Jaume Collboni, l’Escurçó Negre

“Els creuers són l’oxigen que la ciutat necessita”, és la idea xocant que Jaume Collboni va deixar anar ahir durant la seva curta i impressionant intervenció en el debat sobre la inversió britànica a Catalunya i l’estat, que es va fer al Círculo Ecuestre de Barcelona. Si algú pensava que la pandèmia serviria perquè les administracions repensessin l’economia, el turisme de masses, i deixessin enrere negocis que preocupen d’una manera creixent pels nivells de contaminació, com ara els creuers, Jaume Collboni demostra que no. A l’inrevés. Hi insistiran, com es va veure a l’acte d’ahir, que es pot veure sencer en vídeo:

La frase literal de Jaume Collboni va ser aquesta: “Hem començat a posar en marxa les primeres proves pilot de creuers, que arribaran al port de Barcelona, i que portaran l’oxigen que tant necessita el petit comerç de la ciutat.” Relacionar creuers i oxigen, amb la contaminació dels creuers enmig d’un debat que sura en l’ambient, és digne del millor humor britànic i de personatges com el grandiós Escurçó Negre, de l’excelsa sèrie britànica de la BBC que es va emetre a Catalunya als anys noranta i que va influir tant la generació de Jaume Collboni. Un personatge amb plans maquiavèl·lics… i reeixits. Sempre guanyava.

Collboni va intervenir pocs minuts en aquest acte organitzat al Círculo Ecuestre, que va tenir com a convidat estel·lar l’ambaixador britànic a Andorra i l’estat espanyol, Hugh Elliot, per a parlar sobre la inversió britànica a Catalunya i l’estat. L’acompanyaven els catalans de la Cambra de Comerç britànica a l’estat espanyol, Luis Pardo, president estatal, i Isabel Perea, vice-presidenta de l’entitat a Catalunya, que va fer de moderadora. Acte àgil, ben moderat i anant al gra. També hi va intervenir des de Madrid –en castellà com tots– el senyor José Manuel Amor, d’Analistas Financieros Internacionales (AFI), que va donar unes dades interessants sobre la inversió britànica en una jornada en què, lògicament, un dels temes de debat va ser el turisme britànic, tan multitudinari els mesos d’estiu.

Si el senyor ambaixador Elliot, que de jove havia fet de guia turístic a Andalusia, va posar una mica de seny i va subratllar la necessitat de mesures de seguretat i vaccinació abans de l’arribada de turistes en massa, Jaume Collboni es delia per tenir aquest turisme circulant per la ciutat i assolir la recuperació econòmica: “Sóc optimista, perquè com deia Churchill ser pessimista no serveix de res”, va dir d’entrada el socialista. “Afrontem la nova etapa amb optimisme. Simplificant, sempre dic que Barcelona necessita vaccins i avions. La nostra ciutat es troba molt exposada en l’àmbit global. Ja hem començat a posar en marxa les primeres proves pilot de creuers, que arribaran al port de Barcelona i que portaran l’oxigen que tant necessita el petit comerç de la ciutat, o el sector del taxi. I també, ja us aviso, i com m’han demanat aquest matí en una conferència de premsa, sóc partidari del desenvolupament de l’augment de connectivitat de l’aeroport del Prat. Estic a favor del pacte institucional [de l’ampliació del Prat de Llobregat]. Representaria una inversió de 1.700 milions d’euros en quatre anys. I 80.000 llocs de feina. Sóc partidari d’aprofitar la prosperitat per la connectivitat.”

Més avions, més creuers i Winston Churchill, en tres minuts, per Jaume Collboni. The Economist, en canvi, ja fa anys que recomanava menys creuers a la ciutat de Barcelona en l’article “Ningú no hi va més, hi ha massa gent”. La revista britànica, no solament llegida pels seguidors de Winston Churchill, es demanava com podia ser que una senyora ciutat com Barcelona optés pel turisme de creuer, un turisme de poca qualitat perquè no s’allotja als hotels, sovint ni s’hi atura a menjar, arriba en massa i se’n va al cap de poques hores. “Potser ja va essent hora de controlar els creuers.”. I si The Economist es demanava pel turisme de dubtós benefici dels creuers, The Guardian alertava dels nivells de contaminació que causen els creuers, en l’article “Barcelona, el pitjor port de creuers d’Europa per l’aire contaminat“. És tota una altra visió de l’oxigen que necessita la ciutat.

