Jaume Pérez Montaner, home de lletres fet a l’anglesa

Enguany, la Plaça del Llibre de València ha decidit d’atorgar el Premi d’Honor 2019 a la Trajectòria Literària a l’escriptor Jaume Pérez Montaner, un premi ben merescut per la importància i l’exemplaritat de la seva tasca intel·lectual i per haver contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural del nostre país.

Jaume ja era a casa meva abans de conèixer-lo. És curiós que un dels seus llibres per a mi més importants és un que a penes ocupa lloc a la prestatgeria: Una aproximació a Vicent Andrés Estellés, escrit amb Vicent Salvador i publicat per l’editorial 3i4 l’any 1983. Era amic personal i admirador del poeta, com també de Joan Fuster, autors sobre els quals ha publicat diversos treballs. Si és un plaer llegir Jaume, encara ho és més escoltar-lo, forma part de la història viva del nostre poble.

Ha estat guardonat moltes vegades. Entre altres distincions, amb el premi València de Literatura, el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el premi Ausiàs March de Poesia i el premi Jaume Fuster 2014 de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, per la seva important trajectòria.

‘Jaume Pérez Montaner és música reposada, una veu fosca, la rialla neta i un capteniment de tranquil·litat. El tipus d’home de lletres fet a l’anglesa, abillat amb aquell punt d’elegància d’esperit, discreta i serena’, com el defineix Isidor Cònsul.

Poeta i crític, ‘reclama per a la poesia el reconeixement de la seva capacitat de condensar, en uns sols mots, el sentit d’un passat que, quan era present, es resistia a ser escrit tant com a ser admès’, com explica Antoni Martí, i així ho demostren els seus nombrosos poemaris.

Cal destacar-ne el compromís amb la literatura, la llengua catalana i els escriptors durant l’etapa de president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Com la seva tasca de traductor, que inclou textos de Barbara Kingsolver o Wallace Stevens i, amb Isabel Robles, d’Edgar A. Poe, Anne Sexton i E. E. Cummings. I també la de docent com a professor del Queens College, de la City University of New York, del Lewis and Clark College, de Portland, i de la Universitat de València.

Un premi molt merescut a aquest gran lluitador contra l’oblit ja que, com explica ell mateix: ‘Qui no ha begut la suor de les mans renegrides / mai no serà dels nostres. / Qui no ha sentit la fredor de la desfeta / no podrà dir-se humà.’