30.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 31.07.2023 - 21:09
Amb un to de veu baix, gairebé melós, l’esquena ben recta i l’expressió seriosa, més aviat greu, el jutge Javier Aguayo Mejía exposava el seu programa d’actuació com a nou president de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el novembre del 2018. “No vull acabar sense recordar que aviat se celebrarà el quarantè aniversari de l’aprovació de la constitució espanyola, la norma suprema del nostre estat i el marc de convivència que ens vam saber donar els espanyols”, deia a la plana major de l’òrgan de govern dels jutges espanyols. I, tot seguit, enumerava els perills que, segons ell, havien amenaçat aquesta convivència i sobre els quals la justícia espanyola havia actuat: “La delinqüència organitzada, la corrupció, el terrorisme i actualment el desafiament constitucional”, per no haver de dir explícitament l’independentisme. I sobre això acabava dient: “No tinc cap dubte que el poder judicial sabrà una altra vegada jugar el seu paper de complir i fer complir les lleis, l’estatut d’autonomia i la constitució.” Segurament, en aquell moment, Aguayo ja tenia al cap la manera com ell hi volia contribuir, perquè després d’uns quants anys treballant al costat de Carlos Lesmes al CGPJ tornava a Catalunya, i ho acabaria fent amb un objectiu: liquidar la immersió en català a les escoles catalanes.
En menys de tres anys, Javier Aguayo ha presidit els tribunals que han anat fent més gran, a cop de sentència i de resolució, l’amenaça sobre el model d’escola en català. Amb decisions transcendentals. La més transcendental és la sentència que la secció cinquena del contenciós-administratiu del TSJC va dictar el desembre del 2020, que imposava un 25%, pel cap baix, de castellà a les escoles. Aquell tribunal, que presidia Javier Aguayo, admetia finalment un recurs contenciós contra la Generalitat que havia presentat el govern de Mariano Rajoy contra el sistema d’immersió en català i que va mantenir el govern de Pedro Sánchez.
Maniobres per a presidir totes les decisions sobre la immersió
Però aquella sentència té una part obscura en la configuració del tribunal que la va dictar. Perquè Aguayo va presidir aquell tribunal malgrat el fet de no formar part de la secció cinquena, que era la que feia anys que deliberava sobre la demanda presentada pel govern espanyol contra la immersió. I això fou possible gràcies a una maniobra in extremis que li ho va permetre. La sentència del TSJC sobre el mínim del 25% de castellà és del 16 de desembre de 2020; just un dia abans, el 15 de desembre de 2020, la sala de govern del TSJC aprovava una actualització de la normativa de repartiment dels casos que ha de tractar la sala contenciosa-administrativa del TSJC, és a dir, la sala que presideix Aguayo.
Segons aquesta normativa, els presidents de sala poden presidir les seccions “per a la deliberació, votació i resolució” en els casos que tinguin “una especial transcendència econòmica, social o mediàtica”. És a dir, que la capacitat de decidir si forma part d’una deliberació recau personalment en el president de la sala. Això contravé el principi del jutge predeterminat per llei, un dret fonamental recollit a la constitució espanyola i al Conveni Europeu dels Drets Humans. Es van alterar les normes de repartiment dels casos entre els jutges, segons les quals un jutge no pot triar mai quin cas coneixerà; les normes de repartiment han de respectar el caràcter aleatori, i el fet que Aguayo prengués part d’aquesta deliberació vulnerava les normes.
Així ho van denunciar diverses entitats en defensa de la llengua, com ara la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, la Intersindical, la USTEC, l’ANC i el SEPC. I, tanmateix, Aguayo ha continuat prenent part de les deliberacions i les decisions més sensibles que afecten el català a l’escola i ha presidit els tribunals que han anat imposant més castellà, també en casos particulars, com a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, pendent encara de sentència. Quan Òmnium, que exerceix la representació de les famílies que volen defensar les classes en català, va saber que Aguayo també presidiria la secció que dictaria sentència en aquest cas, va recusar el jutge. La sentència sobre l’escola de Canet encara no s’ha fet pública, però sí que hi ha hagut sentència en unes tres altres escoles el nom de les quals no s’ha fet públic.