Hugh Elliot i la mirada britànica

La part més interessant de l’acte va ser la final, amb una entrevista al senyor ambaixador a Andorra i l’estat, en què va explicar, d’entrada, la seva mirada cauta, llarga i matisada sobre el turisme britànic per a aquest estiu:

“Avui és prohibit per a un britànic d’anar a l’estat espanyol, si no és per afers essencials. I això ho diu el govern espanyol. El Regne Unit, per altra banda, n’ha prohibit la sortida. Però el 17 de maig aquesta prohibició desapareixerà. I els britànics podran viatjar a alguns països, que hem dividit en tres colors: verd, ambre i vermell. Ara Espanya té el color ambre. Això vol dir que els britànics poden anar-hi, però en tornant a casa hauran de passar deu dies d’aïllament i fer-se una PCR el segon i el vuitè dies. El color ambre és dissuasiu per al turisme de massa, però poc o molt turisme hi serà.

Espanya pot ser verda? Dependrà del nivell de pandèmia, de la vaccinació i, cosa molt important i que es diu poc, de la prevalença de les noves variants. Molt important. Perquè no sabem prou quina relació hi ha entre les noves variants i els vaccins. Nosaltres veiem amb preocupació que hi ha variants que poden ser-hi resistents. És el nostre gran malson. No obrirem per tancar. Obrim amb cautela. Espanya té un nivell molt baix de noves variants. I això afavoreix l’obertura. Però nosaltres volem que el turisme torni de manera segura. Fa poc vaig estar tres dies a les Illes Balears i vaig sentir les ganes que hi ha que torni el turisme. Hi tinc molts amics, aquí. Vaig començar la meva carrera com a guia turístic a Espanya. Vull que torni. Però de manera segura. Hi haurà turisme britànic a Espanya. Però l’estiu és llarg i no en puc dir la data.”

L’acte sobre la inversió britànica a l’estat espanyol també va servir per a recollir dades britàniques a Barcelona: hi ha 800 filials d’empreses britàniques a la ciutat, on viuen 9.000 residents. I dades britàniques a l’estat espanyol: des del 1993, el Regne Unit és el primer país en inversió directa del món amb 80.000 milions –el 2020 va ser el tercer, darrere Suïssa i els Estats Units–; d’aquesta inversió britànica a l’estat espanyol de l’any 2020, un 68,8% se’n va a Madrid, seguit d’Andalusia (12,2%), Catalunya (9,9%)  Múrcia (5,6%), les Illes Balears (0,9%) i la resta (2,5%).

Elliot, que per vist que és diplomàtic Déu n’hi do la claredat i poca ambigüitat que gasta, va explicar el Regne Unit post-Brexit, el Global Britain que en diuen, que s’ha trobat obligat a fer acords de lliure comerç fora de la UE (n’ha signats seixanta) i que enfoca la mirada a la zona de l’Indo-pacífic com a gran mercat. Elliot va explicar per què el Regne Unit havia comprat 500 milions de vaccins d’AstraZeneca si al país només són 60 milions: “Per què tants? Perquè ens pensàvem que la majoria de vaccins fracassaria. I no ha estat així. Quan els primers resultats dels vaccins sortien amb una eficàcia de 60%-70% (molt més alta que els vaccins normals) tots vam quedar sorpresos.” I sobre la crisi que ve, va resultar il·luminador veure com anunciava, per una banda, retallades i, per una altra, “que els anys vinents els imposts a les empreses pujarà del 19% al 25% el 2023. Restringirem la despesa pública i apujarem l’impost de societat. Hem de donar marc estable per a les empreses. I els avisem amb temps.”

Per acabar, va anunciar que el dia 21 de juny serà el dia que previsiblement ja no s’haurà de portar màscara al Regne Unit i va deixar anar el titular polític de la nit, quan el públic li va demanar recomanacions a governs de Catalunya i Barcelona per a atreure més inversions: “Estabilitat i predictibilitat. Sempre que ho comento, els governs em somriuen. Però és cert: com més inestabilitat política, pitjor. Que no hi hagi govern, no hi ajuda. Dit això, Catalunya continua essent un lloc molt atractiu, com s’ha vist, pels inversors britànics.”