28.08.2015 - 06:00
Jaume Carbonell (Barcelona, 1963) és professor d’Història de la Música de la UB. Ha participat en l’acte Als 150 anys del naixement d’Enric Morera, organitzat per la Universitat Catalana d’Estiu. Ha reivindicat la faceta més amagada de Morera, la del músic que va intentar la renovació del panorama musical d’inicis del segle XX.
Catalunya és un país amb un patrimoni musical immens. Però com en molts altres àmbits, aquest patrimoni no sempre està prou valorat i no és prou conegut. És el cas també del compositor Enric Morera?
Absolutament. Si bé la seva obra està prou valorada, aquesta valoració no és amb coneixement de causa, perquè gran part del seu llegat continua essent desconegut per a la majoria dels ciutadans. Molta gent sap que Enric Morera era un compositor de finals del XIX i principis del segle XX, però ben pocs saben que la seva obra és molt més que les sardanes La Santa Espina, Les fulles seques o La sardana de les monges. Més enllà, hi ha tota una obra simfònica sòlida, teatre líric, de cambra i d’òpera molt notable, que és molt desconeguda.
A què atribueix aquest desconeixement sobre un dels compositors catalans més rellevants?
Vivim en un país que desconeix i valora poc els seus compositors. Qualsevol país del món té edicions en paper, en disc i en d’altres formats, i programa concerts dels compositors propis. Però els catalans això no ho hem fet. I no pas per voluntat pròpia d’oblidar, sinó perquè arrosseguem uns dèficits culturals que, en el cas de la música, evidencien d’una manera molt notable les grans mancances de la nostra política cultural.
Ha mancat un suport estructural públic a la cultura per part de la Generalitat?
Totalment, no hi ha hagut una política cultural dirigida a promoure la música catalana i a difondre el nostre patrimoni musical. És veritat que s’han anat fent coses i, de fet, tenim el Centre Robert Gerhard, que es dedica a la recuperació d’aquest patrimoni, però encara està poc rodat. La feina que ha fet és important però encara és massa incipient. Malauradament, 150 anys després del seu naixement Enric Morera no es coneix prou perquè Catalunya no té una política cultural consolidada.
Quin és, al seu entendre, el gran llegat d’Enric Morera?
Morera va intentar la renovació del panorama musical d’inicis del segle XX. Un projecte molt ambiciós que no va reeixir, però que tenia unes bases molt sòlides. Després d’estudiar cinc anys a Brussel·les, torna a Barcelona l’any 1890 amb tot l’impacte de la renovació musical que viu Europa i s’adona que Catalunya necessita una sacsejada per introduir tots aquests nous corrents que ja es consoliden al vell continent. I en aquest sentit, el teatre líric català és l’aposta que ell fa per introduir els preceptes de l’òpera Wagneriana, que s’estan implantant i estan triomfant al nord i el centre d’Europa. Vol implantar-los a Catalunya per tal de renovar la lírica i l’operística.
Llegeix l’entrevista sencera a Tornaveu, fent clic aquí.
