Jaume Alonso-Cuevillas: ‘Llarena s’ha posat nerviós i demostra una manca de rigor i de serietat molt gran’

L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso–Cuevillas, ja és un habitual als mitjans de comunicació. No hi ha cap dia que no tinguem una novetat judicial en el cas dels exiliats i que requereixi la seva valoració. En conseqüència, la darrera setmana ha estat frenètica i el jutge del Suprem, Pablo Llarena, deu haver començat a assumir que no pot demostrar el delicte de rebel·lió. Ho va deixar entreveure en la interlocutòria amb què confirma el processament dels dirigents independentistes i ho confirmava en una carta al tribunal alemany de Slesvig-Holstein, qui ha de decidir si extradeix Puigdemont.

—Llarena va deixar entreveure que potser podia jutjar Puigdemont per sedició o conspiració a la rebel·lió. Com valoreu aquest moviment?
—Sí, això va ser quan va resoldre el recurs de reforma contra la interlocutòria de processament. Jo en destaco dues coses. D’una banda, admet que els fets poden ser sedició en comptes de rebel·lió. Però és que tot això és innocu perquè no correspon a ell dir-ho. Una interlocutòria de processament ha de fixar el subjecte i els fets. Si els fets són robatori, estafa o apropiació indeguda tocarà dir-ho al fiscal i a VOX, no és feina de l’instructor. Una interlocutòria de processament fixa límits. D’una altra banda, en recórrer, es nota allò que tècnicament es diu reformatio in peius, que vol dir ‘reformar pitjor (d’allò que és prohibit)’.

—Què vol dir?
—És a dir, si t’han condemnat a tres anys i  hi recorres, et poden desestimar el recurs i deixar la sentència en tres anys, en dos, en un o en cap. Però el jutge no pot dir: ‘com que hi has recorregut, doncs te’n condemno a quatre’. Això no es pot fer. I això fa Llarena quan descriu fets en el recurs que no havia descrit abans. Ah, i hi recorrerem amb apel·lació al Suprem espanyol.

—Ha estat una setmana moguda i, divendres, en un escrit dirigit al tribunal de Slesvig-Holstein, els diu que, si volen, també poden entregar-lo per sedició.
—Aquest escrit demostra un nerviosisme tremend. Recordem que quan ell es fa càrrec de la instrucció el 5 de desembre, retira l’euroordre que llavors hi havia a Bèlgica. I entre passadissos diu que això que ha fet ‘aquesta noia’, en referència a Lamela, és una porqueria i ell farà una interlocutòria de processament com Déu mana. De fet, quan ell emet la nova interlocutòria de processament estava convençut que en un mes, de tots tres llocs, li enviarien els cinc polítics. I ara veu que no. Alemanya va dir que no a la rebel·lió, Bèlgica no és clar què passarà, a Escòcia li posen molts entrebancs… Crec que s’ha posat nerviós i que ha començat a fer complements de la interlocutòria de processament. Però és clar, això demostra una manca de rigor i de serietat molt gran.

—I aquests complements que hi va afegint, creieu que és perquè l’acusació de rebel·lió se li desmunta? Almenys de cara a la justícia alemanya.
—Això sembla. Però això és una manca de rigor perquè tu envies una euroordre, i ells analitzen això i et diuen si sí o si no. Però com que en la primera resolució Alemanya ja va dir que no, ara intenta esmenar-ho com pot. Em recorda un gag que va fer el Polònia la setmana passada. Hi apareixia Llarena fent de Gila: ‘I si us el demano per això? I per això altre?’. I va rebaixant fins que demana que l’hi entreguin per qualsevol cosa. Això denota nerviosisme. I això, a més, té una conseqüència, i és que Alemanya va alentint el calendari perquè fins que el jutge espanyol no hagi acabat d’enviar tota la documentació, la fiscalia no pot tancar l’expedient i fer el seu plec de càrrecs. Tenim calendari a Escòcia i a Bèlgica, però no a Alemanya.

—També ha obert ja una peça separada entre els qui són a l’exili. Per què ho ha fet?
—Li demana la fiscalia perquè no se’ls demorin els casos de tots aquells que són a la presó. Però jo crec que el motiu real és per por que si finalment les euroordres són denegades, pugui dir a l’opinió pública que són casos diferents. Intentar descafeïnar-ho. Vendre a l’opinió que són causes diferents. Però fixa’t que quan el 5 de desembre va retirar la primera euroordre, l’argument que va esgrimir és que no podia ser que els qui eren a l’exili, acabessin tenint millor situació que els empresonats. Però, a més, comet un error tècnic perquè diu que els exiliats són en situació de rebel·lia. I, en situació de rebel·lia processal, no hi ha ningú.

