Jaume Asens: ‘La cúpula judicial intenta un acte de colpisme constitucional’

El dia 30 d’aquest mes, si res no ho pot impedir, el Consell General del Poder Judicial espanyol renovarà uns quants càrrecs importants de l’àmbit judicial, com ara tretze llocs considerat clau. I això malgrat que el mandat dels membres actuals és caducat d’ençà del desembre del 2018. El CGPJ actual prové de la majoria absoluta del PP i aquest partit ja fa dos anys que impedeix un acord al congrés dels diputats que faça possible la renovació dels càrrecs, d’acord amb els vots dels ciutadans a les eleccions.

La situació es podria considerar solament insòlita, que ho és, però per a Jaume Asens, portaveu d’En Comú Podem, la gravetat de la decisió va molt més enllà. L’advocat i diputat diu que tot això que passa és un ‘cop constitucional’ que troba revelador de la concepció patrimonial que la dreta espanyola té sobre l’estat. En aquesta entrevista alerta que la societat ha de reaccionar i fa una crida a una mobilització ciutadana, especialment dels jutges, abans del dia 30.

—Supose que sou conscient que aquest tema en aparença aixeca grans passions…
—Crec que cal dir, abans que res, que posem molt el focus en el poder polític i no en el judicial i que això és un error. Perquè ara mateix la situació que hi ha al poder judicial és un gran problema, potser és el problema amb majúscules.

—Per què serà tan important aquesta votació del dia 30?
—Els membres del Consell General del Poder Judicial, que tenen el mandat caducat de fa dos anys, faran tot de nomenaments que no haurien de poder fer, precisament per la seva provisionalitat. Ho faran emparant-se en l’ambigüitat legal d’una situació imprevista i sota la direcció d’un president, Carlos Lesmes, molt lligat al PP. Lesmes va ser director general de Justícia durant vuit anys amb el PP. I això no és ni anecdòtic ni circumstancial. Perquè respon a una estratègia de fons, que ve de lluny. Recordeu, per exemple, quan el portaveu del PP al senat Ignacio Cosidó afirmava, parlant de la renovació del CGPJ: ‘Ens hi juguem nomenaments vitals pel PP.’ El Partit Popular té un control ideològic molt fort de la cúpula del poder judicial i pretén perpetuar-lo per raons polítiques, de poder, però també perquè li convé per a salvar-se de judicis incòmodes. Recordeu també, per exemple, la famosa investigació sobre Pablo Casado arran el seu currículum falsejat. El Suprem, amb uns criteris que només es podrien definir de molt especials, va decidir que no calia investigar-ho. I no va tenir en compte ni les proves, ni els indicis, ni res del que el tribunal ordinari havia treballat.

—El PP pretén, doncs, assegurar-se unes condicions favorables per als seus casos de corrupció.
—Sí. Però hi ha més. El PP, de fet, pretén mantenir artificialment la majoria absoluta, la que va tenir fa anys i va perdre. La cúpula judicial intenta un acte de colpisme constitucional i això ho hem d’entendre tots.

—Què vol dir ‘colpisme constitucional’?
—En posaré un exemple. Imagineu que el president del govern després de perdre les eleccions continués aprovant lleis i no permetés que es formés el nou govern ni prengués possessió del nou govern sorgit de les urnes. Doncs això. Els membres d’aquest consell, que són molt pròxims al PP majoritàriament, tenen el mandat caducat fa dos anys. El PP n’impedeix la renovació des del parlament i la situació s’aprofita per a colonitzar ideològicament i de manera partidista el poder judicial. És molt greu.

—I això és un acte conscient? Hi ha una estratègia?
—Cayetana Álvarez de Toledo va arribar a afirmar que el poder judicial és el darrer dic de contenció contra el progressisme. I tant que és conscient! I a més és constant, no un caprici d’ara. Recordem que l’estatut de Catalunya el va fulminar un Tribunal Constitucional deslegitimat també en aquell moment, presidit per un membre del PP. Aquesta maniobra involucra des de fa anys el CGPJ, el Suprem, però també el Constitucional. Quan al CGPJ tenen una majoria favorable al bloc conservador, si perden les eleccions en dificulten la renovació i continuen manant. La colonització dels llocs clau de la justícia pel PP va començar amb Trillo i no s’ha frenat mai.

—Això ho entenen, doncs, com una altra manera de fer política?
—És una evidència que el poder judicial fa el guió de la política a Espanya des de fa anys, no? Se sent amb el dret de destruir un estatut votat per dos parlaments, votat en referèndum i fins i tot signat pel rei. Intervé en la política catalana, posant i traient presidents, cosa que en tot cas hauríem de fer els votants. Als efectes del poder judicial encara som al parlament del 2013, no al del 2020.

—Aquesta situació reclama una conxorxa. El PP ha de blocar el mecanisme de renovació establert al parlament per poder afavorir una situació com aquesta.
—I passa això. Que no és nou, però. Ja durant la Segona República els jutges van ser un problema per al funcionament democràtic normal. Després el franquisme els va depurar deixant només els seus partidaris i a la transició democràtica s’hi va arribar amb un búnquer enquistat dins l’estat. El búnquer era a l’exèrcit, per exemple, igual que a la justícia; però a l’exèrcit Narcís Serra va fer neteja i això no s’ha fet mai amb la justícia. No parlo dels jutges de peu, que són honrats; parlo d’aquesta persistència a mantenir la cúpula del poder judicial en mans dels sectors més reaccionaris. Si el PP mana per a ells perfecte i quan el PP no mana, com ja hem vist, bloquen les renovacions des del parlament i així continuen manant.

