Jaume Cabré torna a endinsar-se en l’univers literari infantil amb el conte ‘La Mariona i la Menjanits’

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) torna a aparèixer entre les novetats literàries però no a les prestatgeries d’adults, sinó a les destinades al públic infantil. Si el 2015 s’estrenava en l’univers literari per als més petits amb En Pere i el bosc (Estrella Polar) dedicat al seu net gran, ara s’hi torna a cabussar per la seva neta amb el conte La Mariona i la Menjanits (Estrella Polar).

L’àlbum, il·lustrat per Romina Martí, conté solapes i dobles pàgines i té com a protagonista una nena a qui li agrada molt llegir i que, acompanyada del seu gat, entra dins el conte que llegeix. Segons que ha explicat Cabré a l’ACN, el segon àlbum il·lustrat li ha estat més senzill d’escriure i creu que ha pogut evitar les debilitats del primer: ‘S’ha de fer la història amb la mirada i la mentalitat d’un nen’. Amb tot, afirma sentir-se una mica intrús en el mon de la literatura infantil i considera que mai podrà estar a l’alçada del mestratge de grans noms com Joaquim Carbó, Roser Capdevila o Violeta Denou.

Cabré no fa plantejaments literaris previs, ni quan escriu per als adults ni quan ho fa per als nens. Considera que li és més difícil escriure per a infants i reconeix que, en ocasions, sent inseguretat. ‘Jo m’ho miro com a adult i ells s’ho mira com a nens, que és la mirada bona’, diu. L’únic que cerca, afirma, és que la història pugui ‘atrapar’ amb l’objectiu que els nens li permetin l’entrada en el seu mon d’interessos. No hi ha regles per aconseguir-ho, però els ingredients, segons l’escriptor, són clars: han de ser histories lògiques narrativament, amb la dosi de fantasia que cada autor vulgui i que permetin una relectura sense que es facin reiteratives.

La passió per explicar contes als més petits li ve ja de quan els seus fills eren petits. L’escriptor relata com va passar-se tres anys inventant un mateix conte per a cadascun d’ells, que seguia nit rere nit. En aquell moment, però, ningú li il·lustrava la història. És precisament aquest un dels reptes principals a l’hora de veure néixer La Mariona i la Menjanits, com ja li va passar amb el primer volum infantil. Cabré sabia quina història volia explicar però, per contra, no tenia al cap com havien de ser els protagonistes. En aquest sentit, abans de dibuixar, Martí tenia clar que buscava fer personatges ben diferents dins la història, que van des d’una Menjanits abstracte similar a una ‘diva capritxosa i ingènua’ però atorgant-li trets de nadó. ‘És més com una fada, però evitant sempre que faci por’, ha insistit Martí. Per contra, hi ha la Mariona, una nena valenta i decidida que viu entre dos mons, el real i l’imaginari del conte.