La doble línia de la màniga
I en aquests tres casos, resolts el 18 de juliol proppassat, Aguayo presidia el tribunal que ha imposat més hores de castellà. I en tots tres els jutges no es limitaven només a donar la raó als pares que volien més hores de castellà a les classes dels seus fills, sinó que aprofitaven, per ordre d’Aguayo o sota la seva mirada, per afirmar que el sistema d’immersió en català no és viable, i que només ho podria ser en un sistema amb dues línies, l’una en català i l’altra en castellà.
La Generalitat, per boca de la consellera Anna Simó, va posar el crit al cel i va denunciar la ingerència en afers educatius del tribunal sense aplicar pas criteris pedagògics, sinó polítics. En aquest llarg litigi, el protagonisme d’Aguayo ha estat fonamental, perquè durant el període d’execució de la sentència tant ell com els jutges de la secció que ell presidia van desestimar tots els arguments de la Generalitat, van donar protagonisme a entitats espanyolistes com ara l’Asamblea por una Escuela Bilingüe, tot permetent que fos considerada part en aquest litigi entre el govern espanyol i la Generalitat. Van fer veu i part una associació de pares amb vincles amb el PP, Ciutadans i Societat Civil Catalana i, en canvi, no va acceptar com a part (o contrapart) ni Òmnium, ni la Plataforma per la Llengua.
Rebregant el català
Aguayo cremava l’any passat a una gran velocitat totes les etapes processals cap a l’execució de la sentència del 25% a totes les escoles de Catalunya. I ho feia amb resolucions que llançaven a la paperera tots els arguments que li feia arribar l’aleshores conseller Josep Gonzàlez Cambray, i que generaven un gran escàndol tant per allò que deien com per com ho deien. Perquè Aguayo fou qui va haver d’assumir la responsabilitat d’un text del seu tribunal escrit en català que contenia més de cent vint faltes; era, precisament, la resolució que el maig de l’any passat ordenava l’aplicació immediata d’una hora més de castellà a les escoles. Aguayo en persona va haver de demanar disculpes públiques l’endemà.
Tota aquesta activitat constata la persistència de Javier Aguayo a fer del TSJC el braç judicial de l’ofensiva espanyola contra l’escola en català. S’hi va aplicar d’ençà del seu nomenament com a president de la sala contenciosa-administrativa del TSJC per part del Consell General del Poder Judicial, aquell dia que, tibat i seriós i amb la veu baixa, es comprometia davant Carlos Lesmes, a “fer complir les sentències en defensa del nostre model institucional i en garantia de la convivència i dels drets dels ciutadans. De tots els ciutadans”. I deixava clar que no tindria “cap dubte davant el desafiament constitucional”. El deixeble davant el mestre.
Perquè Aguayo va treballar sota les ordres de Lesmes durant els anys que va ser al servei d’inspecció del TSJC, entre el 2012 i el 2018, després de més d’una dècada de carrera judicial exercida a Catalunya, primer a Sant Feliu de Llobregat, després a Barcelona i després al TSJC, a la sala contenciosa-administrativa. Hi va tornar després de l’etapa a Madrid treballant amb Lesmes, l’ariet judicial de l’estat espanyol per reprimir l’independentisme, l’home d’Aznar a la judicatura que va canviar les regles del joc dins el CGPJ per engrandir el poder de la figura del president, la seva, que va arribar a exercir quatre anys amb el mandat caducat.
Lesmes va ascendir a magistrat del Suprem, a la sala tercera, el 2010, i tres anys més tard era nomenat president del CGPJ en ple poder absolut del PP, i amb una reforma de la llei del poder judicial que li permetia de controlar molt més bé l’organisme, bo i fent més difícil el vot discrepant, fent possible que amb la majoria absoluta de vocals del PP en el CGPJ n’hi hagués prou per a designar magistrats. I fou en aquest context, encara amb el sacseig de les rèpliques fortes del terratrèmol del 2017, que Aguayo va ser beneït per Lesmes i la seva cort com a nou president de la sala contenciosa del TSJC. Just en el moment que s’havien de començar a resoldre els principals litigis sobre el català a l’escola.