—Per quina raó penseu que actuen d’aquesta manera?
—La dreta espanyola té una visió patrimonial de l’estat: l’estat és d’ells. I si no manen ells, aleshores el govern és il·legítim, com diuen que ho és ara perquè hi ha un govern de coalició progressista entre el PSOE i Unides Podem. Aquest és un marc mental que els permet d’atrinxerar-se sense problemes de consciència al poder judicial. Perquè, continuant aquest relat, creuen que fer servir el poder judicial és una manera de salvaguardar la democràcia. La democràcia com l’entenen ells, és clar!

—Posant la llei per damunt de la democràcia?
—Juan Donoso Cortés, de qui Pablo Casado llegeix citacions en públic, deia que quan amb la legalitat n’hi ha prou per a salvar la societat, doncs aleshores la legalitat; però que quan no n’hi ha prou, la dictadura.

—I ara de què han de salvar la societat?
—Per exemple, afirmen que Podem, com que és un partit republicà, és deslleial a la constitució. Ja tenen l’excusa per a atrinxerar-se. Aquest és el seu marc mental. Si ells no són al govern sempre creuen que l’estat perilla.

—Això explicaria perfectament l’ús de la justícia contra l’independentisme català.
—Sí. I ara aquell lawfare que van usar contra l’independentisme l’amplien i el fan servir contra el govern de coalició.

—És com si em diguésseu que el poder judicial a Espanya no té cap contrapès, que és l’únic que no en té cap, de contrapès.
—Crec que es podria dir així, sí. El poder judicial suplanta el poder polític i esdevé una tercera cambra. O no és evident que Marchena dirigeix la política sense moure’s del seu despatx?

—De tota manera, tan unànime és la composició de la cúpula judicial?
—Treballen perquè ho sigui al màxim. És evident que no ho és tant, però tenen una majoria molt sòlida i la fan créixer amb cada onada de nomenaments com els que volen fer ara. A més, envien un missatge evident a tots els jutges: la clau de la promoció professional depèn de l’avinença amb el PP o amb una certa manera d’entendre l’estat. Cal entendre, a més, que la reforma de Gallardo va crear una eina dins el CGPJ, la comissió permanent, completament dominada pel president i que va marcant línia.

—El famós comunicat contra el vice-president Iglesias provenia d’aquesta comissió…
—Per exemple.

—Amb aquest dibuix que feu, fins a quin punt no és evident l’existència d’un estat dins l’estat?
—Cal establir encara alguna relació més. Afegim-hi la policia patriòtica, per exemple. Ara sabem que el govern del PP va fer servir recursos de l’estat, no del partit, per a neutralitzar Bárcenas, quan aquest es va convertir en un perill per al partit; setanta policies i tot. Bloquen també la renovació de RTVE, un altre exemple…

—La pregunta és òbvia: contra tot això, no s’hi pot fer res?
—A Unides Podem tenim estudiada una possible reforma legislativa que impediria, per exemple, que un CGPJ en funcions pogués fer nomenaments. El problema és que no arribem al dia 30.

—I doncs?
—Cal crear un clima social, de pressió. És molt important que ho aconseguim. Les associacions de jutges s’haurien de mobilitzar, els jutges de peu també, haurien de fer arribar la seva queixa. I en general la societat hauria de prendre més consciència de què hi ha en joc. És molt important.

—Però en termes pràctics?
—En termes pràctics, si hi ha prou pressió ciutadana i professional es podria aconseguir que els membres del Consell que no formen part del bloc pròxim al PP s’absentin de la reunió i evitin el quòrum que permetria de fer aquests nomenaments. Ara mateix no hi ha cap altra via. Que s’aixequin de la taula.

—I aquesta pressió la veieu possible?
—Crec que cada dia hi ha més gent conscient de la gravetat del problema que tenim amb la justícia. I de com, en un moment en què hi ha una lògica de confrontació, aquest és un front més. El TC està molt polititzat i des que li van ser atorgades aquelles famoses funcions executives l’han fet servir com un ariet. L’abús de poder és constant des del poder judicial i això la gent ho veu. No tan sols ja a Catalunya, ara el fan servir contra el govern de coalició. I això no pot continuar així perquè la qualitat d’una democràcia depèn de la qualitat de les seves institucions.

—I això on porta, doncs?
—Som en un moment de bifurcació, de cruïlla. Pot haver-hi una sortida en clau progressista, a partir del bloc de la investidura i jo crec que ampliat i tot, o el PSOE pot somniar la recomposició del bipartidisme però ajudat per Ciutadans. Ciutadans té per missió fer fora Podem i els independentistes de la governabilitat i per això és tan important que el PSOE no giri la mirada cap a ells. En això crec que tothom hauria de ser conscient de què hi ha en joc.