comunicació.
De madre catalana y en casa, toda la vida, Xavi. Un abrazo! Visca Espanya y viva Cataluña!
— Javier Tebas Medrano (@Tebasjavier) October 8, 2017
“No es coneix bé què era Fuerza Nueva, però no sóc d’extrema dreta, ni violent. Si ser d’extrema dreta és defensar la unitat d’Espanya, la vida i un sentit catòlic de la vida, jo era en aquest grup. I continuo defensant el mateix. En això no he canviat”, va declarar en una entrevista a El Mundo, on assegurava que la dreta espanyola era plena de “maricomplejines” i trobava a faltar una Marine Le Pen espanyola. Poc després, no va dubtar a defensar Vox i Santiago Abascal.
El 2017, en ple auge del procés, Tebas va aprofitar la seva posició al capdavant de la lliga per atacar el Barça, però també per participar en la campanya mediàtica contra l’independentisme (“Si la independència avança, els clubs catalans no podran jugar la lliga […] jo Espanya no l’entenc sense Catalunya“) i el referèndum de l’1-O. De fet, aquell dia, es va negar a suspendre el partit entre el Barça i Las Palmas al Camp Nou –es va jugar a porta tancada–, malgrat la violència de la policia espanyola als carrers de Barcelona.
Els dies posteriors a l’1-O, Tebas va participar en les manifestacions espanyolistes en contra de la independència. De fet, el 8 d’octubre de 2017, en un vídeo enregistrat pel periodista Alfonso Congostrina se’l veu caminant pel passeig de Sant Joan amb una bandera espanyola penjant del coll i acompanyat d’un grup nombrós d’espanyolistes. Al seu costat, hi ha un home més jove amb qui fa broma i que porta la bandera amb el missatge falangista: “Visca la unitat d’Espanya”.
Entre los asistentes a la mani @espanyacatalans Javier Tebas presidente @LigaEspanola_ #Referendum #IndependenciaCatalunya #1oct2017 pic.twitter.com/bgrGtShnQ3
— Alfonso Congostrina (@alfcongostrina) October 8, 2017
Uns mesos més tard, abans de la final de la copa entre el Barça i el Sevilla, va declarar que s’havia d’aplicar l’article 155 per evitar una nova xiulada dels afeccionats culers a l’himne espanyol. En aquest sentit, també va reclamar sancions i la suspensió del partit si es feia la xiulada. Com a resposta, l’ex-vice-president de la primera junta de Laporta, Albert Perrín, va dir: “És un nazi convençut. A ell l’holocaust l’omple d’orgull i de satisfacció […] És un fatxa fastigós.”
Albert Perrín hablando muy claro, siempre lo ha hecho. Nunca echa balones fueras.pic.twitter.com/WLzD1NChRR
— José V. Madolell. MADO (@madodeley) April 2, 2018
