Jaume Giró, eixamplant la base

Gol per l’escaire a l’establishment català. De La Vanguardia al PSC, passant per La Caixa i Foment del Treball, han de veure ara com un dels seus formarà part del nou govern independentista. Jaume Giró, fins fa poc secretari general de la Fundació La Caixa, serà el nou conseller d’Economia del govern de Pere Aragonès, a proposta de Junts per Catalunya, segons una nova exclusiva de la secció d’economia del diari Ara. Finalment, el no d’Elsa Artadi a encapçalar Economia acaba amb un gir de guió tan espectacular que la notícia de Giró va eclipsar la investidura de Pere Aragonès a les tertúlies de divendres a la nit. I és que Jaume Giró és molt Jaume Giró.

Onze anys mà dreta de Fainé (poca broma, els detalls que deu saber) l’home va acabar sortint de La Caixa quan el banc va marxar de Catalunya per les tensions del procés. Uns diran que Giró és un independentista (l’independentista que tenia La Caixa) que es va sentir ultratjat per la sortida, i se’n va anar; uns altres, que va ser la víctima de Madrid, que acusava el banc de ser massa tebi amb el procés, i que tant Fainé com Madrid van trobar en Giró a qui carregar el mort de la tebior. Després del banc, Giró va estar amb Laporta a la candidatura del Barça, sense acabar de quallar, i ara s’havia establert pel seu compte. Graduat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra, va començar a treballar a Europa Press a la secció d’economia. També és graduat en Direcció i Administració d’Empreses per ESADE. I durant molts anys ha portat les àrees de comunicació de grans empreses de l’Ibex-35, fins a saltar a la gestió.

Giró ha estat director general de comunicació i gabinet de presidència de Gas Natural, director general corporatiu de Repsol, president de Petrocat i conseller de Petronor. Va casar la filla a Palafrugell fa poc, i hi va convidar José Luis Rodríguez Zapatero, Florentino Pérez, Pedro J. Ramírez, Sánchez Llibre i Miquel Roca. Si el govern català necessitava contactes directes amb Madrid, aquí en té un. No sabem si la taula de diàleg es tornarà mai a reunir. Si ho fa, Giró té tots els números per a seure-hi: deu conèixer tots els de l’altra banda de fa anys. I els de la pròpia, també.

Part de l’independentisme veu amb recel l’entrada de Jaume Giró al govern català. Un submarí de l’Ibex-35 dins de casa. Si l’independentisme ho veu amb recel, part de l’unionisme ho veu amb horror. Ara vés i pinta tu el govern català de radical i antisistema amb Jaume Giró en una de les cadires. Cada cop que els unionistes del pont aeri parlin del govern en mans de la CUP els apareixerà, en somnis, Jaume Giró i hauran de completar la frase: “Un govern en mans de la CUP… i de Jaume Giró.” Estiguis situat on estiguis en aquest conflicte, l’entrada de Giró no et fa guanyar arguments, però sí que en fa perdre al rival. Poderós element en la creació de relat. Jaume Giró eixampla la base. Falta saber quina.

La notícia, humilment, no la veiem com un triomf de l’independentisme sinó com una baixa de l’establishment unionista català. El conflicte catalano-espanyol, tan definit per les impotències mútues, de vegades avança més per les errades del rival, que no pels encerts propis i l’establishment unionista català porta unes quantes pèrdues pel camí: d’ex-director de La Vanguardia, a mà dreta de Fainé. Ahir mateix Salvador Illa es mostrava “sorprès”. Els gols per l’escaire ja ho tenen, això.

La gent pendent d’eixamplar la base ho acaba de fer, però per la dreta, que falta li fa. Les enquestes del CEO i els resultats electorals donen majoria independentista entre els votants d’esquerra. És a la dreta on l’independentisme va més coix. I ara ha vingut Giró a donar un cop de mà. Un cop de mà dins un govern que li encarregarà, no us ho perdeu, de crear el projecte d’una banca pública. A ell, que ve de La Caixa. Sorpreses dóna la vida, la vida dóna sorpreses. L’home ha visitat Jordi Sànchez a la presó i Carles Puigdemont a Waterloo; veurem com gestiona una crisi econòmica com la que ens caurà, sota el govern d’un president d’esquerres a qui coneix bé. Era un dels convidats al casament de la filla.