—Lligant tot això –l’auto de processament, allò que envia a la justícia alemanya i la separació de les peces–, com llegiu l’estratègia de Llarena?
—Aquí passa que tothom té molt clar que la rebel·lió no es pot agafar per enlloc. I per això rebaixa postulats tant a Alemanya com en la interlocutòria de processament en la reforma. Però manté la rebel·lió amb vista a intentar suspendre càrrecs públics, fet que torna a ser incorrecte perquè això només es contempla en supòsits de terrorisme. Vaja, que tot és un desgavell.

—Però no em queda clar si ara el tribunal alemany pot extradir Puigdemont per sedició.
—Llarena hauria de cursar una nova euroordre, entenc. Però és clar, és que no m’atreveixo a dir que no a res de manera contundent. Però jo entenc que no perquè l’euroordre era la que era, i hi demanava l’extradició per rebel·lió i per malversació. La justícia alemanya ja va dir que, per rebel·lió, no, i que, per malversació, ho estudiarien. Si vol que li extradeixin Puigdemont per sedició, li demanaran que cursi una nova euroordre.

—D’altra banda, no hi ha cap delicte al codi penal alemany que encaixi amb sedició.
—La sedició, la van destipificar el 1970, fa més de quaranta anys.

—Llavors, Llarena com pretén justificar un delicte que no existeix?
—Perquè ell, en l’escrit que envia, diu al tribunal alemany que s’ha de fixar en els fets i no en la seva qualificació jurídica. I tal com ell repeteix més d’una vegada, diu que no pot ser que a Alemanya no sigui delicte; que algun delicte serà, que s’ho mirin i que l’hi entreguin. I també diu més coses, com que van llançar violentament els manifestants contra la policia.

—Quan estimeu que la justícia alemanya es pronunciarà sobre l’extradició per malversació?
—No tenim calendari. El dimecres tenim vista a Bèlgica, que la podíem ajornar, però crec que ja ho pot resoldre. El novembre sí que ens ho van ajornar fins al desembre, però com que ara ja és el mateix tribunal, només hem hagut d’actualitzar-ne els plecs. Jo crec que la setmana que ve ja tindrem una resolució de Bèlgica. I espero que sigui bona. També tenim calendari a Escòcia, però el judici comença a final de juliol i s’allargarà durant l’agost. I a Alemanya encara no tenim calendari perquè el Llarena no para d’enviar papers. I fins que no acabi, la fiscalia alemanya no pot fer el seu plec de càrrecs. I quan ho hagi fet, el tribunal ens donarà un termini per a presentar el nostre plec i fixar calendari. Jo calculo que la situació judicial de Puigdemont es resoldrà al juny, però aquest càlcul no servirà de res si Llarena continua enviant papers.

—Us consta que la informació que Montoro va lliurar a Llarena ja hagi estat enviada a Alemanya?
—No en tinc constància, però, de les coses, me n’assabento per Alemanya i no per Espanya. Ara en tinc la part escrita, un text de nou pàgines, que ha fet Montoro. Per cert, se’l nota molt emprenyat perquè no hi posa ni encapçalament ni salutació. Però aquestes nou pàgines van acompanyades d’uns llapis de memòria amb informació que ens han dit que no ens donaran fins a mitjan de la setmana que ve. Però no em consta que això hagi arribat a Alemanya.

—El PP va demanar ahir que el TC suspengués de manera urgent el vot delegat de Puigdemont i Comín. Per què no ho demanen com a govern espanyol?
—Crec que no prosperarà i penso que ho demana el PP perquè creu que no prosperarà. Com que ho ha demanat C’s, ells han de demostrar que també van de contundents en aquesta guerra que fan a veure qui defensa millor la unitat d’Espanya. Si ho demanessin com a govern espanyol, la suspensió seria automàtica, però ho fan com a PP amb l’esperança que els la donin perquè ja no tenen temps. I si fessin això i acabessin frustrant la investidura tampoc crec que el PP en sortiria gens beneficiat, ni el govern espanyol. Em sembla que és escenificació.